Pamflet?

“Finalment , l’oposició política ha criticat  el presidencialisme en la gestió política , en bona part producte del carisma de Jordi Pujol.  Això ha repercutit negativament en el Parlament de Catalunya , el paper del qual ha quedat disminuït gràcies a la majoria de CiU.
 A més, la identificació entre el partit i la Generalitat ha suposat el desenvolupament d’algunes conductes censurables ( amiguisme , corrupció …) que ha col·laborat al desgast del govern nacionalista i de les mateixes institucions. Mentrestant , des de l’àmbit  sindical se li ha recriminat d’excessiva influencia d’alguns grups de pressió econòmica ( la Caixa , Foment del Treball… ) en la política catalana.”

No , no és pas un pamflet del PSC o de ERC. És la descripció dels governs de Pujol que en fa el llibre de text d’història per estudiants de 2n de batxillerat de l’editorial Vicens Vives. Això ho fan estudiar als estudiants de mitja Catalunya.

Per cert, he fet una actualització de les fotografies del bloc. Són un breu (molt breu) repàs de la meva vida actual. A partir d’ara, cada dos o tres dies en posaré alguna més.

Avui un nou vídeo: Monzó en estat pur. Brutal!
Article: “Dimenció desconeguda” de Vicenç Villatoro
Frase: “Les paraules perduren. Els homes pensen que passa igual amb els conceptes que designen”. Nietzche 

L’alè de l’abisme

“I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.”
            Llach ( I si canto)
“I abans de descobrir
l’inútil del meu cant
me’n vaig fins un altre any,
i bona sort.”
            Llach (Adéu-siau)
“Fins aquí hem arribat.
Ha esta bé mentre ha durat.
Tu continua si pots,
jo em planto aquí.
Game Over.”
            Carol ( Memòries d’un inici)*
*La carrincloneria sempre se m’ha donat força bé.  Avui tanco el tema de les lamentacions, són molt humanes però no serveixen per res. Demà començo de nou. De vegades és bo notar l’alè de l’abisme al clatell.

Guardar la roba

Avui he rebut un rebés important. Una bufetada sentimental d’aquelles que deixen marca i et fan reflexionar. Feia dies que estava palpant l’abisme autoenganyant-me de que no existia. Però res. Avui he notat el seu alè al clatell, l’he vist de cara, m’ha mirat als ulls i ja no hi he estat a temps.  
He volgut corre massa? ¿Servirà d’alguna cosa tot això que estic fent? I si tot era un engany? El meu propi engany?
Duc una vida que no em correspon. He anat a buscar massa lluny sense assegurar les coses més pròximes. M’he tirat de cap a la piscina i no he sabut guardar bé la roba. He oblidat la màxima d’assegurar ve la casa abans d’emprendre algun viatge.
He iniciat el camí massa d’hora, no he sabut guardar la roba i veig que hi he perdut bous i esquelles. I ara em trobo aquí al mig, en terra de ningú, tot despullat, totalment desorientat i sense saber cap on tirar.

Degradació impecable

Ahir us vaig prometre una crònica subjectiva i pamfletària de la sessió de control a Montilla. En fi, només dir-vos que el nostre president (sí fill meu és així: el nostre president) continua en un procés de degradació impecable. Pel que fa la crònica us recomano la que ha fet el Guillem Laporta pel seu bloc. Discrepo en un punt, però, de la seva crònica. Ell tracta a Piqué de brillant, i no diré pas que no ho sigui. Tot i això, s’ha de tenir en compte que quan poses la normalitat entre la mediocritat aquest acaba sent brillant. 

Un breu apunt: vull donar les gràcies a Joan Ferran del PSC. Sí, sí, li vull donar les gràcies ja que em va prometre que m’enviaria el seu llibre de pamflets i ahir el vaig rebre a casa. 

I ja per últim, una gran frase que vaig trobar de Ferran Sáez: “Jo no separo les escombraries, no pas perquè no cregui en el reciclatge sinó perquè em fa angunia trobar-me l’estat fins i tot en la merda”.

Article: “De motius de de decepció n’hi ha. Però…” de Jordi Pujol

Repàs

Ara, feia dies que només publicava articles polítics i havia descuidat la funció més pedagògica del bloc: el dietari.  Quan vaig iniciar, fa tot just un mes i escaig, l’aventura aquesta d’escriure cada dia creia que no aguantaria gaires setmanes, que només seria una més d’aquella llista infinita de propostes que et fas a l’inici del nou any i que al final acaben caient en l’oblit. Però no. Aquesta no ha estat “una més” sinó tot el contrari.  M’ha atrapat, i de quina manera!

Això dels blocs és brutal, de debò. N’estic plenament convençut que serà el futur dels articles d’opinió. Quan ho dic, la gent se’m mira amb cara de sonat. Potser és veritat que ho dic amb massa insistència i que porto uns dies que ho vaig predicant per aquí i per allà com aquell qui porta la bona nova, però és que realment hi crec en el futur dels blocs. Ahir vaig anar a predicar la nova a Catalunya Ràdio. No sé si va quallar el missatge però el fet és que jo m’ho vaig passar molt bé. Amb això ja en tinc prou i suficient. Hi vaig anar amb l’Anna, una amiga que va causar furor.
La setmana que ve continuaré amb el dietari des de l’estranger (Madrid). Ja tinc més o menys el pla fet. La cosa anirà així.
Marxaré de Barcelona amb Vueling a les 6.30 del matí i arribaré a Madrid per allà les 7.30. Miraré com està la T4 després del atemptat i un cop feta la visita aniré cap al Congrés. Allà m’espera en Campuzano que espero, confio i desitjo que m’ensenyi el Congrés de dalt a baix. Desprès tinc una entrevista amb el congressista popular (i també populista) Martínez Pujalte, el segon expulsat del Congrés en període democràtic. El primer va ser Tejero. Aquesta entrevista li dec totalment a la Dolors Nadal. Gràcies.
Un cop acabi, en principi, i espero que també en final, dinarem al Congrés amb el Carles Campuzano. Tot seguit, procedirem a la contemplació del circ de la sessió de control a ZP. Un cop acabi, volia concertar una entrevista amb la Chacón. Entrevista que com heu pogut copsar amb el “volia” indica que encara no tinc assegurada. I res, quan tot finalitzi tornarem a Barajas i cap a casa falta gent.  
Demà: breu crònica subjectiva i pamfletària de la sessió de control a Montilla i impressions de l’entrevista ( amb aquesta ja en portaré tres) a Villatoro.
Article recomanat: “Qui paga mana” de Jordi Graupera

El diputat autònom

Continuant amb la línia “rebel” que vaig encetar fa dues setmanes d’estar d’acord amb qui mai hi acostumo estar aquesta setmana continuo amb Albert Rivera de Ciutadans Partido de la Ciudadania.

El fet, és que fa dues setmanes vaig tenir l’oportunitat (per dir-ho d’alguna manera) d’anar a entrevistar Rivera pel diari digital que dirigeix Jordi Cabré, ElSingularDigital.cat. Abans, ja havia entrevistat Ridao, Puig, Nebreda i Joan Ferran i en aquesta entrevista, com acostumo a fer en totes, vaig mirar d’impregnar-me al màxim de la ideologia del nou partit abans d’anar-lo a trobar. Bé, així doncs, que buscant i remenant per les bases ideològiques del partit del professor Carreras vaig topar-me amb què aquests nous ciutadans apostaven clarament per un sistema de llistes obertes. I jo, independentment de la idea totalitària del partit dels Ciutadans, que avarca des de la dreta fins a l’esquerra i del catalanisme fins a l’espanyolisme, estic completament d’acord amb la idea d’elecció que planteja el partit.

De fet, crec que un sistema de llistes obertes on el diputat per assegurar-se la butaca del Parlament es vegi obligat a guanyar-se l’electorat enlloc de guanyar-se el partit (com passa actualment) seria l’antídot perfecte per acabar amb la mediocritat, que en aquests moments, sembla trobar-se submergida la política catalana. Amb aquest sistema crearíem diputats capacitats per pensar autònomament, independentment de la idea majoritària del partit, ja que el diputat es deuria, en tot moment, al seu electorat i no tant al partit del qual pertany.

D’acord que amb aquest sistema podríem estar primant de forma indirecta alguns cacics, sí és veritat, però qui t’assegura que amb l’actual sistema de llistes tancades i bloquejades això no es dóna també?

En fi, només volia dir que en aquest punt estic totalment d’acord amb els ciutadans.

Per cert, ahir, gràcies el meu amic, soci, company de festes, alimentador i hosteler Jordi Tamargo vaig iniciar un sistema d’enquestes al bloc. Així que ja teniu aquí la primer enquesta.

Vostè (què en) pensa?

Aquí un petit fragment de l’entrevista que vaig fer a Jaume Bosch, portaveu d’ICV-IUiA al Parlament de Catalunya. L’entrevista va sortir publicada ahir a ElSingular.cat. En fi, sé que l’entrevista no és gaire bona però es que tinc la sensació que ell tampoc no ho era.  

P. Suposo que va escoltar el conseller Saura parlant de legalitzar les drogues. Com a diputat d’ICV hi està d’acord?
R. Bé, primer de tot seria interessant escoltar què va dir i com ho va dir el conseller Saura. Jo hi era i l’única cosa que va afirmar el conseller, com a resposta d’un ciutadà que li preguntava si era partidari de legalitzar la marihuana, va ser que per acabar amb el narcotràfic s’haurien de legalitzar les drogues.

P. Val. Però vostè què en pensa?
R. Jo ho comparteixo plenament. Però això no ens ve de nou ja que és la postura que hem estat defensant sempre des d’ICV i que, a més, està avalada per molts experts en el tema.

P. Però la Generalitat de Catalunya no té competències per legislar en el tema de les drogues!
R. Evidentment. És que el conseller Saura l’únic que feia era expressar la seva opinió.

Article recomanat: “Adéu al català” dels economistes Modest Guinjoan i Josep Maria Llaurador.

Demà posaré un nou vídeo. Ara bé, si hi ha alguna suggerència pel que fa vídeos, articles recomanats o el que sigui no dubteu en fer-m’ho arribar.

Temps al temps

Un apunt sobre la conferència que va venir a fer Al Gore a Madrid. L’ exvicepresident dels EEUU va venir a predicar que d’aquí no sé quants anys “la mà de l’home” ja s’haurà carregat el món. Molt bé. Però el que jo volia apuntar no era això sinó fer tres simples preguntes que m’incomoden una mica.

1. Si tan convençut n’està de la influència de l’home ( i també la dona) en el evident canvi climàtic que s’està duent a terme al món per què no va deixar fer un llarg torn de preguntes als assistents per tal de resoldre dubtes?
   
2.  Per què no va deixar que se’l gravés ni se’l filmes duran la conferència?
   
3.  I ja per últim, per què va fer pagar als assistents més de 300€ (si no m’han informat malament) per assistir-hi, si el capdavall aquest tema és d’un interès públic sense precedents?
   

En fi, que aquest acte sembla anar més encaminat a la promoció d’un reportatge que al lloable fi de salvar la Terra. Però com deia un articulista d’un diari madrileny: ¿Dónde le iban a hacer más caso que en Madrid? Aquí, todos los taxistas han tenido siempre el mismo tema de conversación que Al Gore: el tiempo.

L’engany

Ja està. “L’engany” de Villatoro llegit. Després de l’entrevista crec que en faré un article. De moment en destaco dos frases. 

“ La cotització del catalanisme en la vida política catalana és inversament proporcional a l’hegemonia del pensament pijo-proge” 

“El nucli de la democràcia no és el vot sinó el respecta de les llibertats” 

Per cert, m’agrada molt l’aposta que fa per un sistema de llistes obertes on cada diputat s’ha de guanyar el seu mercat per arribar al Parlament. Ara, escalant una mica pel partit n’hi ha suficient. Amb un sistema de llistes obertes segurament ens estalviaríem molts mediocres a la política. 

Un altre punt que m’ha agradat és la crítica que fa a la superioritat moral, que en aquest país, semblen tenir les esquerres enfront les dretes. 

Mediocritat silenciosa

Un cop acabades les entrevistes amb els portaveus parlamentaris farem un petit repàs de les preguntes que no se m’han contestat.

Algú ha sentit a parlar més de la MAT? Silenci. Us recordeu del Quart Cinturó? Silenci. I de la nova llei electoral? Silenci. Ei, i pel que fa el tema de la Fira de Frankfurt al final qui hi va: els que escriuen en català o els que ho fan en castellà? Silenci. Ara, es veu que la llei de dependència que van votar PSC-ERC-ICV al Congrés és anticonstitucional. Què fem? Silenci. Ah, i el tema de les vegueries que s’havien de fer amb el nou executiu tripartit, què? Silenci. I els audiòfons i llibres de text gratuïts que va prometre Montilla durant la campanya? Silenci.
En fi, quan puges dalt de l’escenari per actuar pot ser que et tirin tomàquets o que t’aplaudeixin. Però com deia Unamuno, ,dubto però que ho digués referint-se al Tripartit: “ a vostès el que els  ofega és l’estètica”

Dijous que ve he quedat amb Vicenç Villatoro per parlar del seu nou llibre “L’engany” i fer-li una entrevista per ElSingular. El llibre no aporta res que no sapiguem ja aquestes alçades. Ara bé, ajuda molt a la reflexió el fet de llegir de forma pulcra i estructurada tot el què un des d’un inici ja pensavem.

Article recomanat: “XSM i el canvi climàtic” de Guillem Laporta ( ho sento tinc una debilitat pels articles que parlen del canvi climàtic)

Els energúmens de sempre

El passat dimecres, una altra vegada, els energúmens aquests que creuen que el nostre país es defensa a base d’anar a fotre quatre crits i algunes empentes a les conferencies d’Albert Rivera portant una pancarteta i un parell d’estelades van tornar a fer de les seves. Sembla mentida que no se n’adonin que ells estan sent els publicistes més eficients per el partit dels Ciutadans. De debò com poden ser tan i tan curts?
En fi, deixant el tema d’aquests curts de gambals de banda, no volia acabar la setmana sense parlar de pluriplural setmanari de calat totalment informatiu que dirigeix el tete de l’alcalde Marcel. La setmana passada, ai las, no es va publicar i ja me’n començava a sentir una mica culpable. Però res. Aquesta setmana ha sortit i amb més força que mai. Us recomano el seu pluripluralism editorial.

Article recomanat: “Un terrorista a The Times” de Marçal Sintes

“Biopijisme” de cotxe oficial

Sense que això serveixi de precedent, bé i si hi serveix benvingut sigui, estic totalment d’acord amb les afirmacions de despenalitzar en la seva totalitat les drogues (indiferentment de si són dures o toves) que va fer el marit de l’antisistema Imma Mayol i també conseller d’Interior Joan Saura. El conseller Saura en resposta a una pregunta formulada per un periodista d’un mitjà de comunicació català va afirmar que ell “des de sempre” ha estat partidari de la legalització total de les drogues, ja que d’aquesta forma—segons el conseller—s’acabaria amb el narcotràfic d’aquestes.

Com he dit, just al inici, subscric totalment les afirmacions de Saura. Ara bé, un parell de matisacions.

Primer, sento dir-li al conseller Saura que per més que vagi predicant la legalització de les drogues la Generalitat de Catalunya, del qual ell en forma part, no té citades competències per dur-ho a terme, per tant, el que està fent no és res més que predicar a l’infinit o, pitjor encara, pur electoralisme de cara un electorat porreta que des que ell és conseller d’Interior “li està deixat de caure enrotllat”.

Segon punt, el fet de legalitzar-les no vol dir, ni molt menys, que qualsevol persona podria anar a comprar-les com qui compra un caramel. No pas. S’hauria d’establir un sistema de venda similar al dels medicaments respecte les farmàcies. ¿Oi que un no es pot anar a la farmàcia i demanar segons quins medicaments si anteriorment al metge no li ha fet una recepta mèdica per comprar-los? I tot i que no pot comprar aquest medicaments no són pas il·legals, oi? Doncs bé, s’hauria de crear un sistema que controli totalment la seva producció i la posterior comercialització.

I bé, un altre punt i segurament el més important. La legalització de les drogues, en el cas de que es portés a terme aquesta iniciativa, hauria de ser en un context europeu o mundial ja que si es fa en un únic territori delimitat (miri sinó Holanda) provoca una llau de consumidors vinguts d’altres països (on les drogues no són legals) en busca d’aquestes.

En fi, que crec que aquest tema és força més complicat del que sembla i el conseller Saura l’únic que busca es pur electoralisme. Ja saben, per un cantó faig fora els okupes a cop de porra i per l’altre em declaro antisistema.

Apunt: Ahir vaig anar a entrevistar al Parlament el diputat d’ICV, Jaume Bosch. Mare de Déu senyor! Venia animat d’escoltar al Felip Puig a la UPF i tinc la sensació que vaig passar-me tres pobles amb les preguntes. Bé, tan ràpid com em sigui possible us intentaré penjar un petit fragment de l’entrevista que sortirà a ElSingular.