Història 1) A casa sempre hem estat molt de Raimon. Així que la setmana passada vaig recorre com un boig totes les botigues musicals de Vilafranca buscant un CD de Raimon. En concret el de poemes d’Espriu. I ves per on, no el tenien en lloc. De fet, no vaig saber trobar a la venda cap (sí, cap) CD de Raimon en tot Vilafranca. Així que en vista de l’èxit em vaig dirigir a la Biblioteca Torres i Bages per veure si allà tenia més sort i el trobava. I bé, després d’una intensa recerca, no va ser pas fàcil, vaig descobrir que els CDs de Raimon, Llach, Serrat, Maria de Mar, etc. residien, ni més ni menys, que en un caixó que restava quasi imperceptible a la vista humana. Just a sota d’un grup de CDs de bandes sonores, si mal no recordo. Ho dic per si mai ho han de buscar.
I en fi, deixant de banda el lamentable estat d’ordenació dels CDs de dins del caixó, al final vaig trobar el preuat compacte. Per què després alguns encara diguin que la culpabilitat de la devaluació de la música catalana rau exclusivament en el poc recolzament per part de les institucions!
Història 2) Fa uns dies un home fortament vinculat amb el món vitivinícola penedesenc m’explicava que durant l’ultima campanya de Nadal algunes empreses CATALANES van optar per substituir el ja tradicional cava català de les paneres a clients i treballadors ( sí, treballadors) per caves valencians i vins de la Rioja. No parlo pas d’empreses residents a Espanya, sinó d’empreses que s’han creat i operen a Catalunya!
Història 3) El dia 18 de juny hi ha eleccions per votar en referèndum si els catalans volem un nou Estatut fet amb un patró que s’adequa a les necessitats dels nostres temps i ens reafirma la nostra identitat o pel contrari volem continuar amb l’Estatut del 1979. I ara és veu que un partit que s’autoproclama catalanista i progressista diu que s’ha de votar NO per patriotisme. Deu ser allò que diuen que de tant que t’estimo t’abonyego!
Conclusió) Com tenen les penques alguns de parlar de boicots espanyols si els primers boicotejants són ells? Si us plau deixem-nos d’una vegada de complexos i manies. Tampoc es tractaria d’instal·lar-nos en el xovinisme francès però sí d’abandonar d’un cop el nen no t’emboliquis i creure d’una vegada en nosaltres. Que no ens tremolin les cames: apostem per Catalunya!