CUP reaccionaris

La CUP va presentar-se a les passades eleccions pregonant a tort i a dret que ells eren l’aire nou que necessitava la vila. Una vila –que segons ells- havia primat la pedra a les persones en els últims anys. Deien que ells eren una nova manera d’entendre i d’obrar en la política, que ells eren el veritable canvi als 30 anys ininterromputs de governs socialistes a la vila. Això sí: ells eren un canvi diferent. Ells farien el canvi des de l’oposició. Deien que des de l’oposició impulsarien canvis. Molts canvis.

I sí, podem dir, si som molt generosos i ens tapem una mica les vergonyes, que han obligat al consistori vilafranquí a impulsar i recolzar lleugerament la Vegueria Penedès. Però anem el dia a dia dels vilafranquins. Què han fet pel canvi? On el podem notar? En els cinc càrrecs i mig amb dedicació exclusiva què té, ara, Ajuntament ? En els nous augments en les ordenances fiscals? En la pluralitat dels mitjans de comunicació que dirigeix l’Ajuntament? En la infinitat de nous carrils bici que s’han fet? En els “nous” busos que circulen per la vila? En l’augment de més de 200.000€ ens els “acabaments” de Rambla?  On és el canvi? Sí home: poden dir que es dedicarà un carrer al mossèn Xirinacs. Moltes felicitats. Però si aquest és el gran canvi que pregonàveu després de tres dècades d’ajuntaments socialistes ja podem plegar. Després de tants anys de governs monocolors si no es fa foc nou és impossible impulsar una nova manera de fer política. Necessitàvem un veritable canvi a Vilafranca. Un canvi des dels fonaments que escombres de les poltrones aquells que les varen ocupar en el final del franquisme.Però res. La CUP va decidir que els que havien de governar eren els mateixos que ho portaven fent des de mitjans dels anys 70: els socialistes.
Quan un partit concep una institució pública com una extremitat més de la seva organització fins al punt de pagar amb diners públics interessos interns de partit, amagar informació a la resta de forces del consistori per tapar la seva evident inoperància o negar la validesa de les propostes de l’oposició amb la irrisòria argumentació que procedeixen de l’oposició és que la cosa no rutlla, que s’ha de fer un canvi.
Deixem-nos de dretes i esquerres, bons i dolents: la vila necessita canviar. Deixem els estereotips i parlem de projectes.
Fallaci deia que els veritables reaccionaris són aquells que, tot i canviar el seu entorn, continuen pensant igual.
En fi, que amb paraules no n’hi ha prou: volem fets.

La nova CiU de les Generals?

                               La refundació del catalanisme

Rituals d’abans de morir

Si per aquelles coses de la vida té previst morir-se en els pròxims dies –amic lector- li recomano recuperar el magnífic suplement que encartava el diari AVUI el passat dimarts. En el cas de no trobar-lo, un servidor, en guarda un parell d’exemplars. Ja saben: mai se sap. El fet és que l’AVUI publicava el passat dimarts un extens monogràfic sobre els múltiples, i avançats, serveis que ofereix l’empresa Serveis Funeraris de Barcelona (SFB).

A la primera pàgina t’ensenyaven pas a pas –com si fos un d’aquells rebuscats fascicles de Planeta d’Agostini- com s’ha de tramitar una defunció. Fins aquí pot semblar fàcil –dic que “pot semblar-ho” ja que a l’hora de la veritat no ho és gens. Hi poden trucar durant les 24 hores del dia, fet que s’agraeix. Ara bé, un cop han trucat no saben la feina que els pot caure a sobre.
Primer li pregunten a quin tanatori vol portar el mort. Segons la religió que professes o els gustos (els seus o els del difunt) pots escollir. En tens d’austers, de més sofisticats, d’orientals, d’islàmics, amb jardí o sense, amb parc per la canalla, amb grans rebedors, etc.
Un vegada ha seleccionat el tanatori ve el diari, la música i les flors. Quins diaris, en el cas de voler-ho, desitja que publiquin l’esquela de la defunció? Com ho han de fer? Després venen les flors i la música. Aquí, la cosa, pot ser més fàcil. SFB, a través de la seva web, té experts que el poden ajudar. Pel què fa les flors les pots seleccionar, comprar i enviar via web. Els músics ja no. Et poden facilitar de dos a cinc músics. Segons diuen: piano, violí, violoncel i flauta són els que millor encaixen en aquest tipus de cerimònies.

Ja té tanatori, diari, flors i música però la feina no s’acaba aquí. Quin transport funerari utilitza? ¿Un vehicle més modern que integra el transport de la família i el del fèretre en un mateix vehicle? ¿O escolli el cotxe tradicional de tota la vida? La decisió  no és fàcil.
Si ja té vehicle, ara, ha d’escollir el recorregut cap al lloc on ha de dipositar el mort o les cendres d’aquest. I aquí sí que s’han lluït. Sap que fan? T’ofereixen un avançat mètode GPS que, en el cas de no viatjar amb el difunt, et permeten saber on es troba en tot moment. Simplement genial.
I bé, si per aquelles coses de la vida tenen un parent, amic o conegut que no ha pogut assistir al ritual, no passa res. Ja que SFB t’ofereix un exclusiu servei de gravació on li realitzen un personalitzat DVD perquè el pugui distribuir entre els absents.

I ja per últim: el servei estrella. La joia de la corona. Si vostè és d’aquelles persones que fàcilment s’enamora de les joies, SFB, li ofereix la possibilitat de fer una joia a través del carboni del cabell del difunt. No em diran que no és maco això.

En fi, que si ronden els 80 anys –esperança de vida a Catalunya-, jo de vostès, començaria a planificar-me les coses. Morir-se només passa un cop a la vida.