Unitat veguerial

Si units ja era complicat per separat sembla gairebé impossible. La idea de formar una Vegueria pel Penedès va sorgir d’un anhel de la població penedesenca per autogovernar-se, per no voler quedar diluïda en la realitat metropolitana forana del territori penedesenc. La població del Penedès volia autogestionar-se des de la proximitat i no des de la llunyania de la metròpolis barcelonina. La iniciativa, liderada per una forta plataforma, va recollir ben aviat els seus èxits: 125 entitats, el 80% dels ajuntaments i els 4 consells comarcals del territori penedesenc s’hi van adherir. Això sense comptar amb les més de 12.000 signatures que es van recollir. En la unitat hi havia la força. Una força que semblava imparable. Tots els partits, a excepció del PSC, es mostraven units al voltant d’un sol projecte: la Vegueria del Penedès. La idea no mostrava fissures i tothom semblava caminar a un mateix pas. Tot i això, se sabia, des d’un principi, que aconseguir-ho no seria fàcil. Però la unitat mostrada per tothom ho feia ben plausible. Ara la cosa ha canviat. La pedra de toc que ens proporcionava la força s’ha esmicolat. La unitat ja no hi és. El PSC va aprovar que només hi hauria 7 vegueries en el seu congrés, Esquerra –tot i els cants de sirena- ha claudicat enfront del PSC, ICV navega en l’ambigüitat, CDC no va gosar acabar de fer el pas en el seu respectiu moment i al PPC, quan se’ls pregunta, diuen estar de vacances. Abans ens deien que l’Àmbit de Planificació seria el primer pas per una vegueria pròpia. Ara, enfront de les desavinences partidistes, aquest, sembla ser l’últim. El valencià Joan Fuster, referint-se als Països Catalans, deia allò de: “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. Segurament començaria a ser hora que ho apliquéssim a la Vegueria del Penedès.