La caverna dels miops

“Políticament, Madrid és la caverna de Plató. Unes ombres agegantades, terrorífiques i grotesques (en més d’una ocasió), es projecten en nom de tota Espanya. A aquest efecte visual alguns l’anomenen nació. És un joc antic que TVE va fonamentar amb els homes del temps, quan plou a la Puerta del Sol, plou a Espanya.” Enric Juliana.

Vaig recordar aquesta magistral sentència observant com la premsa madrilenya –afincada  també a casa nostra- relatava la vaga dels metros de Madrid. Només afectava als ciutadans de la capital del regne. Llegint aquelles cròniques, però, semblava que l’estigués patint tothom. Des de Mallorca fins a Galícia. Va succeir un fet similar la setmana passada quan Portugal va vetar la compra de Vivo per part de Telefònica. Ara: aquestes reaccions només són dos exemples contemporanis. El centralisme espanyol és endèmic, ve de lluny.

El que sorprèn constantment és la seva capacitat d’autoengany, de seleccionar les qüestions nacionals d’entre les escorrialles regionals. Sembla que la sentència del TC sigui un debat menor. Igual que el Pla Ibarretxe, l’Estatut de Catalunya és una problemàtica d’una regió perifèrica capficada en el seu autogovern. No entenen la gravetat del problema. Observen la independència política com una entelèquia. Els diputats catalans de les Corts ballen la seva música, les caixes catalanes es fusionen amb les d’Espanya i a la Castellana ningú parla d’autogovern. Vaja, que si no plou a Madrid, no plou enlloc d’Espanya.