Lluís Companys: 58 anys reduïts a una mort (I)

Els recomano que llegeixin el llibre d’Enric Vila, periodista i historiador, Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs. Igual que va fer Francesc Marc-Álvaro en Els assassins de Franco , Vila, s’ha decidit a laminar i disseccionar els falsos cromos que li havien donat des de petit trencant el tòpic tan català del “nen no t’emboliquis” per explicar que “l’autèntic 1714 varen ser el 19 i 20 de juliol de 1936” i que un dels seu protagonistes, el nostre santificat president màrtir Lluís Companys, no va ser res més que un home mogut per la bilis de l’èpica del moment i la mediocre vanitat de passar a la història.

Com explica magistralment Gaziel: va ser Companys el qui va fer carrera amb Catalunya i no pas Catalunya amb Companys. Però bé, res millor per explicar-ho que amb les paraules del mateix autor on, em sembla, que es condensa bona part de l’essència del llibre.
Vila diu: “Amb la manera de morir, Companys s’havia pagat un passi de privilegi a la posteritat. Tenint tots els números per passar com el màxim representant de la Catalunya ignorant, fatxenda, caïnita i teatral, que va protagonitzar la baixada de to que va portar el país al pitjor desastre de la seva història, acabava quedant, com un símbol d’aquesta Catalunya moderna, demòcrata i civilitzada, oprimida per l’Espanya castellana, que fins avui ha resultat una pura i simple utopia, un miratge encarnat per quatre gats.” I remata apuntant: “ Hi h vegades – poques – que l’home fa el càrrec; però el cas de Companys és just el contrari: el càrrec ha fet l’home”

Josep Recasens i Mercadé, un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya, ho explicava així des de la presó: “ Companys és un dels principals culpables del fet que Espanya hagi perdut la República i els catalans ho hagin perdut tot: l’autonomia, l’Estatut, la llibertat, la cultura i la vergonya. I aquesta gent estúpida l’han afusellat convertint-lo d’home menyspreable a màrtir i heroi.”

En fi, reitero que llegeixin el llibre de Vila. Una biografia que explica la vida completa d’un home que la història ha reduït a pocs dies i a quatre magistrals paraules. Vila, explica la vida d’un home que havent flirtejat amb el lerrouxisme, havent cridat sense complexos “Viva Espanya”, havent desgraciat la vida de la seva dona i dels seus fills deixant-los totalment arruïnats i havent signat sentencies de mort amb tota l’alegria del món la història l’ha reduït, simplificat i elevat a la categoria d’heroi-màrtir del catalanisme.