“El paper del Bisbe Martí va ser clau per la independència d’Andorra” [3 part]

Aquí va la tercera part de l’entrevista a Francesc Badia, exveguer Episcopal d’Andorra. Per consultar la primera o la segona part clica aquí: [PRIMERA] [SEGONA].

Vostè va ser veguer del 1972 fins al 1993. Com recorda el Bisbe Joan Martí?

Jo vaig començar a treballar pel Bisbe Martí durant el període que no hi havia Bisbe a Solsona i n’era l’administrador apostòlic. El Bisbe Martí sempre havia estat molt preocupat per una cosa: que Andorra pogués desaparèixer del mapa polític entremig de dos grans Estats. De fet, hi va haver un ministre francès que va proposar a Espanya partir-se Andorra o permutar-la per la Vall d’Aran. La Vall d’Aran és vessant atlàntica –has de passar el túnel de Viella i les aigües van cap al Garona. De fet, fins l’any 1940 no es va construir el túnel i a l’hivern quedaven totalment incomunicats amb Espanya. Per això, el ministre francès va proposar eliminar el problema partint-se Andorra o permutant-la.

I perquè no es va fer?

Doncs per una raó molt senzilla: ni la República ni el Rei tenien sobirania sobre Andorra. El Bisbe tenia la paella pel mànec. El paper del Bisbe Martí ha estat la clau de la independència d’Andorra. Si hagués estat en mans dels dos països s’hauria acabat l’Estat andorrà. El Bisbe Martí ha estat, des del meu punt de vista, el copríncep més important que ha tingut Andorra. Era un home d’Estat que no es perdia entre les minúcies i tenia ben estructurada una filosofia de país. Ell va entomar el repte d’assegurar que Andorra mantingués la seva personalitat jurídica i que fos reconeguda per la resta d’Estats del món. I la manera de fer-ho era dotant-se d’una Constitució, ja que amb el règim preconstitucional teníem moltes dificultats per ser reconeguts internacionalment.

Tot un home d’Estat.

De fet, la primera cosa que feu va ser unir els dos coprínceps. Abans de la meva arribada els coprínceps no es veien mai. En aquella època hi havia com a president de la República el senyor Pompidou, un home encantador, galant i molt llegit. Tot un humanista. El Bisbe va pensar que amb aquest home s’hi podria entendre i va realitzar una trobada que no s’havia produït mai en set segles.

I com va anar la trobada?

Va ser una bonica odissea. Havia de ser tot molt equilibrat. Des del lloc d’encontre fins a tots i cada un dels detalls. Entre els veguers, evidentment, també. L’equilibri era l’element clau de les institucions. Llavors, el senyor Pompidou va proposar al Bisbe Martí trobar-se al Bisbat de Cahors. Pompidou deia que el Bisbe es trobaria a casa seva però seria al seu país.

Aquella trobada va ser un punt d’inflexió?

Per descomptat. El Bisbe va explicar a Pompidou que com a coprínceps la primera missió que tenien era la de salvaguardar la integritat d’Andorra. En aquell temps el ministre d’afers exteriors francès sostenia que Andorra no tenia personalitat jurídica. Aquest explicava que mentre els afers espirituals eren matèria del Bisbe, els afers materials i polítics pertanyien a França. Això no es podia acceptar i així ho va fer saber el Bisbe al President Pompidou. Aquest que, abans de president era un intel·lectual, ho va entendre i acceptar.

I al 1993 s’aprova la Constitució.

Sí, tot i que em temia que no es pogués aprovar. Ni França ni Espanya volien perdre poder. A més, els dos Estats recelaven un de l’altre. El Bisbe, però, va arbitrar la següent fórmula:  per fer un pacte amb Espanya s’ha de tenir el consentiment de França i per realitzar un pacte amb França, Espanya ha de donar-hi el consentiment. Ara: en el cas que Andorra volgués fer un pacte amb qualsevol altre país no caldria cap tipus de consentiment. D’aquesta manera s’assegurava que Andorra mai passaria a ser francesa ni espanyola.

I el procés de fer la constitució com va anar?

Va ser llarg i laboriós. Hi va haver tres comissions: la del Veguer Francès, la nostra i la del Consell General. Un cop constituïdes vam començar amb una assemblea constituent discutint punt per punt.

I, finalment, es va referendar.

Sí, va acabar amb la votació del poble d’Andorra. Un 70% hi va votar a favor i un 30% en contra.

I aquí se li va acabar la feina.

Sí. Nosaltres, paradoxalment, vam treballar perquè els veguers desapareguessin. Volíem que hi hagués una adequació totalment democràtica. Aquest procés, però, no va ser gens traumàtic.

I actualment quin paper tenen els coprínceps?

Els coprínceps no tenen poder però conserven un paper destacat en les relacions internacionals i en la ratificació de lleis i tractats.