Sense discurs

No parlar d’un problema no significa que aquest deixi d’existir. La immensa polèmica generada a Vic per no voler empadronar els immigrants sense papers posa de relleu la manca de discurs que, durant molt temps, ha tingut el debat polític espanyol enfront d’aquesta problemàtica. Les arengues “bonistes” han monopolitzat el debat criminalitzant a totes aquells posicions que pretenien escapar de les benvolents cotilles que predicava gran part de l’esquerra progressista. El risc de no tenir un discurs ben definit per afrontar un problema candent és elevat. PxC, per exemple, és el resultat del no-discurs. Si l’única resposta dels partits tradicionals enfront de la immigració són un reguitzell de bones intencions estem cometen la temeritat de regalar el relat discursiu als partits populistes. És evident que els immigrants són persones humanes i tenen drets. Aquest, però, no és el debat. La qüestió no és la persona sinó el seu encaix en un sistema administratiu que amb molt pocs anys s’ha convertit en generador de múltiples serveis que, actualment degut a la crisi, no poden afrontar. L’Ajuntament de Vic tan sols ha fet un toc d’atenció. Ara: dubto que el fet de no empadronar sigui la solució. Com a mínim, però, han posat el problema dins de l’agenda política. Si realment es vol afrontar l’assumpte seria convenient abandonar els tòpics estèrils, els sentimentalismes carrinclons i l’electoralisme barat.