Amics, coneguts i saludats

Pla diferenciava la gent que el rodejava entre amics, coneguts i saludats. No sé si mai s’han parat a pensar en la rocambolesca evolució que fa un ésser normal al llarg de la vida, en relació a l’esmentada distinció que fa l’escriptor català. Si s’hi fixen és inversament proporcional amb l’edat que vas adquirint.
M’explico, de petit tot aquell ésser amb potes que em rodejava i que m’hi podia relacionar mínimament al pati de l’escola el considerava amic. De coneguts en tenia pocs i de saludats quasi cap. I és que de petit no dónes importància als amics; en tens molts, i si un no vol ser amic teu ja en trobaràs un altre. Els amics llavors són simples companys de pati per jugar quan els pares t’han aparcat a l’escola durant el dia. Qui no ha sentit la típica frase en boca d’un nen: “ara ja no t’estic amic”, sense demostrar cap indici de remordiment.
Però amb el temps i a base que et vas fent gran, van augmentant els coneguts i els saludats a la teva agenda mental, mentre que els amics es van reduint de forma vertiginosa. Cada cop són menys, i van assolint un grau d’importància més elevat a la teva vida. Comences a comprendre el veritable valor de l’amistat, i tot el què comporta. Les mirades cronometrades, les frases que no cal que acabi perquè la complicitat assolida és tant gran que ja saps com conclourà, les rialles simultànies i un seguit de coses que fa que puguis considerar una persona amiga teva. L’adjectiu amic ja no l’atribueixes a l’atzar, sinó que ara són pocs els mereixedors d’aquest preuat títol que només tu pots concedir. Els amics ja no només són companys de festa i rauxa sinó que passen a ser còmplices de  les teves misèries, tristeses, angoixes i d’algun plor a desptemps. L’amic és molt més que una orella oberta, també és la teva boca i les teves mans quan no trobes el camí. Sempre he pensat que els amics no es busquen, sinó que són ells qui et troben. L’amic ha de tenir clar aquells versos que cantava Llach: “Si véns amb mi/ no demanis un camí planer/ ni estels d’argent/ ni un demà ple de promeses/ sols un poc de sort/ i que la vida ens doni un camí ben llarg”. Si accepta això pots estar-ne segur: és amic teu.