Geperuts
Escrit per Guillem Carol a la categoria General25 feb. 2010 | 3 Comentaris
Arrencada de cavall i parada de burro és possiblement la frase que millor definiria la curta trajectòria política de l’associació de Joan Carretero. Reagrupament, que va néixer com l’enèsima esperança blanca de l’independentsime, s’ha acabant convertint en un autèntic vodevil que, lluny de transmetre rigor i seriositat, sembla voler imitar les inestables pautes de les telenovel·les sud-americanes.
Primer pleguen uns, després dimiteixen uns altres, pel mig hi afegim una història sentimental entre el líder i una jove promesa, després hi incorporem un alcalde amb vocació de màrtir i un president d’un club de futbol que es deixa festejar per tothom. I bé, per si això no fos suficient, ho amanim amb una rocambolesca història d’intoxicacions periodístiques que vinculen la formació amb els serveis secrets espanyols. Vaja, que si Benet i Jornet hagués d’iniciar un projecte de serial televisiu amb RCat tindria material per uns quants capítols.
La darrera història la vam viure aquest dimecres quan va arribar a les redaccions de tots els diaris un hipotètic comunicat de Sandra Lomas, la jove que va tenir un affair amb Carretero, anunciant un futur acord electoral entre Carretero, Laporta i Nebrera. Finalment, i després d’haver estat publicat per alguns diaris digitals, la informació va quedar desmentida. Els dirigents de RCat, enfront de la calúmnies, van reaccionar dient que presentaran “accions legals” contra aquests “mitjans poc seriosos”. Un cop més la història es repeteix i es criminalitza el dit i no allò que apunta. Perquè si la qüestió és de seriositat potser seria convenient rebaixar-se la gepa pròpia abans d’apuntar a la gepa dels veïns.
3 Comentaris a l'artícle “Geperuts”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
Guillem, de quina història sentimental parles… en tens evidències o el teu post és una salsa rosa de proporcions?…
Lo de la Sandra Lomas, ha estat un comunicat desmentit per ella mateixa, però hi ha hagut dues planes web que no han contrastat la informació. Si llegeiexes vilaweb, feta per professionals, t’adonaràs que ells no van publicar el comunicat perquè es van dignar a localitzar abans a la Sandra Lomas, que va desmentir que hagués enviat aquell comunicat.
Estàs caient molt baix, aquest escrit és d’una baixesa intel.lectual molt gran. Et prego que rectifiquis i recordis les bones intencions del teu article de “el singular” quan parlaves que a vegades “sembla que volguem avançar a cops de cec”.
Deixa d’atacar l’independentisme, home, la por a una nova manera d’entendre la política us fa arribar al ridícul.
Gràcies
Bona nit!
Em pots dir quina és la incorrecció de l’article, si us plau?
Bona nit Guillem,
Penso que quan un fa opinió no hauria de deixar de ser igualment rigorós amb el que es diu. Quan dius: “hi afegim una història sentimental entre el líder i una jove promesa,” aquesta suposada relació sentimental de la que parles, és un rumor, res més que un rumor, escampat per algun dels quatre dirigents de la formació que van plegar.
Quan dius: “I bé, per si això no fos suficient, ho amanim amb una rocambolesca història d’intoxicacions periodístiques que vinculen la formació amb els serveis secrets espanyols”, estan dient una veritat a mitges, perquè el que s’ha dit des del moment que hi ha hagut aquest malentès amb el comunicat és que NO ES DESCARTAVA QUE ESTIGUESSIN IMPLICATS ELS SERVEIS SECRETS ESPANYOLS en l’assumpte, com una possibilitat més.
Pel que fa al paràgraf final, insiteixo que les planes que van publicar el comunicat no van molestar-se en contrastar la informació, com si ho van fer altres, que un cop localitzada la interessada, no van fer-ho.
No dic que l’escrit estigui bé o malament, però barreges intencionadament les coses per denigrar la formació de Joan Carretero, com si fos el responsable que alguns mitjans hagin estat uns irresponsables, i fins i tot insinues directament que és cert un rumor sentimental. Em sembla que has anat massa lluny. Però no seré jo qui, ni molt menys, et digui el que has de fer o no. Ni tampoc sóc ningú per aconsellar-te.
Vinga, molta sort, no es pot agradar sempre i a tothom.
Et seguiré llegint amb plaer.