El progressisme que calla
Escrit per Guillem Carol a la categoria General28 feb. 2010 | 5 Comentaris
Després de 86 dies en vaga de fam va morir el dissident cubà Orlando Zapata. Gran part de la premsa catalana ho va relegar a una simple notícia breu. Les declaracions polítiques van brillar per la seva absència. Els defensors dels drets humans, els activistes pro-palestins i tots els progressistes que ens tenen habituats a fer grans marxes, concentracions i tota mena de manifestacions per causes llunyanes i remotes van callar. Un cop més –i cada cop amb menys motius- gran part de l’esquerranisme caspós va fer el joc el règim dictatorial cubà.
A l’hora de traçar línies és elemental saber amb qui jugues, de quina part estàs i fins on pots arribar. Molts dels europeus autodenominats d’esquerres sovint obvia quin és el seu bàndol i gràcies a quin sistema poden jugar. Per sobre de les dretes i les esquerres convé tenir present que juguem en el terreny de la democràcia. No es pot justificar el castrisme dient que és un règim d’esquerres ja que, a més de ser una premissa errònia, parteix d’un plantejament reduccionista. El fet que l’illa disposi d’un sistema sanitari o d’ensenyament força homologable (tot i que cada cop més discutible) no justifica l’absència de llibertat. No podem caure en la trampa de contraposar una sèrie de serveis socials a la manca de llibertat.
La llibertat no és negociable. La llibertat no és un joc que es pugui disputar per etapes i establir per terminis. La tens o no la tens. El castrisme mata, empresona i destrueix el pensament discordant. El castrisme ha empobrit una societat d’onze milions de persones que malviuen demanant almoines pel carrer. El poble cubà no ha escollit la situació que està patint. Cada vegada que algú justifica –ni que sigui tímidament- el castrisme està recolzant el pensament únic, la censura i l’assassinat. Està justificant, al capdavall, la seva manca de llibertat.
5 Comentaris a l'artícle “El progressisme que calla”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
Bon dia Guillem, tens tota la raò, les esquerres callan davan fets clamorosos com aquet, ells van a l`illa i s`ho passan bè i no veuan mes que el que volen veure, es vergonyos tot plegat, em recorda el cas de RUMANIA, que bè que s`ho passaban CARRILLO I companys, a mi em fa vergonya aliena, pero mentrestan ¡ pobres cubans¡
Homologable? En conec uns quants que porten dos anys esperant la homologació del títol de batxillerat per poder seguir estudiant a Espanya. I sí, ja ho sé que no et referies a això. També el tema de la sanitat és fals. Un altre mite de la Revolución. Per cert Guillem recomano El Rey de La Habana de Gutiérrez, Pedro Juan…saludus i aviam si algun dia fas un article una miqueta incorrecte. Una miqueta només…saludus:) per cert felictats per la teva incorporació a Frikilandia! AYYY Señor, llevame pronto!
Noctas: quan dic “homologable” vull dir en relació a la resta de sistemes veïns. Ara bé, és veritat que si ho relaciones amb Europa no en té res “d’homologable”.
Gràcies per la recomanació.
Ésta es la historia de un joven adolescente lanzado a las calles de La Habana de los años noventa. Una novela basada en hechos reales, escrita crudamente, sin aderezos ni adornos, en la mejor tradición del realismo sucio. Pedro Juan Gutiérrez continúa aquí su saga sobre la ciudad caribeña y su gente más pobre y marginal: mendigos, prostitutas, travestis, vendedores callejeros, pícaros, borrachos, los habitantes de un edificio abandonado y en ruinas, gente sin un centavo, con hambre, siempre al borde de la muerte. Una fauna terrible y apocalíptica. «Ésta es la voz de los sin voz», dice el autor acerca de sus personajes. «Los que tienen que arañar la tierra cada día para buscar algo de comer, no tienen tiempo ni energía para nada más. Su objetivo único es sobrevivir. Como sea. De cualquier modo. Ni ellos mismos saben por qué ni para qué. Se empecinan en sobrevivir un día más. Sólo eso.» A pesar de todo, el amor, el sexo y la ternura marcan las vidas de estos seres atormentados. Tras su deslumbrante debut con “Trilogía sucia de La Habana”, que fue unánimemente saludada por la crítica como una de las revelaciones más impactantes de la literatura latinoamericana reciente, con esta novela se confirman las muchas esperanzas depositadas en Pedro Juan Gutiérrez.
Això és Cuba. Jo hi vaig anar i no em vaig empapar de res. Has de llegir el llibre, t’asseguro que és literatura de la bona. Auuuu ja no molesto més…saludus
Jo també hi vaig anar i crec que una mica sí que en vaig saber. Ni de llarg el que narra en el llibre, per descomptat.
Aquí tens,però, alguna de les coses que vaig fer.
Entrevista a Oswaldo Paya http://www.guillemcarol.cat/?p=1347
Vídeo + text : http://www.guillemcarol.cat/?p=1287
1r dia http://www.guillemcarol.cat/?p=1269
2n dia http://www.guillemcarol.cat/?p=1276
3r dia http://www.guillemcarol.cat/?p=1279
4r dia http://www.guillemcarol.cat/?p=1284
5é dia http://www.guillemcarol.cat/?p=1301
i en tinc més (14 dies) però els has de buscar xD