Quan l’experiència és capital (Crònica)

Jordi Pujol, tot i la seva edat (79 anys), presenta una agilitat mental i física envejable. De fet, així ho van poder constatar totes les persones (empresaris, polítics i funcionaris) que van assistir al dinar del Tribuna Oberta Vilafranca del passat dijous.

Després de l’àpat, Pujol va situar-se darrere el faristol i amb un discurs enèrgic, concret i sorprenentment metòdic va captar l’atenció de tots els comensals durant gairebé una hora. El discurs no era improvisat (fa temps que el va predicant per tot arreu). Això sí: tenia un marcat toc empresarial. Com ja va sent norma l’expresident va desgranar el relat en tres parts: la crisi econòmica, la crisi política i, finalment, els actius i les solucions per superar el delicat moment.

1. Crisi política

La crisi política actual, segons Pujol, no té un pare ben definit. És a dir, no té una única variable explicativa. Ara bé, d’entre les moltes variables n’hi ha una que és determinant: el tripartit. Pujol va apuntar cap a l’actual govern de la Generalitat com un del principals factors de la desorientació política que viu el país. Entre l’Espanya de la concòrdia que volia predicar el PSC –explicava Pujol- i la confrontació del “pit i collons” dels republicans en va sortir el Tripartit.

Segons el polític convergent la societat catalana viu instal·lada en un moment de pèrdua de confiança en ella mateixa i de manca de prestigi internacional. Part de culpa, segons Pujol, la té el govern espanyol que va definir com “el pitjor de la democràcia”. Ara bé, l’expresident tampoc esgrimia els catalans de totes les culpes: “hem fet coses malament i ens n’hem de responsabilitzar ja que només així ens en sortirem”.

2. Crisi econòmica

Pel que fa al complicat moment econòmic Pujol va reconèixer que, en part, és fruit del context mundial: és el resultat d’un temps on “s’ha estirat més el braç que la màniga i ara hem de ser prou humils per fer un pas enrere”. Això sí: també va assenyalar, de nou, a les administracions (locals, autonòmiques i estatals) carregant-los gran part de culpa. Pujol va criticar durament que les administracions no facilitin a particulars i empreses la sortida de la crisi sinó que, en molts casos, se’ls dificulti amb burocràcies estèrils, no donant-los crèdit o pujant-los els impostos.

3. Actius   

Després d’emmarcar i delimitar les dues crisis, Pujol, va fer una llista d’actius. Primer: en l’àmbit cultural estem en un moment fantàstic. Segon: estem invertint com mai en R+D. Tercer: en el camp de la medicina tenim professionals altament formats. Quart: hi ha gent que innova i crea empreses diàriament. Cinquè: som la comunitat autònoma que més exporta. Sisè: tenim un teixit associatiu i empresarial molt fort. Setè: hem demostrat en pitjors moments que ens en podíem sortir. Ara bé, Pujol va voler remarcar un factor determinant per sobre de la resta: la seriositat. Segons l’expresident durant aquests últims anys hem fet el ridícul en diverses ocasions. Per tant, si es vol restablir la confiança en les nostres pròpies forces és elemental deixar de fer el ridícul. Un consell que, tal i com està el pati, sembla el més complicat d’acomplir.