Pim, pam, pum. Som un país petit, reduït i esquifit. Som amants del maniqueisme, del pit i collons i de les proclames estèrils. Pim, pam, pum. Tendim a fixar dates i ultimàtums, a creure en les solucions miraculoses i en remeis innegociables. Al capdavall som gent de fe. Això sí: d’una fe simple, simplista i simploide. No ens agraden les complexitats de les grans creences: preferim els horòscops. Pim, pam, pum. No analitzem, no valorem, no sospesem. Esperem que baixi el marcianet, ens prediqui la bona nova, ens perdoni els pecats i ens condueixi a la vida eterna. [CONTINUA]
Aquest text no aporta gaire coses, en la meva opinió. Al capdavall som com qualsevol altre país occidental i democràtic amb els mateixos problemes, si fa no fa, i virtuts, si fa o no fa. No som tan especials tampoc.
M’agradaria dir una cosa, no és que no ens agradi esperar per a veure si es compleixen els nostres desitjos, és que molts estan morint sense haver vist la punta de l’iceberg del somni de la llibertat, i alguns tenim una por basada en l’experiència dels altres que ens podria passar el mateix. I em sembla que els que ens governen ara, i els que es preparen per governar-nos en el futur més immediat, tampoc tenen cap intenció per a tirar més enllà.
Com deia el poeta: “de res a poc, i sempre amb vent de cara”