24 hores al monestir de Montserrat [V.2]

Com viu un monjo en un monestir? Com és el seu dia a dia? A què es dedica? Quina és la relació entre els membres d’una comunitat monàstica? És molt monòtona la seva vida? Aquestes preguntes solen ser freqüents quan, des de la distància, observem la vida monàstica. Desconeixem les seves entranyes i, com és normal, les seves rutines, pautes i patrons. És per això que hem volgut fer aquest reportatge: per reproduir vint-i-quatre hores de la vida d’un monjo al monestir de Montserrat. És evident que no tots els monjos porten el mateix patró de vida. El patrons canvien en funció del monestir i de les tasques assignades. A Montserrat, per exemple, cada monjos de la comunitat du una vida diferent en funció de les seves responsabilitats. Per aquest motiu, però, hem acompanyat a un monjo, el Pare Emili Solano, que es dedica integrament a la vida monàstica. No està realitzant tasques amb l’escolania, ni té responsabilitats de gestió dins de la comunitat. D’aquesta manera hem pogut comprovar, pas a pas, com és un dia habitual d’un monjo, en aquest cas de l’ordre benedictina. El Pare Emili, molt amablement, ens ha deixat que l’acompanyéssim i ens ha explicat algunes de les interioritats d’un dels monestirs més emblemàtics de Catalunya.

5.35h. El Monestir de Montserrat resta en silenci. Completament en silenci. De cop, però, sona un timbre estrident. Dura només uns segons i retorna el silenci. D’aquesta manera s’anuncia l’inici d’un nou dia a tota la comunitat. Comença la vida dins del Monestir.

5.40h. Al cap de cinc minuts sona, de nou, el timbre per si algun membre de la comunitat s’ha quedat adormit.

5.45h. S’abandona el timbre. Ara és el torn de la campanya. Sona un cop i de forma contundent. Aquesta, molt més dolça que el so escardalenc del timbre, anuncia que d’aquí quinze minuts començaran les matines al cor de la Basílica.

5.50h. De nou torna a sonar la campana. Aquesta fa saber a tothom que ja han d’anar fent via cap al cor. Els membres de la comunitat, des de punts diversos del monestir, van desfilant com a formiguetes. El cor està situat la part occidental de l’absis, entre la cruïlla del creuer i la part oriental de l’absis on es troba l’altar. Està completament revestit d’una fusta noble d’un color marró fosc gairebé negre. Hi ha dues files de bancs per la comunitat i dos petits banquets a l’interior destinats per aquells hostes que els vulguin acompanyar en les oracions. Just a l’entrada hi ha tots els llibretons per seguir les oracions. A una banda hi ha els llibres de les matines i, a un altre cantó, el de les completes.

6.00h. Comencen les matines. Tots els membres de la comunitat es van situant als seus respectius llocs. Al centre, en una cadira una mica més treballada, s’hi situa al Pare Abat. L’oració dura uns quaranta minuts aproximadament. Em comenta el Pare Emili, però, que els dies festius pot arribar a durar gairebé una hora.

7.00h. Quan s’acaba l’oració matinal el Pare Emili, que ajuda en la sagristia, es dirigeix cap a la Basílica per obrir els llums, portes i, en general, adequar tot l’indret per començar a rebre els feligresos. Abans, però, sol destinar una estona a l’oració personal en alguna de les capelletes laterals. A aquesta hora del matí la Basílica imposa. Està completament buida i el silenci és total. Es pot escoltar tot: fins el més petit soroll de la fusta contraient-se, l’aigua escolant-se pels conductes, el vent com bufa o els meticulosos passos dels monjos des de la llunyania.

7.30h. Els membres de la comunitat, seguint el patró matinal, van apareixent de mica en mica i es van situant als bancs laterals de l’altar. A dos quarts de vuit, amb una puntualitat radical, comencen el laudes. En aquesta oració els acompanyen diversos feligresos –que es situen als primers bancs de la Basílica de Santa Maria- i participen en la pregària comunitària. Molts d’ells són matrimonis hostatjats dins del mateix monestir.  L’oració dura uns vint minuts. Un cop finalitzada la comunitat van cap al menjador. És l’hora d’esmorzar.

8.00h. L’esmorzar és l’únic àpat on la comunitat no segueix un patró de comportament conjunt. L’esmorzar –que està composat per torrades, melmelada, llet i cafè- se’l va servint cada un dels monjos de forma individual. A diferència del dinar i el sopar, el monjos parlen entre ells d’una forma molt discreta. Quan un acaben d’esmorzar poden marxar a realitzar la feina que tinguin assignada.

8.30h. El Pare Emili avui, per exemple, té assignada la tasca de la porteria. És a dir, és el responsable de rebre a la gent que entre a dins de les dependències del monestir. La porteria està ubicada just a l’entrada del monestir: entrant a mà esquerra. Es pugen unes escales de pedra, es prem un timbre i, sense més dilacions, t’obren la porta. L’estona que el Pare Emili no rep visites aprofita per llegir. Té el Nou Testament entre les mans i en va fullejant parsimoniosament. Moltes de les feines del monestir són rotatòries. Cada setmana van canviant. Avui li ha tocat al Pare Emili, però, demà mateix és molt possible que ho realitzi un altre monjo de la comunitat. Hi ha diverses tasques que poden anar des de la lectura fins a feines de conservació del jardí, del claustre, etcètera.

10.30h. El Pare Emili abandona la porteria per retornar a la sagristia. A les onze comença la missa i ha de començar a fer preparatius: obrir els llums, preparar la roba o, si s’escau, acompanyar algun dels monjos que van amb cadires de rodes a accedir a l’altar. Avui també prepara l’encens. L’estona prèvia a la missa la sagristia és un anar i venir de monjos. L’estampa és curiosa. Amb menys de cinc minuts el paisatge canvia completament: passa de no haver-hi ningú a gairebé no cabre-hi ni una agulla. Els monjos van arribant per les escales i passadissos que van a parar al passadís que separa la sagristia de l’altar. Els monjos, un cop vestits, es van situant en dues files. La fila respon a un ordre determinat: es van ubicant en funció de la seva entrada dins de l’orde dels benedictins: de més a menys antiguitat. La fila ocupa tot l’espai central de la sagristia.

11.00h. Sona una campaneta i els monjos emprenen el pas. Surten per la porta lateral de l’altar i, com mana el ritual, van a ocupar els bancs laterals. La missa, avui, no l’oficia l’Abat sinó un altre monjo de la comunitat. L’Abat amb els priors i el sotsprior estan en una bancada diferent de la resta de la comunitat. L’església està força plena. És força curiós veure com una nombrosa part dels feligresos són sud-americans. Em comenten que cada vegades hi ha més presència d’immigrants de països d’Amèrica del sud. En molts aspectes sembla que Montserrat vagi sempre un pas més endavant que la resta del món. La missa no dura més d’una hora.

12.00h. Al finalitzar la missa el Pare Emili queda amb un matrimoni que li ha demanat trobar-se. Em comenta que aquestes trobades són força usuals. L’hora i mitja que separa la missa de l’hora de dinar els membres de la comunitat el destinen a feines personals o comunitàries. Llegeixen, preparen oracions, estan a la porteria, al jardí, responen correus electrònics, etc.

13.30. És l’hora de dinar i els monjos van cap al refetor. La sala té una ambient quasi litúrgic. El refetor, que data del segle XVII, va ser reformat el 1925 per Puig i Cadafalch. En l’extrem presidencial, hi ha una absidiola recoberta de mosaics que representen el Crist en Majestat. A l’extrem oposat, hi ha un tríptic pintat per Josep Obiols sobre tres escenes de la vida de sant Benet. I al centre, una trona de pedra pel lector. A la part central hi seu tota la comunitat i a la taula principal el Pare Abat (que presideix la sala) amb els priors i els hostes del monestir. Abans de començar a menjar fan una pregària i, tot seguit, un monjo instal·lat en el petit empostissat llegeix un llibre de temàtica religiosa. El menjar, com tota la vida benedictina, és molt auster. Es menja dins d’un escrupolós silenci que tan sols és trencat per la lectura i els petits sorolls inevitables dels plats, els coberts i les cadires. En finalitzar l’àpat sona una campana i es realitza una segona oració conjunta. Els primers en abandonar la sala són el Pare Abat, els priors i els hostes. Darrere seu desfila tota la comunitat.

14.15h. Després de dinar els monjos tenen una estona de descans. Alguns passegen pel jardí, altres llegeixen, parlen entre ells o, fins i tot, aprofiten per fer una breu migdiada.

15.00h. És l’hora de la nona i tota la comunitat es reuneix, de nou, per fer l’oració. Aquesta es realitza a la sala capitular, una de les zones més senyorials del monestir. La sala està conformada per un semicercle de cadires i al centre s’hi situa al Pare Abat amb els priors. Al mig del cercle hi ha un faristol de fusta amb l’ordre de Sant Benet. La sala capitular, a part de ser la cambra on es fa la nona, és el lloc de trobada de la comunitat monàstica per a les sessions importants. La nona dura un quart d’hora aproximadament. Quan s’acaba tots els monjos van a fer les seves tasques particulars. Les tasques, evidentment, canvien al llarg de la setmana, ja que no és igual durant la setmana, que hi ha els escolans, que al cap de setmana quan aquests ja no hi són.

18.15h. Quan s’aproximen les sis de la tarda el Pare Emili es dirigeix a tancar el cambril. Un cop tancat va cap a la sagristia per confeccionar tots els preparatius per les vespres.

18.45h. Comencen les vespres. A diferència dels dia d’entre setmana, als caps de setmana les vespres no tenen la intervenció final de l’escolania. L’oració dura uns quaranta minuts aproximadament. Tot i així, la pregària és seguida per molts feligresos que aprofiten el cap de setmana per anar fins al monestir.

19.30h. Quan s’acaba la pregària és el moment d’anar tancant-ho tot. El Pare Emili, conjuntament amb altres monjos, comencen a cloure la Basílica de Santa Maria i el camí de l’Ave Maria. A les vuit, tal i com diu el paper informatiu de l’entrada, el monestir tanca les portes a les visites. Això sí: em comenten que excepcionalment si hi ha grups o es demanen pregàries col·lectives s’accepta endarrerir l’hora del tancament.

20.15h. Sopar. El sopar segueix el mateix patró de ritual que l’hora de dinar. Pregària d’inici, lectura durant el transcurs de l’àpat i pregària final. Les tasques de servir el menjar, igual que la porteria, són realitzades per monjos de la comunitat.

20.45h. Abans d’arribar a les 9 de la nit i, quan la comunitat ja ha sopat, en una sala annexa del costat del claustre neoromànic es fa una estona de recessió en comunitat. A la sala hi ha els diaris del dia, revistes, jocs de taula i llibres perquè els monjos disposin d’una estona distesa. Al cap d’una estona, però, es fa una xerrada conjunta. El Pare Abat reflexiona amb la comunitat de diversos aspectes, els explica a on ha anat aquell dia (avui, per exemple, ha anat a la beatificació del Dr. Samsó a Mataró) o parlen d’algun tema d’actualitat. Quan finalitzen el col·loqui tota la comunitat enfila cap al cor per dur a terme les completes, l’última oració comunitària del dia abans d’anar a dormir.

21.15h. Les completes és una oració curta. Dura, a molt estirar, uns quinze minuts. L’escenificació és idèntica a les matines. L’única diferència, a part de l’oració i els càntics, és que la comunitat arriba gairebé en grup i que, un cop acaben, tots es dirigeixen cap a les seves habitacions, sols i en silenci. Bé, alguns aprofiten per connectar-se a internet, llegir les notícies o respondre la correspondència. La vida en comunitat, però, s’ha acabat. Això sí: fins el dia següent.