El preu de la mort
Escrit per Guillem Carol a la categoria General10 juny 2010 | 2 Comentaris
Sóc incapaç d’entendre per quin estrany motiu el valor dels assassinats va en funció del botxí. És a dir, què porta a la gent a manifestar-se quan Israel –l’única democràcia del pròxim orient- comet assassinats i, per altra banda, què els condiciona a no repetir el mateix patró de comportament quan qui els comet és Xina, Corea del Nord o Cuba que, curiosament, són dictadures. És veritat: també s’han fet manifestacions. Ara: cap d’elles, tot i els centenars de persones assassinades, no ha despertat d’animadversió que genera Israel. Tinc diverses teories sobre la qüestió.
La primera és que la gent, en general, es solidaritza amb els més febles. En aquest cas els palestins. Obvien, però, que si l’Estat d’Israel no es defensa dels atacs del món àrab estaria condemnat a desaparèixer. També obliden que, enfront de la disjuntiva, escullen defensar-se d’aquells que posen el dogma per damunt del consens i s’autoimmolen en autobusos o utilitzen a dones i nens com escuts de defensa.
La segona teoria és que alguns occidentals anteposen l’eix dreta-esquerra al de dictadura-democràcia i, en consonància, no es manifesten quan les dictadures autodenominades socialistes cometen autèntiques barbaritats
La tercera possibilitat és que gran part d’Europa encara actua amb un sentiment de culpabilitat envers el conflicte.
Segurament hi ha molts més motius. D’acord. És per això que, en aquest conflicte, la complexitat és espantosa i el maniqueisme és pervers. La qüestió, però, és per quin motiu una mort en mans d’Israel és més condemnable que un assassinat comés per Corea del Nord.
2 Comentaris a l'artícle “El preu de la mort”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
No em posiciono en aquest conflicte, la cosa és massa complicada i està massa manipulada.
Però està bé llegir a vegades algun article que no va en la mateixa línia que la majoria.
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Israel-Gaza/alto/desinformacion/elpepiopi/20100608elpepiopi_11/Tes/
Mai he entès, sincerament, per què la polarització que suscita el conflicte Israel-Palestina ha arrelat tant en aquest país, i no ho han fet així altres conflictes igual de complexos i cruels. No entenc per què algunes ideologies d’esquerres es declaren fermament defensores del poble palestí, com si fos l’única nació oprimida del món, ni per què altres ideologies es declaren obertament amics d’Israel, com si d’un estat de referència es tractés. Suposo que són qüestions subjectives. Ara bé, el què no es pot negar, el que són qüestions plenament objectives és que la força militar d’Israel supera en escreix la dels habitants de Gaza i la dels voluntaris de la Flota de la Llibertat; que és el país que rep més ajudes per al desenvolupament, amb diferència, per part dels EUA; que haver-se de defensar del “món àrab” (des de quan el món àrab, en la seva totalitat, és una amenaça, per cert?)no hauria d’implicar cometre crims i terrorisme d’estat contra la població civil; que Israel d’estat democràtic i de referència en té poc quan institucionalitza dins les seves fronteres l’exclusió d’un poble que simplement viva allà des de feia centenars d’anys.
En definitiva, de demagògia n’hi ha molta. Tant patètic és posar-se el pin de palestina per anar de “progre” com defensar l’estat d’Israel contra vent i marea, malgrat cometi crims d’estat i crims contra la humanitat. Com ho fan els integristes islàmics, Cuba, Xina i Corea del Nord, naturalment.