La (re)refundació del catalanisme [v.3.0]

Tal vegada no ho veurem, perquè estarem morts i enterrats, però és segur que els qui vindran després de nosaltres veuran els reis de la Terra posar-se de genolls davant Catalunya. I serà aleshores quan els lectors del meu llibre, si encara en queden alguns exemplars, sabran que tenia raó. Quan es miri els catalans, serà com si es mirés la sang de la veritat; quan se’ls doni la mà, serà com si es toqués la mà de la veritat.

Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè per ser catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades. Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes a les seves vivendes, i els oferiran l’hostal, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja.

Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari. Com que les aparences enganyen, encara que un català sigui més ignorant que un ase, els estrangers el prendran per un savi, que porta la veritat a la mà. Quan Catalunya sigui reina i mestra del món, la nostra reputació serà tal, i l’admiració que se’ns manifestarà arribarà a tals cimeres, que molts catalans no gosaran dir el seu origen i es faran passar per estrangers.

Si algú es meravella de que Catalunya -que, en comparació amb altres nacions, no té res i no representa res; que no té el més mínim, és a dir la independència política- estigui destinada a dominar el món, si algú es meravella d’això, nosaltres respondrem això altre: “Si haguessin dit als romans, quan volien dominar la Judea, que els jueus els dominarien a ells, així com a tota Europa i Amèrica -que encara no havia estat descoberta-, és segur que s’haurien posat a riure”.

Francesc Pujols