Fora de joc

S’ha escrit molt al voltant de la vexant sentència del TC. S’ha analitzat la purga dels magistrats, l’esquizofrènica reacció espanyola, el posicionament dels partits polítics i, fins i tot, s’ha pronosticat un possible avançament electoral. No són qüestions menors. Ara, el relat que relliga totes aquestes qüestions és segurament el més rellevant. La música de fons ha canviat radicalment. Amb el dictamen definitiu s’ha posat punt i final al complex joc d’impostures que solia practicar la classe política catalana. L’escenari ha canviat tant que és absurd continuar reproduït els mateixos discursos d’abans. La sentència ha dilapidat les mitges tintes.

La política catalana s’ha situat en un escenari nou on els elements que entren en joc no s’havien vist abans. Per tant, és altament complicat fer-ne alguna mena de pronòstic. El que es pot afirmar sense vacil·lacions és que hem arribat al final d’un trajecte. Els democràtics anhels d’autogovern de Catalunya es veuen frenats per les institucions espanyoles. Si Catalunya vol més autogovern –dins del marc jurídic espanyol- li és impossible assolir-ho. No parlo de la independència política sinó, simplement, de més autogovern. Per tant, enfront d’aquest nou escenari els partits polítics catalans s’han de posicionar de forma diàfana. Han d’explicar què pensen fer d’ara en endavant. Les mitges tintes s’han acabat.