Si vostè, amic lector, a dia d’avui es continua autodenominant federalista li recomanaria, amb tota l’estima del món, que visiti urgentment un bon psicoanalista. No voldria ser arrogant, pedant o irrespectuós, però la defensa del federalisme –ja sigui simètric, asimètric o vulgarment estètic- és una il·lusió que, aquestes alçades de la pel·lícula, podríem equiparar al somni dels reis mags o al magnífic estat mental i físic de Fidel Castro. Guardem un minut de silenci, si us plau. El federalisme ha mort. L’agonia ha estat llarga i, poc a poc, han anat caient tots. Era un traspàs anunciat. Bé, si hem de ser sincers es veu que encara queden quatre federalistes. Ho diu un rigorós estudi universitari. Això sí, tenen un problema: tots viuen a Catalunya i, per tant, la seva idea de federar-se és summament complicada. Es veu que en aquest terreny la fecundació invitro és impossible de realitzar.
La sentència del TC ha dilapidat totes les seves aspiracions. Els federalistes de bo fe, els confederals que duen el lliri a la mà i els convergents practicants de la religió de l’ambigüitat han quedat tocats de mort. La sentència els ha despullat completament. Ha fet transparents i evidents totes les seves contradiccions. Les impostures, els salts mortals o els jocs de mans ja no són possibles. El dissabte passat va parlar la societat civil. Ara és el moment de la política. D’aquella política que s’escriu en majúscules.
ES DIU…ES COMENTA…QUE DINS A UNIO JA MOLT MALA MARO.
ES DIU…ES COMENTA….QUE AN MASCARELL VOL POSSAR FIL A L’ AGULLA.
SI ES AIXI,TURA.CASTELLS,MARAGALL GELI UN PAS ENDAVANT,ADEUS-SIAU PSOE¡¡¡¡¡
El federalisme mai ha estat possible. Estic convençut que els mateios que el predicaven no s’ho creien. Però fixem-nos que els socialistes encara parlen de “reformar la Constitución” i “federalisme”. Com bé dius, tenen un problema!
A veure una cosa, “gràcies” a la constitució espanyola el federalisme mai ha sigut possible. Per definició federlaisme és una cessió de poder d’un estat plenament sobirà cap una altre estrucutra compartida amb altres estats sobirans. Exemple de llibre: Suïssa, Canadà, EE.UU.,… Evidentment això mai ha estat el cas espanyol, on tot el poder el té el govern central i aquest, a través dels estatuts de cada CCAA va delegant els seus poders a nivells de govern inferiors. Per tant, fem el favor de dir les coses pel seu nom, federalisme és la cortina de fum que feia servir el PSC per parlar d’autonomisme o descentralització, perquè no els hi agrada dir la veritat, que a hores d’ara i gràcies a la transició no podem ser el que de veritat som: una poble i una nació que té el legítim dret democràtic a decidir com vol organitzar-se políticament!
http://www.pelcanvi.org/convencio_2006/federalismofederaciones.pdf