Les amenaces de l’actual director de comunicació de Presidència, Antonio Bolaño, pel què m’han explicat diferents professionals en el tema no venen pas de nou sinó que fa anys que es practiquen amb tota naturalitat.
Ara bé, aquí hi ha dues qüestions que m’incomoden: el per què Barbeta (amb el recolzament total de la Vanguardia) ho ha denunciat ara i com és que la Vanguardia, un dia sempre pro-govern, entre de sobte en aquesta lluita contra l’executiu de Montilla.
Són dos qüestions que se m’escapen completament. De ben segur que la cosa no és tan simple com ens volen fer creure alguns. Aquest tema s’ha sobredimensionat perquè hi ha algú que espera treure alguna cosa? Un ajust de comptes? Subvencions no atorgades?
En fi, no ho sé. Però de ben segur que la cosa no va, només, d’amenaces.
Article: Les “Engrunes” d’Oliver
La frase: “Nuestro diario, con 126 años de historia, sabe perfectamente que las relaciones con el poder político en cualquier circunstancia nunca son idílicas” Editorial de la Vanguardia d’ahir
Segur que tens raó , però el teu partit no ho sap aprofitar, cagadubtes coms empre Mas-Medir i cia perden el temps donat imatges equívoques.
Amb la visió que dones sembla ben bé curiós un tema que jo no m’havia ni plantejat com a tal. Només creia que es tractava d’una relliscada de les grosses que s’havia volgut pujar de to per crear polèmica.
Estic d’acord doncs amb aquest punt de vista dubtós i també amb la opinió del Moré. CiU -en casos tant clars com aquest- tindria que fer de PP. El problema és que el PP utilitza mentides i CiU no sap aprofitar les veritats.
Mira veus, jo, igual que Casas tampoc hi havia pensat en aquesta possibilitat! No si al final encara en farem alguna cosa de bo de tu! heheheheh
serà que durant 23 anys no s’ha fet el mateix desde l’altre banda, aixó si amb més finezza i tambè silenci i discrecio per part dels periodistes afectats. En parla avui en Joan Barril a el periódico. No tirem pedres, a veure si trencarem el sostre.