El meu refugi
Escrit per Guillem Carol a la categoria General22 abr. 2007 | 5 ComentarisCom cada divendres, ahir, vaig retornar al Penedès. Abans, amb el dia a dia em costava molt percebre els petits però constants canvis que fa la comarca en canvi, ara, com que tan sols la tasto els dissabtes i els diumenges puc observar nítidament totes les transformacions que pateix setmana rere setmana. Els ceps comencen a brotar canviant de dalt a baix la catifa que cobreix la comarca, ja han arribat les primeres orenetes al cobert dels masovers , la piscina de casa ja està apunt per banyar-nos-hi i tot el jardí està començant a florir. M’agrada molt viure a Barcelona però necessito anar al Penedès cada setmana. Una qüestió de simple supervivència.
Aquesta setmana el mega-super concurs : Guillem Casas amb “Polítiques de quotes”
La frase: “Perdre el temps i no fer absolutament res cada vegada és més difícil.” Maria de la Pau a l’article d’ahir a l’AVUI
5 Comentaris a l'artícle “El meu refugi”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
La enyor-dependència dels que han tastal el camp i els seus plaers i es troben en mig de la bruta (però maca) ciutat.
No oblidis que alguns necessitem que tornis!
Jo també t’estimo jejejejeje
potser és el meu afany no-nacionalista i les seves variables
però jo quan vivia a barcelona no trovava a faltar vilafranca, ni les vinyes, ni res d’això
trovava a faltar els meus amics, la famila….
doncs, jo, ho trobo a faltar. I evidentment, també trobo a faltar la família i els amics.