Feina per als joves

Aquests dies per causes alienes a la meva voluntat se’m fa del tot impossible connectar-me i escriure algun que altre post. Així, que en total exclusiva només per aquest bloc, us deixo amb tres articles únics. El primer que us posaré serà de Villatoro, el segon de Josep Rull, el tercer d’Agustí Colomines i el quart de Francesc Marc Álvaro.

Feina per als joves

Si tinguéssim alguna mena d’estadística, probablement veuríem que entre les causes de la mort de les llengües, les cultures i les nacions hi pesa més la fossilització o la dimissió dels propis que no pas la censura, la prohibició o la persecució que se’n fa des de fora. Fins al punt que ben sovint la forma més eficaç de persecució ha estat la de convèncer als parlant d’una llengua o als integrants d’una nació que la seva identitat fa antic, fa pagès i provincià, no té cap mena d’utilitat. Mentre que, naturalment, la identitat o al llengua del perseguidor fa modern, fa universal i cosmopolita, és útil. Quan s’aconsegueix aquest efecte, quan es crea aquest estat d’ànim, una llengua, una cultura o una nació queden tocades de mort.

Per tant, una de les necessitats permanents dels qui volen mantenir viva una identitat nacional és evitar-ne la fossilització, renovar-la, adequar-la als canvis dels temps. Ser català fa cent anys volia dir coses molt diferents a avui. Per fortuna, generació rere generació, els catalanistes han anat renovant i adaptant-se als canvis del món i han mantingut el vincle amb la modernitat. Per això avui hi ha catalanisme a internet, com  fa cent anys hi havia catalanisme als Jocs Florals.

El pensament jacobí ha pensat sempre i pensa encara que tot és un problema d’Estat. Que l’estat és la poció màgica que dóna una força sobrehumana. És obvi que una llengua, una cultura i una nació no poden sobreviure sense poder polític i encara menys amb un poder polític en contra. Però aconseguir poder no és l’única feina del nacionalisme. Si del que es tracta és de preservar la nació, el gruix bàsic de la identitat, la llengua, cal treballar des del poder i des de la societat contra la fossilització. És una feina de tots, però és una feina especialment dels joves, que són els qui primer detecten els senyals dels temps nous i per tant els primers que han d’impulsar el vincle entre el catalanisme i la modernitat sempre canviant. Moltes velles identitats europees han desaparegut per fossilització. Ni el catalanisme i ni Catalunya s’ho poden permetre. Joves, teniu feina per fer.