L’home dels turons II
Escrit per Guillem Carol a la categoria General18 set. 2007 | 7 ComentarisEntre la classe política nacionalista catalana existeixen abismes, crec que hores d’ara, ja insalvables. S’han fet molt mal. Massa mal. Uns i altres, altres i uns alberguen molt ressentiment. Però bé, tampoc és qüestió de mirar qui dels dos la té més gran. Les dues parts en són culpables. Uns per haver fet A quan podien haver fet B i els altres per fer B quan podien haver fet A. Com he dit abans: tampoc és qüestió d’entrar en la ridícula i estèril discussió de mesurar qui la té més gran. Això, no ens porta en lloc si el que volem de veritat és construir pons entre les dues derives.
En tota novel·la quan s’arriba a tal punt de conflicte solen haver-hi dues sortides. Un punt d’inflexió del tot necessari que busca revitalitzar l’argument. Una, i la més poc usual, és demanar perdó. Entonar un públic “mea culpa” per netejar les consciències i tornar alçar la cara. L’altra, és fer corre sang. Matar al líder –o líders- perquè deixin el comptador a zero, les mans netes i la via lliure. En ell s’han de dipositar totes les culpes i frustracions. Jo, si us he de ser sincer, en els “mea culpa” hi crec poc. Molt poc. I més, si tenim en compte l’actual llatinització que pateix la política catalana. La nostra cultura, a diferència de l’anglosaxona, és de sang i fetge. I si pot ser, en grans quantitats. Demanar perdó no va amb nosaltres. Necessitem veure el cadàver per creure de nou. En resum, que per renéixer hi ha d’haver sang.
Està molt bé que creem nous projectes i redefinim els vells conceptes. És del tot necessari i és la nostra obligació. Hem de tenim una nova baralla de cartes i un nou repartiment però potser també fora necessari tenir uns nous actors. Això vol dir oblidar el passat? Per descomptat que no. S’ha de tenir present. Tant les victòries com les derrotes. Ja que nosaltres partim d’una nova perspectiva que ells no van tenir. Ara bé, no hem de deixar que aquests homes ens relenteixin el pas.
Com va escriure Espriu: a vegades és necessari i forçós/ que un home mori per un poble/ però mai ha de morir un poble per un sol home.
Pd. En l’article de la setmana passada quan deia que Convergència havia de clavar un cop de puny sobre la taula i abandonar el maltractat diccionari pujolià per crear un nou discurs no volia dir que aquests hagin d’agafar la bandera independentista. Crec que el nou discurs no ha de passar necessariament per les proclames independentistes. Ara no és temps de calçotades.
7 Comentaris a l'artícle “L’home dels turons II”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
Aquest article és excel.lent. Potser no estic del tot d’acord amb el final. Però el segon paràgraf és extraordinari. Et felicito.
Eis Guillem, si Convergència s’ha de refundar i ha d’oblidar el diccionari pujolià, sinó és agafan la bandera de la llibertat, quina refundació es vol fer? La federalista? L’autonomista amb una capa de pintura?
La solució és la llibertat del poble, no més intents de conviure amb uns veins que només ens volen per pagar les seves factures.
La resta de l’article més o menys d’acord. Estic plenament d’acord que la classe nacional del país ha d’oblidar el que s’ha fet anteriorment i començar a parlar per fer avançar el país. Una cosa són discusions de bar la descans a la uni i l’altre és tenin el destí de la nostra nació a les mans.
Plenament d’acord amb la frase que tens al començar: Duran a la foguera! — i alguns que vagin agafan tanda!
grans paraules
No confonguem les coses. Que ERC sigui ara mateix un partit de calçotada no vol dir que la independència sigui una calçotada per ella mateix. Si Convergència no agafa la bandera independentista, com dius, ja em diràs quin coi de canvi voleu fer? Cap ni un, a manar i tots tan panxos. És a dir, igual que Esquerra.
Estem ben “apanyats”, amb els nostres partits catalanistes. Heu de perdre la por d’una vegada, heu de tenir la valentia de declarar allò que tots penseu quan aneu a dormir, que la llibertat és un dret i un objectiu, i que una Catalunya lliure no és una opció sinó que és l’única opció. O la independència, o la desaparició.
I si realment no vols la independència de Catalunya… aleshores no us ompliu la boca amb el catalanisme i el nacionalisme i la pàtria i tota la pesca. La llibertat o res. Portem 300 anys acotant el cap, 300 anys maltractats, i encara voleu contonuar essent el subdit feliç de l’amo madrileny. Coi, qui us entengui…
Apa, vosaltres mateixos.
Ja n’hi ha prou!! Lamentable espectacle de Duran i a l’alçada s’hi troba en Mas i el seu execrable equip. Ja n’hi ha prou de persones que no han fotut res més a la seva vida que política. Ja és hora de renovar el nacionalisme català a partir de les persones que venen del món del treball i empresarial. A més cal redefinir CDC com a Liberal , els socialdemòcrates cap a una altra banda i els demòcrata-cristians i social-cristians a fer espai a UDC o al PP
Mas no ha pencat en sa puñetera vida, solament ha fet de polític.
Duran és un trepa.
Analitzeu els anys que porten fent de diputat totes les toies que hi ha al parlament. Fa vergonya. Per conservar la cadira fan el que sigui
Prou!!! Al final el nacionalisme és un club endogàmic de pocasoltes.
Molt be el post.
Estic amb en moré.
Volem un Home dels Turons III ja!!