Llastimosa opereta

Avui publico un article al 3d8 parlant de la crisis de Patí. Vaig voler creure’m que s’anava de bona fe i d’aquesta manera vaig escriure l’article. Vaig parlar amb tothom qui vaig poder perquè intervinguessin en la crisi. I ara, un cop ho he sabut tot, em sento enganyat, menystingut i insultat.   
Que sí: teniu raó. L’Ajuntament vilafranquí és el màxim responsable de tota aquesta llastimosa opereta. Ara bé: anem per pams. Que l’Ajuntament ha invertit xifres ridícules en les instal·lacions de la poliesportiva ja ho sabíem. Ho sabíem fa una setmana i ho sabíem fa dos anys. Que l’Ajuntament no ha vetllat de cap manera per la preservació de l’hoquei i d’un club històric com el Vilafranca també ho sabíem. Però bé, res que ens sorprengui. Que els horaris de la poliesportiva són limitats i s’han de batallar any rere anys amb altres entitats tampoc ens ve de nou. I bé, tampoc ens sorprèn que, un cop més, l’Ajuntament faci promeses que després no compleix. En tenim els dits palats: és el pa de cada dia. Però ho sabíem ara i abans de començar la temporada. Ho ha patit l’actual junta del Patí però també ho han patit les juntes que els han precedit des de temps immemorials. En fi, ja sé que aquest és un problema. Un gran problema. Ara bé: dubto molt que aquest sigui el gran problema que pateix l’entitat. Dubto molt que tots els problemes es redueixi a un conflicte amb l’entitat municipal. En fi, s’ha triat un cap de turc. Un simple responsable per carregar-li totes les febleses d’una entitat que fa mesos que rellisca. I la veritat, la dimissió per molt raonada que sigui, no arregla res, sinó tot el contrari. Ja sé que us empara el dret i la raó però ara, quan la lliga ja s’ha iniciat i s’han firmat acords, fitxes i contractes, no es pot dimitir ni fer-ho veure. El nostre Club ha costat molt d’aixecar. L’afecció, la base, els pares i tots aquells que ens estimem l’hoquei i el Club Patí no ens ho mereixem.