Estils

Maragall?

“El polític tendeix a imaginar-se i a voler ser diferent, superior al comú dels mortals, dels quals espera que si sobrevé un drama, acudeixin a ell com a últim i únic recurs. Que vagi amb compte de no sobreestimar la seva força, la seva aptitud per a la solitud, de no menysprear massa visiblement aquells que vol subjugar. Si veuen en el seu aïllament un signe de manca de realisme, poden deixar-lo de banda per sempre. Però és difícil fer-se acceptar sense perdre l’originalitat. L’orgull pot ser estèril, però també és salvador; sense aquest l’ambició condueix a la servilitat. El polític, però, no ha de voler portar gaire lluny el culte a la seva diferència, si no vol arriscar-se a quedar al marge, inútil i a haver-se d’acontentar amb papers secundaris.”

Montilla?

“El realisme és útil però no provoca entusiasme. No fa somiar el poble si només se li diu la veritat; la seva conformitat és de l’ordre del sentiment, no de la raó.”