Llibres polítics

Fa dies que no els parlo de llibres. Evidentment (o no tant) em referia a llibres  polítics“mediàtics”. A casa nostra, Catalunya Catalunyeta, han sortit publicats, recentment, dos grans llibres polítics. Curiosament, els dos, publicats per l’editorial Mina. L’un és “Maquiavel en democràcia” escrit per Edouard Balladur, exprimer ministre francès. Balladur ens parla de com assolir, perpetuar-se i retirar-se en el poder polític en l’era de la democràtica mediàtica. Parla d’actituds. I el més important: a diferència del “Príncep” de Maquiavel, Balladur, parla del poder com un mitjà i no com un fi.

L’altre llibre, i no és cap acudit, és “Democràcia a sang freda” de David Madí, portaveu de CDC. Parlant d’actituds, aquest és un llibre que apunta i dispara sense miraments. No juga amb l’ambigüitat, tant típica dels líders convergents, i diu les coses pel seu nom. “Sóc catalanista perquè estimo el meu país, sóc  liberal, no sóc anti-americà, estic a favor de la globalització, crec en la meritocràcia i en la cultura de l’esforç i defenso l’existència d’un Estat d’Israel”. Patapam, sense contemplacions. S’hi pot està a favor o en contra però no es pot dir que no parli clar. Durant molts anys a Catalunya, i especialment a CiU, hem pecat d’un pensament dèbil que ens doblegava amb un simple cop de vent. S’ha passat de marcar un discurs propi i escriure el guió de la pel·lícula a intentar interpretar el guió que marcava la societat. Que sembla que la societat va cap aquí? Doncs fem això. Que sembla que va cap allà? Doncs fem allò. Siguem d’on vulguem ser i pensem el que vulguem. Ara bé: defensem-ho posant-hi el coll si cal.
L’únic que em sobre d’aquest llibre, però, és la sala rosa de la política del dia a dia. Totes aquestes anècdotes corren el risc de desdibuixar l’essència del llibre. Fet que sovint ens sol passar a Catalunya.

Per cert, ahir el Patí va guanyar contra l’últim però va jugar molt malament. Això, pels experts en el tema, se’n diu síndrome CiU: quan jugues contra mediocres corres el risc de tornar-t’hi.