Últim col·loqui de l’any

El dijous passat vam fer l’últim col·loqui de l’any. Aquest cop passava pel Via Fora Francesc-Marc Álvaro. Bé, a l’últim minut també s’hi va sumar el Jordi Graupera i l’Agustí Colomines des del públic. Ara mateix estic d’exàmens així que us deixo amb la crònica que en va fer la Lídia Pelejà i dues entrevistes amb l’Álvaro. La primera la vaig fer fa un o dos anys quan va publicar “Els assassins de Franco”. La segona (que és molt curta) la vaig fer aquest estiu per una revista.

P. Què s’ha de fer per eixamplar la base del catalanisme? 

R. No et sé dir què s’ha de fer però sí què no s’ha de fer.

P. Endavant doncs.
R. Hem de replantejar la manera de com fer atractiva la llengua perquè la gent que no la sol fer servir la utilitzi. Hem de replantejar, també, com difonem els valors del catalanisme. I bé, com integrar en el catalanisme noves realitat que fins ara hem presentat com antagòniques. En resum: l’hem de redefinir.

P. Allò que diu Carod de convenç-se’ls per la butxaca ho veu factible?
R. Tot i que l’element econòmic és important no és l’únic. No és necessari dir “ara ve això” i “després ve allò”. Serà més un resultat de la capacitat de vendre un discurs atractiu i engrescador. I bé, ara, a més a més, hem de competir amb una Espanya que ja s’ha modernitzat.

P. Ja que tots tenim butxaca es pot crear identitat i fer confluir la resta de factors a través de l’economia, no?
R. Això és creure que la gent només es mou per la butxaca. I no és així: la gent és mou per la butxaca i per moltes altres coses.

P. La relació de poders entre Catalunya i l’Espanya ja moderna és de suma zero?
R. És evident. Gaziel ja ens parlava d’un empat entre una Catalunya que no avança i una Espanya que no dissol.

P. I això qui ho desempata?
R. Si ho sabés m’hauria fet d’or.