9M al tren
Escrit per Guillem Carol a la categoria General09 març 2008 | 20 ComentarisPujo al tren a les 6 de la tarda per anar a Barcelona. Plou. Un home de 50 anys s’asseu al meu costat, em mira amb cara d’incrèdul i diu: “ Este tren va pà Barcelona”. Jo li responc afirmativament. L’home, llavors, sense que jo li digués res m’etziba: “En Catalunya la lluvia no sabe caer, los trenes no funcionan por culpa del coño del AVE i mi hija, que está en la carretera, y que encima paga, está en una retención”.
Em quedo callat, no sé què respondre-li. Al cap d’un minut, però, em torno a girar, me’l miro i li pregunto: “Puc fer-li una pregunta?”. L’home ràpidament em torna a mirar i respon que “por supjeto, xavà”. Així que li pregunto: “ No es molesti, però em pot dir a qui ha votat?”. L’home, feliçment i sense pensar-s’ho ni un segon, respon “Al partido socialista, por supuesto”.
20 Comentaris a l'artícle “9M al tren”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
Carol, jo he votat aquesta vegada. He votat CiU. Després de veure els resultats CiU ha aguantat la sotregada però no serveig de res -No mana a la Generalitat, no comptarà per res a Madrid ja que no és decisiva, ha perdut pes municipal i a més no té diputacions- CiU és un partit ambigu i de caràcter residual, ja definitivament, fonamentat en el pujolisme. Cal canviar tota la cúpula de CDC i replantejar els pactes amb Unió.
ERC ens va vendre que pactava amb el PSOE per arrastrar vots de l’espanyolisme a les files de l’independentisme. Ja no se’ls creuen ni els seus. S’han fotut una nata que acabarà amb la caterba de masells que els manen.
El PSOE-PSC ha fet servir el vot de la por al PP i els ha servit bé. Amb l’exemple que ens has posat del tipus del tren es veu ben bé que ah més han anestessiat Catalunya. Malgrat totes les bestieses que han fet la mala gestió… i guanyen. Són capaços de sortir amb la Chacon al capdavant i dir que demanaran que es publiquin les balances fiscal quan la dona aquesta és mistre del govern que nega donar-les ( i els catalans empassant bola). Els catalans són idiotes? Des de fora sembla que sí. Però això passa per no tenir un Estat propi. El diferencial de vot que han tret aquesta gent a Catalunya governaran a Espanya. Patètic per las catalans.
El PP ha de replantejar-se tot. Però el problema és que a nivell espanyol no han tret prou mals resultats com per arrastrar a la plana major del PP, però si que defenestrarà a Rajoy ( que encara era el més moderat) . A Catalunya per guanyar un diputat han defenestrat les possibilitats moderades de fer quelcom a nivell nacional català… patètic.
Cal replantejar-se uns nous partits que des del liberalisme nacional facin una regeneració nacional. Serà prou difícil, de moment avui Catalunya ha perdut definitivament.
Bona nit, per dir-ho suaument,
tot i el decensís que significa veure que el nacionalisme català ha tret els pitjors resultats des del 1982, en nombre d’escons, crec que això servirà per regenerar postures i estratègies en almenys un d’aquests dos partits -ERC- i també hauria de ser així en l’altre, donat que treuen els pitjors resultats de la seva història, el mínim de 10 diputats i menys vots percentuals. El nacionalisme català està en plena crisi de resultats com a conseqüència d’una manca de horitzó comú i lideratge. Jo no sé si hi ha a CiU algú que s’adoni que les coses estan com per a canviar-se de dalt a baix, i crec que a ERC la força de les bases obligaran l’actual direcció a canviar radicalment de forma d’actuar.
El més incomprensible de tot ha estat veure que els vots, o una part, dels vots d’ERC han anat a parar a mans del PSC. Això no ho esperava. I espero que algú dins aquests dos partits comencin a plantejar-se que cal anar conjuntament en llistes i objectius per a afrontar la bipolarització. Si no volen veure com d’aquí quatre anys tornen a perdre oli…
Salutacions
Guillem, ens has reflectit perfectament el vot de les masses. El vot útil. No t’enganyis pas. Els 750.000 vots de CIU encara, procedeixen talment d’aquest arquetip. La majoria de gent, només deixa de votar els seus partits de tota la vida quan es moren. I alguns afortunats, d’herència hi deixen els dels seus fills i filles.
salut i llarga vida. Visca el somni. Visca la independència. l’únic camí!
va fem apostes, salta el tripartit? sí o no? la meva és que sí
L’Uriel ja ha apuntat la seva. “L’esgotament d’un cicle polític del catalanisme i la necessitat d’un canvi a ERC” A només dues hora ja hem tingut la primer racció.
Almenys hi ha vida (trista)…jo aposto que a CIU no sortirà cap alternativa.
Curiosament, el PSC, després d’aquests extraordinaris resultats, té un prolema gran. Jo crec que el tripartit té els dies comptats. Quants? qui sap. Però crec que és evident.
Albert: no sé si, veient els resultats, la pregunta és si sortirà cap alterantiva de CiU. Ara, veient l’ostia d’ERC, crec que la pregunta hauria d’anar per ells.
Ara bé: aquí hi ha un problema -o més d’un-. Com pot ser que després de tot el què ha passat ERC i CiU haguin perdut gairebé 500.000 vots i el PSC -artifex principal de les crisis en surti victoriós?
Evidentment en el món nacionalista necessita reflexió. Molta reflexió.
La primera??
Diego López Garrido, ha advertit en una entrevista a RAC 1, que “ERC ha estat el gran perdedor de les eleccions a Catalunya i a Espanya, és menys comprensible que a Catalunya governi amb el PSC i en la política espanyola no ha estat comprensible el que ha fet en l’últim tram de la legislatura, no ha aparegut com un partit útil i ho ha pagat.”;
[...] Tendrán que pensar en el PP si Rajoy es el líder que necesita España o si Francisco Camps o Albert Ruiz Gallardón son la alternativa (¿dónde estaban Gallardón y Aguirre ayer?) , tendrá que reflexionar IU y CIU y, en menor medida, ERC. Convergència i Unió ha aumentado un diputado respecto al año pasado, pero después de criticar tan duramente al PSC, criticando su ineficacia y apostando incluso por un modelo territorial que pase por la independencia, se ha quedado a 14 diputados de la primera fuerza en Cataluña (las luchas internas están en esta federación). Izquierda Unida ha sido otro de los grandes derrotados y Llamazares ha dimitido (¿es justa la ley electoral?). ERC baja respecto a 2004, pero era previsible. Su resultado fue fruto de una situación muy concreta y una campaña de desprestigio hacia algunos de sus dirigientes y a Cataluña en general, sin embargo mejora los resultados del año 2000 (tenía 1 diputado y ahora 3). [...]
El teu post descriu el que ha passat. Queda més que demostrat que, aquells que volien fer independentistes com aquell qui fa xurros, són una colla de poca-soltes.
Jo no veig relació directa entre aquests resultats i fi del tripartit. Tant de bo m’equivoqui. I les declaracions de n’Uriel cal llegir-les amb deteniment i arribar a garvellar la lletra menuda. L’Uriel no vol trencar el tripartit. Ull viu.
En tot cas el rellevant serà en Carretero, si és que pot ser-ne de rellevant.
La filosofia Uriel empelta bastant amb aquesta idea de fer xurros independentistes.
Cal posar en marxa el tema de la Casa Gran. Amb en Mas i més gent, a poder ser que no tingui carnet convergent. O sumem esforços i som capaços de fer opes nacionalistes amistoses, o tots anirem de pet al rec. Els números canten.
El teu text explica molt que passa col·lectivament amb el PSOE i com ha sabut mobilitzar vot antiPP. És trist però pensava que pesaria més la gestió i ens trobariem un vot de càstig al govern per la seva mala gestió.
Si haguessim de ponderar els vots per la seva qualitat, ens trobariem que el PSC és l’ultima força política de Catalunya.
Guillem, En l’anterior resposta ja t’admetia que hi havien moviments i reflexions a ERC. Avui s’han constatat. I el debat intern persistirà.
Però segueixo amb CIU. Fa cinc anys perdien 5 diputats -ERC en guanyava 7-, ara ERC en perd 5 i CIU en guanya un. El catalanisme en perd dos -quatre ciu- i de reaccions no en prevec cap per part d’aquests.
Tots han de fer molta reflexió. Però la responsabilitat ponderitzem-la. I no cal que plantegem escenaris que no seran. I sinó al temps, quan en la primera votació al congrés, el sentit del vot entre CIU i ERC divergeixi. O a veure si m’equivoco amb els suports a José Bono.
Guillem: quan un partit és majoritari té més probabilitats de baixar en la qualitat del seu vot.
Per cert, copio un article d’un tal Guillem Laporta que he trobat per internet.
“Com bé apunta el professor Bryan Caplan en el seu llibre “The myth of the rational voter”, tenim els polítics que ens mereixem. Quan observem el panorama desolador del nostre parlament i advertim que el 90 per cent dels nostres diputats són d’esquerres, no ens hauríem d’estranyar. La causa és, com en tot mercat, el punt d’equilibri entre oferta i demanda.
Una empresa de iogurts ha de vendre aquells que més agradin a la gent, sinó ningú en voldrà i l’empresa en qüestió haurà de tancar les portes. De fet, tots els mercats no monopolistics funcionen de la mateixa manera: la oferta tracta de seduir la demanda amb productes del seu grat amb l’objectiu d’augmentar-ne els compradors i desplaçar la competència.
El mercat de la política no és una excepció. Els oferents, és a dir, els polítics, volen obtenir la major quota de mercat (escons) per tal de governar. Amb aquest propòsit, intenten captivar la demanda (els electors) mitjançant promeses i mesures que els complaguin.
Així, aquestes mesures responen als gustos polítics dels votants, els quals es basen en tòpics antieconòmics i socialment ben vistos. Per exemple, l’aplicació d’un alt salari mínim, la regulació dels preus dels pisos, la necessitat d’una jornada laboral de 30 hores i de milers de permisos que eximeixin de treballar, la incorporació obligada de persones del sexe femení a certs oficis, i tot un seguit de despropòsits intel·lectuals de dèbil argumentació. A cap economista se li escapa que qualssevol de les anteriors mesures comporten nefastes conseqüències per als ciutadans. Llavors, com és que la gent que, en principi, hauria de voler uns governants que promoguessin mesures beneficioses pel conjunt de la societat, opten per aquells personatges que prediquen polítiques intervencionistes i desastroses? Una interpretació realista és aquella que té a veure amb la defensa dels interessos particulars. D’aquesta manera, per exemple, els conductors d’autobusos s’aficionen a fer vagues per tal que els polítics cedeixin davant la pressió i els concedeixin certs privilegis. Una altra resposta és que la gent no té ni idea d’economia i, en votar, escull aquell partit que reflecteix els citats tòpics antieconòmics en el seu programa electoral i en el pensament dels seus líders. Tanmateix, a la vegada, aquests partits polítics, amb l’afany de recaptar els majors vots possibles, s’adapten a les concepcions irracionals de la gent en matèria econòmica.
La conclusió és clara, la qualitat dels nostres governants és proporcional a la qualitat dels seus votants. És un dels inconvenients de jugar en democràcia. Algú, però, proposa un sistema millor?”
GUILLEM LAPORTA
Sintètic, encertat i real.
Si els catalans fóssim jueus hauríem donat el vot al NSDAP (partit nazi). Amb tots els respectes per en Moré.
Josep: hi ha catalans i catalans… XD
La culpa de tots els problemes de Catalunya és del pacte Majestic CiU + PP…
Ho dic per consol de tots aquells votants”inútils”.
[...] de ideas” con otras personas entre las que están, y a algunas las conozco bien, Guillem Carol, Maiol Sanuja y Daniel López. En todo caso, os recomiendo dar una vuelta por la [...]