Reflexions electorals en clau catalana
Escrit per Guillem Carol a la categoria General12 març 2008 | 4 ComentarisCiU. Després de tot el què ha passat –caos rodalies, promeses incomplertes, apagades d’estiu, etc- és lamentable que CiU hagi perdut vots. La federació nacionalista hi hauria de reflexionar.
ERC. Com a nacionalista no m’agrada que les forces nacionalistes perdin vots i representació parlamentaria. Ara: ERC, igual que CiU, s’hauria de replantejar la seva estratègia. Si l’objectiu de la seva estratègia era fer independentistes com a xurros i menjar-se l’espai electoral del PSC crec que està més que comprovat el seu clamorós fracàs.
ICV-IUiA. Com deia un amic la democràcia ha fet amb ells que Franco i Hitler no van aconseguir: eliminar-los de la vida política.
Nacionalistes catalans. Eleccions rere eleccions hi anem perdent bous i esquelles. Crec que s’ha de fer foc nou en el món nacionalista. Hi ha líders bons i d’altres que no tant. Però hem arribat a tal nivell de bilis –uns i altres, altres i uns- que la cosa ja no dóna més de sí. En tota novel·la quan s’arriba a tal punt de conflicte solen haver-hi dues sortides. Un punt d’inflexió del tot necessari que busca revitalitzar l’argument. Una, i la més poc usual, és demanar perdó. Entonar un públic “mea culpa” per netejar les consciències i tornar alçar la cara. L’altra, és fer corre sang. Matar al líder –o líders- perquè deixin el comptador a zero, les mans netes i la via lliure. En ell s’han de dipositar totes les culpes i frustracions. Jo, si us he de ser sincer, en els “mea culpa” hi crec poc. Molt poc. I més, si tenim en compte l’actual llatinització que pateix la política catalana. La nostra cultura, a diferència de l’anglosaxona, és de sang i fetge. I si pot ser, en grans quantitats. Demanar perdó no va amb nosaltres. Necessitem veure el cadàver per creure-hi de nou. En resum, que per renéixer hi ha d’haver sang. “A vegades és necessari i forçós/ que un home mori per un poble/ però mai ha de morir un poble per un sol home”, deia Espriu.
4 Comentaris a l'artícle “Reflexions electorals en clau catalana”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
Què han fet malament els partits catalanites?
Pregunta interessant, però com a futur polític o politòleg no la puc respondre a la babalà.
El que està ben clar és que calen canvis importants.
Les eleccions deixen dues lectures importants que els nacionalistes haurien de considerar:
- un PSOE a la conquista catalana havent deixat amb un pam de nasos als altres partits tant en les municipals com a les generals.
- un PP capaç de combatre amb CiU a la provincia de Barcelona sent la segona força més votada a ciutats com Badalona, Sant Adrià del Besòs, Cornellà, l’Hospitalet o el Prat de Llobregat entre d’altres.
Insisteixo que això hauria de ser pres amb seriositat i fer una autocrítica profunda que portés canvis dràstics. Si no es realitzen els canvis oportuns i se segueix aquesta tendència bipartidista espanyola, Catalunya serà tractada com qualsevol altra CC.AA per l’Estat.
Imagino que ni ERC ni CiU ho volen encara que ja no sé que pensar…
Catalonia is Spain? XD
Existeixen dues raons bàsiques, al meu entendre, de perquè el catalanisme ha restat submergit i/o lleugerament enterrat:
- La decisió del tripartit de fer president qui més vots havia perdut, és a dir, fer guanyar qui ha perdut.
- Un PSOE amb el millor dels horitzons: amb el PP en forma de dimoni menja-catalans. A tal fi no li cal programa.
- La postmodernitat pijo-progre “guai” de l’esquerra catalana.
ERC ha perdut molts vots perquè els que van deixar de votar CiU per poc independentista (o massa autonomista) per votar a ERC s’han vist traïts en diverses eleccions.
Bona nit,
Totalment d’acord amb el teu apunt.
Ja fa setmanes que no apareixia per aquí. He estat força enfeinat montant el meu bloc. Ara ja sóc de cap a la catosfera sobiranista. I que no pari el bullici!
De moment, els d’ERC tenim molta feina, però si la fem bé, podem esdevenir el trampolí cap a la independència. Desitjo que els altres partits també facin la seva processó interna necessària perquè tot s’esdevingui com desitgem tots els catalans independentistes de debò.
A veure si iniciem un nou cicle triomfal per Catalunya o bé tot acava com el rosari de l’aurora.
A reveure.
Salut i independència!