Simplificar ETA i viure dels dogmes
Escrit per Guillem Carol a la categoria General17 maig 2008 | 22 ComentarisAhir amb l’Eduard vam anar a la presentació de llibre de l’amic Nacho Corredor a Vilanova. En el llibre, titulat “438 dias de cómo Zapatero buscó la paz”, s’explica –des d’una òptica espanyola- el procés de creació i evolució de la banda terrorista ETA posant èmfasis en la passada legislatura on ZP va intentar sense èxit – igual que molts d’altres anteriorment- acabar amb la barbàrie terrorista d’ETA.
En el torn de preguntes vaig estar temptat d’agafar el micròfon. Finalment, però, la por de les possibles reaccions em va fer tirar enrere. Ahir, a part d’un seguit de tòpics sobre ETA, s’hi van escoltar dogmes i més dogmes. Tot va era blanc o negre. Sense matisos, sense mitges tintes. Bons o dolents. I sí, ja sé que en un problema on hi ha morts sobre la taula és molt complicat parlar amb un mínim d’honestedat intel·lectual. Però bé, crec que amb el dogmes no ajudem pas a la resolució del conflicte. L’Enric Vila va escriure:
“Amb ETA s’aplica massa alegrement allò que els bàrbars són els altres. Per matar en nom d’una idea cal ser un bàrbar, però per permetre que durant quaranta anys mori gent i s’enquisti un problema tan gros com aquest per defensar una idea de l’estat que, precisament perquè s’havia de refer, es podia haver construit d’una altra manera, déu n’hi do. Entre “els bons” hi ha massa gent que prefereix tenir raó abans que solucionar el problema; fins i tot que no agafa una pistola perquè no la necessita o que té una preocupació per la vida aliena més retòrica que res. L’espectacle de Rajoy i Zapatero durant la legislatura prova fins a quin punt la pervivència d’ETA és, en gran mesura, el mirall de la demagògia, la hipocresia, i la manca general de magnanimitat i de talent amb què s’ha fet Espanya.”
Jo, la veritat, és que no sóc cap gran expert sobre el conflicte basc. Ara bé, una cosa sí que tinc ben clara: mentre ETA sigui entesa com la causa i no com la conseqüència del problema l’organització terrorista mai morirà. És veritat: qui mata ha d’anar a la presó. Tant si és un torturador, un maltractador o un carnisser de poble. Qui mata va a la presó. Crec que aquí hi podem estar tots d’acord. Això sí: quan els que maten són molts, ho fan tots pel mateix motiu i resulta que reben un suport electoral de centenars de milers de persones –150.000 votants- hauríem de plantejar-nos que la causa, segurament, és molt més profunda i que no s’acabarà mai amb detencions, il·legalitzacions i engarjolaments. Que s’han de fer? Per descomptat. Però que sàpiguen que aquesta no és la solució.
A part, és molt discutible això que en nom de la vida es demani una adhesió sense matisos al discurs del Govern de Madrid, quan el que realment mou la política d’aquests és una idea de l’Estat. Del seu Estat. L’Enric Vila també apuntava:
“Això que els demòcrates hem de tancar files en un sol front, sí que és fer el joc a ETA i la seva mentalitat totalitària de l’amb o contra mi. I la idea que intentar comprendre el terrorisme basc és obrir la porta a que qualsevol surti amb una pistola a defensar les seves idees em sembla molt discutible: només hi ha una cosa pitjor que ser víctima d’un atemptat i és haver-lo comès.”
En fi, el problema, al capdavall, no només és basc sinó també espanyol. Els governs democràtics bascos porten anys –molts anys!- plantejant per via democràtica les seves legitimes reclamacions. I bé, la resposta dels successius governs espanyol –tan siguin del PP com del PSOE- ha estat sempre la mateixa: un cop de porta al morros. Un “portazo” que diu el Lehendakari Ibarretxe. El problema no és que els rebaixin els seus plantejaments inicials. No pas. El problema és que ni se’ls escolten. Tenen por de la diferència. Des dels governs espanyols no es vol reconèixer l’existència d’una nació diferenciada, d’un subjecte polític diferent. En definitiva d’un poble amb capacitat de decidir lliurement i democràticament el seu propi futur. I aquí ja no estem parlant de nacionalisme. Aquí simplement parlem de democràcia.
22 Comentaris a l'artícle “Simplificar ETA i viure dels dogmes”
Deixar un Comentari
Quí sóc ?
YouTube
Si no t’arribo a convidar a dinar, la que m’arribaries a muntar!;)
Gràcies per venir, Guillem.
Enhorabona per l’article!
[...] Todos ellos estuvieron en la presentación y se lo agradezco (enormemente). Por la mañana acabé las clases; por el mediodía tuve una interesante comida con Carol, Hermann y Vendrell; por la tarde, presenté mi primer libro rodeado de amigos, vecinos, profesores (y Jesús Bueno…), ex profesores, gente interesada en la cuestión e incluso un diputado del PP, y estuve acompañado por gente tan interesante como Campuzano, Vendrell y Baig. Sin olvidarme de mi grandísimo amigo (doble acepción) Jose Luis Algar. Por la noche cené con cava (catalán, por supuesto) y hoy, tengo dolor de cabeza. En dos semanas el libro estará en las librerias. Mientras, se puede comprar AQUÍ. [...]
Ara canvia ETA per HAMAS, OLP per PNB, Estat Espanyol per Estat d’ Israel, PP per Likud, i PSOE per Laboristes. Segueixes pensant lo mateix?
Amb la diferència de que al País Basc no han arribat milers de castellans armats fins les dents, i amb paperots de legitimitat internacional a la mà, dient als seus habitants que fotin el camp.
I, per cert, puc endevinar els “portazos” que Navarra, com a hipotètic territori integrat dintre de l’ estat d’ Euskal Herria es portaria davant les seves reivindicacions d’ autodeterminació (amb bastant més legitimitat històrica i ja no diguem recolzament social, que Euskadi envers Espanya). Suposo que serien els mateixos que rebrien València i les Illes, dins un hipotètic Estat Català. Diu en Carod que mai es parla del nacionalisme espanyol, i jo dic que tampoc mai es parla de l’ imperialisme basc i català. Per sort, tot són hipòtesis, però crec que si aquestes fossin un fet real, la capacitat de decidir el futur de valencians, balears i navarresos seria -com a màxim- la mateixa de la que ara us queixeu vosaltres. Espanya se les ha vist i desitjat, amb encerts i errades, per mantenir la seva integritat nacional. Hauríem de veure com ho farien EH i els PPCC, que segurament negaríen cap referèndum que posés en dubte l’ euskaldunitat i la catalanitat respectiva d’ aquests territoris. O sigui que la qualitat democràtica d’ aquests estats imaginaris es suposen, i veient com se les gasta el PNB en la seva actitut envers el món d’ ETA ja és molt suposar.
Amb Deu!
Trobo del tot encertada la reflexió i lamento no discrepar per debatre amb tu però reiteraré i afegiré quatre coses:
No sóc un entès en el conflicte però en debats on no hi hagi lloc per les mitges tintes o per intents de comprensió profunda d’un problema històric, qualsevol postura clara, sense tonalitats diferenciades dels 2 colors predominants, també denotarà una visió superficial de la qüestió. Que quedarà bé a nivell dialèctic però no aportarà més claus per encarrilar la situació en clau de resolució.
No fotem tothom vol la pau, la declaració d’intencions està clara des dels primers contactes amb ETA de les converses d’Alger fins al procés fallit del ZP. Les intencions sempre hi han estat, si més no públicament, ara bé els passos per assolir-la mai s’han acabat de donar. Si el govern de l’Estat ha estat tan ingenu com per pensar que reduint les penes o amnistiant els etarres detinguts ETA deixaria les armes és que s’ha equivocat de guió. I ja s’ha acabat veient que no eren conscients ni de amb qui mantenien els contactes dins l’entorn etarra.
Recordo de fa anys, i ja anticipo que la distància amb el problema basc és abismal, sentir el testimoni colpidor d’un enviat especial que descrivia les desgràcies del poble txetxé, va explicar que: “a una jova txetxena li van matar el marit, que quan aquesta va anar a protestar a un grup de soldats russos desplegats per la zona, el sergent la va violar. I després d’això la noia no va trobar més remei que confeccionar-se un vestit d’explosius i volar-se pels aires en un atemptat suïcida contra tropes russes”. La principal conclusió és que la frontera entre terrorisme i resistència és molt fina en alguns casos. Evidentement això no es pot extrapolar al conflicte basc on el terrorisme no és justificable dins l’actual Estat de dret, però si més no se’n deriva una visió menys taxativa dels fets on per força si es vol intentar solucionar s’ha d’entendre des de tots els punts de vista. La deshumanització dels etarres considerant-los entitats abstractes que només volen matar i sembrar el terror distorsiona unes persones que també renuncien a la seva vida. Abans de ser titllat de proetarra diré que hi ha una diferència substancial entre entendre i justificar, es pot arribar a entendre perquè un individu renuncia a la seva vida esborrant-se literalment de tot (amics, família) i es fa terrorista, el que és democràticament i humanament inviable és justificar que els cometi (com es pot justificar que s’assassini una nena de 4 anys a Santa Pola?), però el primer pas és necessari si no es vol simplificar un conflicte aportant conseqüentment solucions simplistes i allunyades de la realitat. Els etarres són criminals sí, però no “simples” criminals.
Finalment dir que, tot i no ser personalment un entès en la complexitat del conflicte, l’entorn juga un paper determinant i mentre al País Basc hi hagi una part de la societat que recolzi el terrorisme no desapareixerà. Perquè va caure Terra Lliure? A més de ser degut a la seva estructura i manera de fer deficient (eren 4 “nens”), el suport social era gairebé inexistent.
el jesús la clava, el problema de tot el pnb. Està cansat de dir-ho l’arzalluz. SI encara queda algun demòcrata cristià al pnb, en aquest hipòtètic estat basc, tb els arrebentarien amb bombes.
Hole, passant de blog en blog he arribat a aquest i, veient el tema, he decidit deixar un comentari.
Jo sóc basca, m’he criat i visc als Pais Basc, de fet a Gipuzkoa, a una d’aquestes zones que la tele diu “las calles del terror”.
Fa uns dies, al meu bloc, vaig escriure una entrada que es diu “La pell contra la pedra”. El que hi dic bàsicament és que si, la violència és menyspreable i ETA hauria de deixar de matar JA. El problema ve quan el Govern Espanyol, que s’omplen la boca sempre del “no acceptarem xantatges”, li nega a Ibarrtexe exactament el mateix o a vegades menys del que, durant les treves, ha oferit a ETA. Així, molts bascos arribem a la conclusió de que la violència d’ETA és fastigosa, condenable, menyspreable i aterradora, però tremendament útil, perquè al lehendakari triat pel poble mai li oferiran el mateix que ofereixen a ETA.
Per una altra banda, he llegit comentaris que, en la meva condició de basca, agraeixo molt. En canvi, n’he llegit d’altres que Dèu n’hi do el forat que ha fet “El Mundo” fora d’aquí. Em sobtan, sobretot, perquè cón comentaris en català i un català ja hauria de saber que el que diu la premsa sobre el meu país, al igual que de Catalunya, és cert en un 10%.
Els nacionalistes bascos, davant del tema d’Alava, sempre hem respost al mític “ah, doncs deixeu fer un referendum a Alava, a veure si volen marxar” dient que perfectament d’acord, que ho facin si volen. I és que per molta gent que es senti espanyola a Alava, el sou i la qualitat de vida que tenen aquí, no la tindràn mai a cap altre lloc de les Espanyes. A les eleccions a “no lehendakari”(era quan havian de pactar el psoe de Díaz i el PP de mayor oreja per a treure del govern el PNB), els alavesos ven anar a votar com mai ho havien fet i, el resultat, va ser el famós “Oreja, entzun, Araba euskaldun”(Oreja, escolta, Araba euskalduna). Així que és molt aventurar que Alava no vulgui ser basca perque no sigui nacionalista basca. He de recordar també que Treviño porta anys demenant ser basca i no és un lloc precisament nacionalista.
Navarra. Jo personalmet voldria que se’ls-hi preguntés si volen ser bascos o no. I que votin que no si així ho volen. És democràcia això! Però no té cap sentit històric, perquè la pregunta real hauria de ser “voleu els bascos ser Navarresos?”. I aquí la votació canviaria i molt. Per una altra banda, el que s’h fet a Navarra amb l’euskera és un autèntic extermini de la llengua. Així com sona.
I de l’altra part, de Batasuna diguem, diré que els 150.000 que els hi voten habitualment no estan per res a favor d’ETA. Ells són persones normals, com vosaltres o com jo, però entenen que ETA mata en resposta de l’actitud espanyola cap a nosaltres. I de que es dediquin a cremar contenedors, jo en sóc la primera afectada, que va voler venir l’Inestrilas aquí i no vaig poder treure la basura en tres díes. Però penseu que és gent que vota un partit. De sobte, ja no poden votar un partit, perquè és il·legal (votarieu vosaltres a ERC si sou de CiU o al revés?). Quan no poden votar volen manifestar-se, però tampoc els hi deixan, sempre declaran la manifestació il·legal i acaban com tots ja sabem. En acabat van voler demanar l’abstenció i n’hi ha que ja són a la presó (llegiu l’auto d’Ino Galparsoro). Per una altra banda hi ha centenars de persones inocents (al 100%) tancades a la presó. O d’altres, tancats 10 anys a la presó per haver cremat un caixer amb 18 anys, quan no sabian ni què era un diputat. Convido a qualsevol maño, gallec o andalús a cremar un caixer al seu poble i que, en acabat, m’expliqui que fa la justicia amb ell. A Galicia, la policia va multar dos nois de 18 anys per escriure “GORA ETA” a una paret. Dos nois de Sant Sebastià han sigut comdemnats a 3 anys per fer exactament el mateix amb la mateixa edat. Per cert, Batasuna la van ilegal·litzar per comdemnar TOT tipus de violència. EHAK va fer el mateix al parlament basc fa uns mesos. I ANV als seus estatuts, però això és igual, han de dir “l’atemptat d’ETA”, sinó malament.
Suposo que, a hores d’ara, ja no cal ni parlar de les tortures, de la doctrina parot, del 18/98 i demés. Salut
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/ANV/puede/ir/misa/elpepuesp/20080518elpdmgrep_3/Tes
Dogmes, els dels altres. Hi ho diu qui durant molt de temps ha estat implicat en tot aquest entramat.
Tu ho has dit, la violència és condemnable, ha de parar ja, bla, bla, bla, però “TREMENDAMENT ÚTIL”. A partir d’ aquí ja no cal que ens expliquis més. Em sembla que amb el comentari de “Dèu n’hi do el forat que ha fet “El Mundo” fora d’aquí. Em sobtan, sobretot, perquè cón comentaris en català i un català ja hauria de saber que el que diu la premsa sobre el meu país, al igual que de Catalunya, és cert en un 10%.” qui demostra desconeixença absoluta del nostre català territori ets tu. T’ asseguro que aquí hi ha gent independentista que ja no és que li tingui fàstic a ETA i al seu entorn, sinó directament al PNB. Perquè per damunt d’ aquesta falsa solidaritat basca-catalana (ara t’ explicaré perquè) hi ha una cosa que es diu decència, i carregar-se a la gent i crear infelicitat a les persones no té justificació des de cap ideologia. I per cert, on tocava posar els collons damunt la taula per parts dels valents gudaris era al 1936 a Santoña contra els feixistes italians, i no en ple segle XXI fotent-li dos trets a un desgraciat lampista que fa de regidor d’ un poble perdut.
En quant a Alaba, no he vist en aquest blog cap comentari envers aquesta província. Ningú ha posat en qüestió que Alaba sigui basca o no, tot i que com bé dius, o m’ ha semblat, que sigui nacionalista ja és una altre cosa. Personalment sí que he parlat de Navarra, perquè a més de català sóc navarrès i em sento navarrès tot i no viure allà. Em sembla que els navarresos, a cada elecció ja es manifesten reiteradament, una i altre vegada en contra de l’ imperialisme abertzale. La majoria silenciosa, que no polititza els sanfermines, ni els partits de l’ Osasuna, ni els glops de pacharan han tingut sempre molt clar lo que han estat, son i volen ser. I contra més assetjament, més clar ho tindran. O sigui que us recomanaria pels vostres imperialistes interessos, que no sigueu tan pesats. En quant al extermini lingüístic, si n’ hi ha per part d’ un gobern d’ UPN(PP) que s’ ha dedicat a estendre l’ educació de l’ euskera a territoris navarresos on mai s’ ha parlat, a retolar en bilingüe tots els carrers (també de la Navarra que mai ha estat de cultura euskalduna), i a subvencionar associacions i lobbys més interessats en l’ anexió que en la llengua, en tot cas serà del castellà. Però mai valoreu res. Si tant ens estimeu als catalans, com ja sabeu tenim problemes de finançament, així que fins que les nostres dues nacions aconsegueixin el seu anhelat estat propi, podríeu ser més solidaris i renunciar al concert, així als catalans ens tocaria pagar menys. T’ ho diré ara en castellà: algunos catalanes os ven como hermanos, y vosotros nos tomáis por primos.
Sincerament, crec que el que alguns tenen per allà dalt és un problema psicològic greu. Hi ha 150.00 psicòpates. Em dius que són gent normal com nosaltres, i això em sona als veïns de quan es deté un violador o un assassí en sèrie “Qui ho diria. Tan bona persona que semblava”. Son com Fritzls amb bandera. La malaltia s’ anomena “ikuneuronalitat”, a Navarra la coneixem bé i els símptomes son que només penseu en la nació i no teniu absolutament cap criteri vital més. Ikurriña al futbol, ikurriña a les festes majors, ikurriña als bars, ikurriña a la finestra de casa, ikurriña a la platja (menys quan estiuegeu amb tot el morro a Cantabria -recordant la valentia de Santoña?- o a Tarifa-, ikurriña a la penya gastronòmica, ikurriña quan em dutxo, ikurriña quan foto un clau, ikurriña, ikurriña, ikurriña. Aquest és el problema, que quan tota la vida gira en torn a un ideal -per maco i just que pugui ser- t’ obsessiones fins al punt de matar o fer mal per ell, d’ odiar o no odiar però matar fredament perquè cal fer-ho. I més atenuadament també pot tenir conseqüències com les de la comprensió envers els més psicòpates, i pensar i dir que tot això, tot i ser tant fastigós, bla, bla,bla és “tremendament útil”. Ja ho deia l’ Arzalluz, uns mouen l’ arbre i els altres recullen les nous.
Lo de la il•legalització no cola. Des de 1977 fins al 2003, HB podia manifestar-se, presentar-se a les eleccions i fer vida de partit normal tot i que tots sabíem que eren el braç polític d’ ETA. I tot i així n’ hi havia encara més violència de la que hi ha ara que les aixetes econòmiques s’ han començat a tancar. Tortures? Dispersament de presos? Presó? Saps allò del “no martini, no party”, dons igual: no terrorisme, no talego. Ah, i sento desil•lusionar-te, no m’ agrada El Mundo, ni els corpiños del Pedro J, però encara menys el Gara i els nogalls.
Bé Jesús, a mi tampoc m’agrada el Gara ni El Mundo, amb això hi estem d’acord.
Ja veig que les coses s’agafen pel cantó que crema, “tremendament útil” no vol dir “cosa bona que s’ha de fer” ni vol dir “cosa dolenta que s’ha de fer”. No vol dir això, o almenys no fins ara que ho dius tu. La cosa és que un Govern Espanyol li ofereix als de les bombes coses que mai oferiria a un lehendakari i, si no, reflexiona per què tenim nosaltres un concert económic (també Navarra) i d’altres no, per generositat espanyola? “Pos va a ser que no”. I si, és una manera fastigosa d’aconseguir un concert económic (al que per cert ni el PP vol renunciar), però és la manera en la que el van aconseguir.
Això de la solidaritat basca-catalana és cosa teva i només teva. De fet, per molt que em pesi a mi, reconec que als bascos el que facin o deixin de fer els catalans els hi és igual a la gran majoria. De fet, al bloc hi ha un article sobre això, “Anaitasuna?” que suposo essent navarrés no entendràs, ja que esta en euskera.
De la valentia que els gudaris no van tenir a Santoña que vols que et digui… I?
Essent navarrés sembla mentida que no sapiguis que quan els nostres pares eren joves, als anys 60 o 70, en les festes populars de la ribera navarresa hi havia “ezpata dantza” o “aurresku”, encara que l’euskera era totalment mort. De la llei d’UPN amb l’euskera no se si riure o plorar, fa poc que per primera vegada i gràcies a PSN i Nafarroa bai, l’euskera s’ha obert una mica més abaix d’Iruña, del que me n’alegro, però que deixa de ser vergonyós per ser Navarra el que és, la mare de l’euskera (o de la “llingua navarrorum” que en deien els romans).
És totalment cert que la majoria de navarresos no volen ser bascos. Vale. Però allò de que ens recomanes no ser tant pessats em fa gràcia, ja que el vasquisme a Navarra a pujat a les últimes eleccions de tal manera que el propio Fede va dir “El ganador moral de las elecciones Navarras es NafarroaBai”.
Ens has comparat amb el boig aquell d’Austria, amb Hamás… Perdona, qui és aquí l’integrista?
I si, El Mundo ha fet forat per allà, almenys en la teva persona. Perquè a veure, busca per intenet un audio, una grabació, una entrevista o l’arzallus digui això de l’arbre i les nous en referencia a ETA. UNA, Jesús, UNA. No un comentari de El Diario Vasco o El País o El Mundo. Un document que ho demostri. Perquè Arzallus va citar en una conferencia la frase d’un jueu a Israel, mentre explicava el viatge que havia fet per allà i va dir que l’havia cridat molt l’atenció això, que era terrible que els més radicals salvessin el judaísme. Suposo que tu també ets pro “arzallus va dir RH negatiu no sé què”. Pues vale, busca’m una altre video o audio on el senyor Arzallus digui això. Mira si fa forat o no. Veient com contrastes la informació, la resta del que escrius (UPN salvador de l’euskera) quasi fa riure.
Per cert, dient l’arzallus els comentaris racistes que se suposa ha dit, els arbres i les nous etc etc, no creus que els espanyolistes haguessin fer petar el youtube amb aquests videos?
AH!! i una altra cosa, el teu bloc me l’he mirat ara, després d’escriure aquests comentaris, amb l’objectiu de no prejutjar-te perquè tinguessis uns ideals o uns altres, si no per veure només el que dius. M’ha encantat que critiquis el nostre nacionalisme d’Ikurriñas per aquí i per allà (tens raó, som pitjors que els americans amb això). Però m’ha agradat moltissim més quan a la teva pàgina he comtat quatre banderes espanyoles i una imatge en contra de l’estelada i, això, només a la portada!!!
És un blog polític, però no les veuràs pas al meu blog personal, o al que tinc per comentar música i cinema. És un blog que expressa un patriotisme que fins fa dos dies era sinònim d’ avergonyir-se dels seus símbols (no parlo d’exhibició institucional, a lo Chacón, que només faltaria, parlo de la seva expressió al carrer quan toca que no són les 24 hores del 365 dies de l’ any com al País Basc).
Amb el tema del nacionalisme i més nacionalisme, on han quedat les arrels democristianes del PNB, la defensa d’ altres coses com un model conservador de societat, de la família, de les tradicions més enllà de lo estrictament nacional? On ha quedat l’ evolució en lo econòmic de l’ esquerra abertzale, que és encara una esquerra soviètica i preprogresista? Hi ha una obsessió pel tema nacional, que no es veu en cap altre nacionalisme.
Personalment, ni porto banderes a les festes majors, ni als camps de futbol, ni al casc de la moto, ni me l’ emporto quan vaig de viatge, ni quan surto amb els amics, ni pretenc que la fotin als bars on prenc les copes. Crec que nacionalisme basc és el 99% del modus vivendi d’ un gran número de persones que el professen. Tota la seva vida la relacionen amb la construcció de la pàtria basca. Cosa que no passa per lo general ni amb el catalanisme, ni amb l’ espanyolisme, ni amb l’ americanisme. Evidentment és una percepció meva, com qualsevol opinió a un blog, que evidentment es penja des de les percepcions pròpies i no des de les del veí.
Amb Zapatero no ho sé, però amb un president que tingui dignitat ningú per les dolentes aconseguirà res, diguis independència, diguis unitat nacional, diguis conversió de tots els espanyols a l’ Islam.
No crec que hagis parlat amb gaires catalans per a dir que l’ opinió de l’ agermanament basc-català sigui meu i només meu. Et recomano un article del Xavier Rius (res sospitós de fatxa espanyolista, tot i que per segons qui per alllà dalt fins el Josu Jon Imaz es pot calificar d’ aquesta manera) anomenat Els bascos la tenen més grossa. En quant a que sent navarrès no en sé d’ euskera, tampoc un gran nombre dels bascos el coneixen.
Per haver-hi de navarresos, n’ he arribat a conèixer alguns que se senten vasco-navarresos i espanyols. És evident que hi ha –a més zones que a d’ altres- trets culturals comuns, però no és l’ única, ni molt menys la majoritària, identitat a Navarra. Per cert si treure poc més del 25% dels vots, és a dir una quarta part d’ aquests és un èxit, l’ enhorabona. Me n’ alegro que us conformeu amb això. Penso precisament, que la política d’ extensió de l’ euskera té molt a veure amb aquesta pujada. I pel 75% restant, sou molt pesats, t’ ho ben asseguro. Ens agradaria tenir alguns sanfermines no polititzats, si no és molt demanar.
En quant a l’ Arzalluz, crec que això ho va dir fa tant de temps, que no hi havia ni youtube per penjar les seves paraules. Ara resulta que la determinació del PNB per acabar amb ETA ha estat clara, directa i precisa. Pot ser que no hi hagin gravacions de certes coses, però sí que queda l’ obra de Sabino Arana. Lo fotut no és que Sabino digués lo que va dir al segle XIX, lo fotut es que mai, mai, mai he sentit la més mínima revisió o crítica per part del nacionalisme basc de les idees d’ aquell senyor. Però res, tu, era una persona de gran tolerància, manipulat per El Mundo i el Losantos. D’ on sí que n’ hi ha imatges és del darrer congrés d’ EA, on es va convidar al Pernardo Barrena (quins pebrots). Quan anava a parlar, 4 (de 50) militants, es van aixecar i el van escridassar cridant assassí. Evidentment, van ser degudament expulsats pel servei d’ ordre de la direcció del partit, mentre la resta de militants els xiulaven. Olé. per aquells 4 abertzales, que abans que altra cosa són persones. No sé si hi hauran imatges penjades, però et ben asseguro que això jo ho vaig veure, i podríem posar més exemples. Si el nacionalisme no violent hagués fet pinya, com a Ajuria Enea o quan l’ execució d’ en M.A. Blanco, un altre gall hauria cantat. I riu lo que vulguis dels meus argument. Tant de bo els que posen sempre els morts damunt la taula, puguin deixar de plorar algun dia.
Vale.
Hola, no ens coneixem.
Aquest article fa, si no una defensa, sí una justificació ideològica de l’ús de la violència. La idea central, o per mi almenys és la que crec que sustenta la resta de l’article, és que s’ha de deixar de veure ETA com la causa del problema, perquè en realitat n’és la conseqüència. Bé, estic d’acord en una part. És una conseqüència, això és evident. Qualsevol cosa q passi al món és la conseqüència d’algo. El punt de raonament on no has arribat és que hi ha conseqüències bones i conseqüències dolentes. Que ETA sigui conseqüència de la no autodeterminació d’Euskadi, no vol dir que l’existència d’ETA sigui èticament acceptable, ni que sigui culpa d’Espanya per no donar la independència (hom pot dir que Espanya és imperialista i blablabla, completament d’acord… però els assassins són uns altres).
En aquest cas la conseqüència (matar un fuster per militar un partit, matar amb els ulls tancats a gent que ha atacat greument Euskadi en anar a l’Hipercor, o matar el fill d’un Guàrdia Civil que mai ha trepitjat Euskadi… i així fins arribar al miler), és pitjor que el problema inicial (la no autodeterminació d’Euskadi). És com si un tio em diu filldeputa i jo em carrego les seves filles, la seva dona i després a ell, i tu escrius un article dient que la meva acció és conseqüència del seu insult injustificat. Crec que hi ha una altra manera de contestar aquest insult (com hi ha una altra manera de lluitar per la independència).
Estic d’acord en què Espanya nega la llibertat d’Euskadi en no deixar plantejar un referèndum. Aleshores això porta conseqüències.
- Els sàdics ignorants posaran bombes, amb el beneplàcit dels que no s’han parat a pensar gaire, i només veuen la ikurriña.
- La gent noble i intel·ligent, vehement i assenyada, no agafarà un problema per crear-ne un de més gran (i èticament vomitiu), i buscarà altres vies.
Pots dir que no ens ha anat gaire bé als catalans amb la paraula i el gest. Que no hem aconseguit gaire. Estic d’acord. Hem aconseguit exactament el mateix que els bascos si fa no fa (poc o res), i ens hem estalviat matar un miler de persones (inclosos els de l’Hipercor, les nenes de 4 anys i els sud-americans que fan la migdiada al cotxe i que per sud-americans, pocs els importa l’unitat d’un país que no és el seu, i a on no haguessin vingut si no ho haguessin necessitat). Ens hem estalviat també que la nostra causa estigués tacada i desligitimada per la sang, i ens hem estalviat enfonsar-nos més enllà de l’esglaó de la condició humana, on es troben ETA i els seus simpatitzant: per sota de la merda.
Salutacions.
Aquest article fa, si no una defensa, sí una justificació ideològica de l’ús de la violència. La idea central, o per mi almenys és la que crec que sustenta la resta de l’article, és que s’ha de deixar de veure ETA com la causa del problema, perquè en realitat n’és la conseqüència. Bé, estic d’acord en una part. És una conseqüència, això és evident. Qualsevol cosa q passi al món és la conseqüència d’algo. El punt de raonament on no has arribat és que hi ha conseqüències bones i conseqüències dolentes. Que ETA sigui conseqüència de la no autodeterminació d’Euskadi, no vol dir que l’existència d’ETA sigui èticament acceptable, ni que sigui culpa d’Espanya per no donar la independència (hom pot dir que Espanya és iperialista i blablabla, completament d’acord… però els assassins són uns altres).
En aquest cas la conseqüència (matar un fuster per militar un partit, matar amb els ulls tancats a gent que ha atacat greument Euskadi en anar a l’Hipercor, o matar el fill d’un Guàrdia Civil que mai ha trepitjat Euskadi… i així fins arribar al miler), és pitjor que el problema inicial (la no autodeterminació d’Euskadi). És com si un tio em diu filldeputa i jo em carrego les seves filles, la seva dona i després a ell, i tu escrius un article dient que la meva acció és conseqüència del seu insult injustificat. Crec que hi ha una altra manera de contestar aquest insult (com hi ha una altra manera de lluitar per la independència).
Estic d’acord en què Espanya nega la llibertat d’Euskadi en no deixar plantejar un referèndum. Aleshores això porta conseqüències.
- Els sàdics ignorants posaran bombes, amb el beneplàcit dels que no s’han parat a pensar gaire, i només veuen la ikurriña.
- La gent noble i intel·ligent, vehement i assenyada, no agafarà un problema per crear-ne un de més gran (i èticament vomitiu), i buscarà altres vies.
Si l’argument per l’ús de la violència és que els homes nobles i assenyats reben un portazo cada cop que es vol dialogar, proposo una via alternativa. Es pot dir que es una mesura que de tan dràstica, és irrealitzable.
1r.: Convocatòria d’un referèndum per la independència (si es té “permís” d’Espanya, millor, si no, tant és).
2n.: Si guanya el sí, proclamació unilateral d’independència (si guanya el no, ens ho mengem, i seguim lluitant i aviam com va d’aquí uns anys).
Pot ser que després del primer pas, entri l’exèrcit. També pot passar després del segon pas. Aleshores qui estaria utilitzant la violència ilegítima no seríem nosaltres. I qualsevol atac nostre seria vàlid, doncs seria la reposta a un ús de la violència dels altres (”legítima defensa”). No és el que passa ara a Euskadi: només maten uns, i no ho fan en resposta a cap atac violent previ.
No ho sé, potser ho és de dràstica, però trobo encara més dràstic carregar-se un miler de persones, incloses nenes de 4 anys (que no saben ni què és Euskadi ni tan sols què és Espanya), clients de l’Hipercor i sud-americans que estan dormint al cotxe i que poc els importa l’unitat d’Espanya…
I pot ser ho és, d’irrealitzable, i no s’aconseguiria res. Però han aconseguit alguna cosa els bascos durant 30 anys de violència? I hem aconseguit alguna cosa els catalans després de 30 anys de lluita política? La resposta és “no”. Bé, els bascos sí. Ells han aconseguit la deslegitimació de la seva causa, i (aquests que maten i els qui ho recolzen) han aconseguit baixar més enllà de l’esglaó més baix de la condició humana: per sota de la merda.
No sé si heu escoltat/mirat l’Àgora d’avui. Justament parlaven d’això. Molt interessant. Quan tingui temps miraré de fer un post amb les opinions i respostes de les rèpliques i contrarèpliques d’aquest post.
Alfonso,
tens molta raó en el que dius, encara així hi ha alguna cosa amb la que no hi estic d’acord. Parles com si els bacos no haguessin aconseguit res que no hagin aconseguit els catalans, nosaltres no paguem impostos a Espanya. Imaginas Catalunya sense donar ni un duro a Espanya? Llavors, s’ha aconseguit res o no?
“I qualsevol atac nostre seria vàlid, doncs seria la reposta a un ús de la violència dels altres (”legítima defensa”)”
Crec que les paraules traicionen i aquí ho han fet.Perquè si l’exercit entra després del punt 1 o 2, es defensa de quin atac?? del de convocar un referendum?? o de ser independents?? Després traiciona també perquè dones per suposat que ataquem els bascos. I colta, ataca ETA, no nosaltres.
Hi ha una part important que oblides al teu comentari… I els etarres morts?? i els que no eran etarres i els mataven igual igual?? I els inocents tancats a la presó?? I la doctrina Parot?? I l’Egunkaria?? I que el govern espanyol hagués de indemnitzar una per una les vítimes d’Hipercor perquè ETA havia avisat amb molt temps d’això i la G.Civil es va passar l’avís pel forro???
Espanya també destrosa families aquí. Families i vides d’inocents. Espanya deixa a la vora de casa durant 10 anys tancat un violador de nenes (com les nenes de 4 anys), i un germà, amic o el que sigui meu, si crema un caixer i diu “Gora ETA”(encara que tingui 18 anys) el tancan a la presó 12 anys. Otegi dos anys a la presó per dir “un compatriota” sobre un etarra, quan a Valladolid hi ha un tio amb la cara de Hitler tatuada a l’esquena. És més, Alfonso, surt demà i crema un caixer, no et passarà res.Una multa, potser.
I en quant a Jesus, em cansa ja tant Sabino Arana cap aquí i cap allà, sembla mentida que no sapiguis que el teu adorat País Espanya va ser l’últim en abolir l’esclavitud, al segle XIX. Al Pais basc del segle XIX Sabino Arana era racista i vosaltres traficaveu amb negres.
GukGeuk, potser Espanya va ser el darrer país en abolir esclavitud (ha fet alguna bona Espanya en més de 500 anys? collons, ni que sigui las Expos) però no veig que en ple segle XXI es faci cap homenatge als negrers, ni que un racista sigui el pare de la pàtria.
Per cert, crec que ens hem de felicitar per la caiguda del Thierry i de l’ ex alcalde d’ Andoain (com sempre EH-HB-Batasuna-etc, res que veure amb ETA). Només veient-li les pintes de friky borratxo, podem comprovar el que és ETA: una colla de subnormals fanatitzats, amb accés a armament. I el PNB, com sempre que hi ha detencions, ja està alegrant-se a mitges.
En quant al tema del greuge comparatiu dels valents gudaris (Santoña al cor) i els violadors o pederastes, jo no faig distincions: cadena perpètua per tots.
Hola Gukgeuk,
O bé no has llegit tot el q havia escrit, o bé no has entès algo tan evident com quina és la meva bandera. No espero més capacitat de comprensió de qui justifica la violència.
Cites una frase meva en què dius q justifico la violència perquè (segons tu) afirmo q l’entrada de l’exèrcit seria legítima. Francament: no t’has enterat de res. Dic exactament el contrari.
Quan dic q si entra l’exèrcit els q estarien utilitzant la violència no seríem nosaltres, el q vull dir és q si entra l’exèrcit els q estarien utilitzant la violència no seríem nosaltres (serien ells). És molt senzill. Aleshores, com deia, aquesta resposta desproporcionada i fent ús de la força per part d’Espanya (ús de la violència contra una decisió democràtica per referèndum) justificaria (ara sí) l’ús de la força per part nostra (legítima defensa).
La resta del q dius és encara més forassenyat (sembla mentida). Però també és cert q és impossible defensar el q defenses si es té una mica de seny (més o menys el mateix seny q pot tenir una vaca). Si per tu Espanya és com ETA per deixar un violador lliure… bé, no caldria explicar-ho, però una cosa és un error imperdonable (i pel qual el jutge i altres implicats haurien de complir una condemna) i una altra és, amb tota la voluntat i sang freda, disparar 5 trets a un tio desarmat perquè va ser (ja no) concejal d’un ajuntament per un partit no nacionalista. Ja sé q no veus la diferència. I aquest és el problema. Tampoc tinc l’intenció de capgirar amb quatre línies el cap de qui creu en la violència.
D’altra banda, si la teva única justificació de la violència és el concert econòmic basc, tinc dues preguntes per tu? Saps de quan és? I saps el perquè real (a part de q va ser gràcies al miler d’assassinats d’ETA)? La teva resposta és q no en tens ni idea. El concert basc és de 1981 (què ha fet ETA, des d’aleshores?) i la raó és que és un llegat dels drets històrics dels territoris forals.
No tinc res més a dir-te, només que tens un problema. I que si t’ha semblat agressiu en algun moment el que he dit, més agressiu em sembla a mi que tu justifiquessis el meu assassinat (arribat el cas) per pensar com penso.
Jesús, no sé per què a internet et dono la credibilitat que no et donaria cara a cara, hagués marxat lluny de tu hores abans. Un consell, estudia història (Santoña).
Alfonso, ho sento si t’he ofés en res, no era pas la meva intenció.
“No espero més capacitat de comprensió de qui justifica la violència”
Jo no justifico la violència, no ho he fet mai. Si alguna cosa no t’he entés, no és estranyi. No fa ni un any que parlo català i ni visc ni he viscut mai al teu país. Així potser jo tampoc aconsegueixo dir exactament el que vull, però quedi clar : yo no justifico en absoluto la violencia, pero creo que el gobierno español la justifica constantemente, porque hace más caso a las palabras de ETA que a las de un lehendakari elegido por los vascos.
“Tampoc tinc l’intenció de capgirar amb quatre línies el cap de qui creu en la violència.”
A veure, si us plau, crec que aquest és un atac molt fort i que queda respost amb la linea en castellà de dalt.
Jo no comparo ETA amb Espanya. Només dic que la justicia espanyola aplica la llei a un violador i aquest, quan compleix condemna, surt al carrer. En canvi, quan es tracta d’un etarra, s’inventan un delicte per a que no pugui sortir quan legalment ho hauria de poder fer. No parlo d’errades de la justicia amb violadors, sinó de quan un violador surt legalment de la presó encara que no estigui “curat” i un etarra és recondemnat per a que no pugui sortir mai. Per cert, els nens que creman caixers no són d’ETA.
“la teva única justificació de la violència és el concert econòmic basc”
Busca’m on jo digui això. Yo no justifico la violencia. Creo que fue por la violencia que el Gobierno nos dió un concierto(com pots pensar que no sé de quan és?) Y ME HUBIERA GUSTADO, SINCERAMENTE, QUE EL CONCIERTO NOS LO HUBIERAN DADO MEDIANTE EL LEHENDAKARI Y LA VOLUNTAD POPULAR, NO PORQUE ETA MATARA A TANTA GENTE EN AQUELLA ÉPOCA.Porque los derechos históricos los teníamos, es cierto, pero también los catalanes y no se les dió nada.
“més agressiu em sembla a mi que tu justifiquessis el meu assassinat (arribat el cas) per pensar com penso.”
Un altre atac molt fort, espero hagi quedat clar el que jo penso i que no és això
Gukgeuk, lo que em sembla és que cara a cara no em fotries un moc com el que m’ has fotut. Ni tampoc m’ aniries de llesta prepotent, prenent-te el luxe de dir-me que he d’ estudiar historia. Vaja, penso, perquè no et conec de res, però com que tu tampoc i has estat desconsiderada amb mi, doncs goso de dir-te.
Si 5 missatges més a dalt no sabies que dir-me de Santoña, estudia’t tu la historia (o lo que us quedi després d’ haver-la manipulat i tergiversat al vostre caprici) i entera’ t del ridícul dels jerifaltes del lehendakari Aguirre anant a plorar al Vaticà per que fes d’ intermediari amb els feixistes (italians) i els hi deixessin escapar (deixant Euskadi en mans del feixisme, però després els seus fills i nets a fotre trets per l’ esquena a forners). I està molt bé que marxessin si se’ ls anaven a pelar, però menys histories i mites del milhomes gudaris.
Estudia també que fins i tot Franco va respectar el furs de Navarra i el concert econòmic d’ Àlaba, i que si Bizcaia i Guipuscoa els van perdre va ser per no recolzar el cop. Durant la transició, el govern espanyol de l’ UCD l’ únic que va fer va ser estendre aquests drets històrics a les altres dues províncies, i ja veiem de que ha servit.
Però mira, deixem-ho córrer. He conegut personalment, - i en unes coses hem pogut coincidir i en unes altres, com en lo nacional, mai ho farem- a en Guillem Carol, que tot i pensar tan diferent en temes de país dona gust conversar amb ell i llegir-lo, i amb el meu amic Alfonso hem arribat a cridar-nos per política, però som amics, i la seva vida (tampoc la teva) equival a l’ unitat d’ Espanya. Les vostres vides són sagrades, l’ unitat nacional, per mi també, però molt menys. Les ideologies son secundàries, i per damunt de tot s’ ha de ser una persona correcte. I tu, amb les línees plenes de xuleria que m’ has dedicat, no ho has estat pas. Agur.