Salvador

Fills de puta. Aquest és el primer pensament que et ve a la ment tan sols acabar la pel·lícula de Salvador Puig Antich. Em vaig quedar clavat a la butaca del Casal sense cap mena de força ni ganes per aixecar-me. Un nus a la gola que em dificultava empesar-me la saliva i parlar amb els meus companys em dominava. Els llums de la sala ja estaven oberts i la gent s’anava aixecant de mica en mica, sense cap mena de presa, mentre anaven apareixent els títols de crèdit i sonava el “I si canto trist” de Llach.
Les cares de la gent eren, ja per si soles, un quadre resum de la pel·lícula. Molts semblava que acabessin de rebre un fort cop de puny a l’estomac que els impedia parlar. La gent sortia de la sala com un sol ramat. En silenci. Atemorits per trencar el tens  ambient que es respirava a la sala.
“Tinc els collons per corbata” comentava un home en veu baixa al seu company de butaca.“I pensa que d’això en fa quatre dies com aquell qui diu” apuntava l’altre.
Una dona amb ulls plorosos restava asseguda amb el mocador en mà. Sense dir res, impertèrrita, contemplant la gran pantalla negra i la gent com desfilava.
Impotència i ràbia. Abans d’entrar a la sala ja saps com acabarà la pel·lícula però tot i així fins a l’últim moment tens aquell bri d’esperança humana de pensar que s’acabarà salvant.
Ràbia. Molta ràbia de saber que molts dels que van matar Salvador avui en dia encara campen feliçment entre nosaltres. Ràbia de no haver descobert, fins llavors, la figura de Salvador Puig Antich i tot el que representa. Ràbia de veure com amics i companys cada vegada els importa menys conèixer el seu propi passat i les injustícies i temeritats que els va tocar viure als seus pares i avis. Ràbia de saber que en l’Espanya plenament democràtica en que vivim encara no es vol revisar el judici de Salvador Puig Antich ni el del President Lluís Companys.
Segurament la ferida del passat encara resta oberta per a molts. I cada cop que algú alça la veu o fa un estirabot desmesurat surt a la llum que la ferida continua supurant en un i altre bàndol.



2 Comentaris a l'artícle “Salvador”

  1. marcel escrigué:

    Fins que ls lleons no tinguin els seus propis historiadors, les histories de cacera seguiran glorificant al cacador. Bertol Brech

    cal recuperar la memoria historica la d’ahir i la d’avui.

  2. Anna escrigué:

    No t’escric per comentar la pel·lícula (perquè encara no ‘he vista).
    M’ha agradat molt el comentari que has deixat, sempre trobant les paraules més encertades! Genial Guillem!

    La menorquina

Deixar un Comentari

| Juegos de Acción | Juegos de Arcos | Juegos de Aventuras | Juegos de Billar | Juegos de Cartas | Juegos de Chicas | Juegos Clásicos | Juegos de Coches | Juegos de Cocina | Juegos de comecocos | Juegos de Deportes | Juegos de Estrategia | Juegos de Fútbol | Juegos de Golf | Juegos de Habilidad | Juegos de Lógica | Juegos de Lucha | Juegos de Mario | Juegos de Motos | Juegos Multijugador | Juegos de Naves | Juegos de plataformas | Juegos de Sonic | Juegos de Tenis | Juegos de Tiros | Juegos de Vestir