En l'edició del 25 d'agost, Guillem Carol publicava un article sota el títol “Els qui estimem aquest país” en referència a la gent que simpatitza amb CiU i ERC. Més enllà del contingut de l'article, amb el qual no estic d'acord però que seria un altre tema, m'horroritza pensar que hi ha gent que es creu amb el dret de decidir qui és bon català o qui és mal català [i qui diu català, podríem dir espanyol, penedesenc o de qualsevol altre àmbit geogràfic]. M'indigna pensar que, en nom d'un grapat de terra, al qual jo estimo com qualsevol d'aquests autoproclamats defensors de la terra [amb la qual no tenen cap escrúpol de traficar i especular amb ella], hi hagi gent que pugui justificar l'exclusió i la minorització social de molts de nosaltres.

Aquestes afirmacions, com la que feia referència abans, ens demostren que aquesta nació [Catalunya], no és pas un oasi de tolerància i de respecte com se'ns ha volgut fer creure i que no estem en condicions de donar lliçons de democràcia, de respecte i de ciutadania a ningú. Cal, és necessari per higiene democràtica, que ens continuem indignant i continuem denunciant les falsedats que s'han dit i s'estan dient sobre Catalunya i els catalans, però no podem quedar impassibles davant afirmacions com aquesta.

Em preocupa pensar que pugui haver-hi gent que prioritzi un tros de tela o un grapat de terra a les persones. Francament, a mi m'és indiferent que el Govern que pren les decisions que m'afectaran en la meva vida diària estiguin tutelats pel president del BBVA o pel de La Caixa, jo el que desitjo és poder construïr un món on tothom tingui accès a l'habitatge, al treball, a l'educació, a la sanitat, als serveis socials… públics i de qualitat. En definitiva construïr un altre món possible i necessari, socialment just, ecològicament sostenible i en pau. Si això m'ho ha donar Catalunya, Espanya, la Unió Europea o la ONU, a mi m'és indiferent.

Toni Peñafiel