Entrevista a Joan Ridao

Ara no és el moment de criticar el procés negociador amb ETA”

Joan Ridao i Martín és a dia d'avui un dels diputats més actius del Parlament. Ho va demostrar en la gestació de l'Estatut i en la formació del Govern Tripartit, del qual n'és un dels màxims avaladors. Aquesta legislatura, com a resultat de la formació del Govern, ha passat a ser el portaveu de la formació republicana, càrrec amb el qual ha rebut El Singular Digital al seu despatx del Parlament.


P: Vostè, igual que Montilla, creu que Catalunya està en una etapa postnacional?

R: No, en absolut. Si de cas, estem en una etapa prenacional. Tot i això, jo mai li he sentit a dir al President Montilla que ens trobéssim en una etapa postnacional sinó que han estat diferents opinadors, sobretot pròxims a CiU, que han començat a forjar aquesta doctrina del postnacionalisme per desacreditar a Montilla.

P: Però, com va dir Ferran Sáez a l'AVUI, vostè no creu que el catalanisme d'avui és una ideologia estancada que no ha sabut reinventar-se en busca de nou públic?

R: HI estic totalment d'acord. El nacionalisme i el catalanisme, en el sentit més transversal, han quedat força tocats després d'aquests últims anys en què el catalanisme s'associava a una idea de molta forma i poc contingut. A més, se li ha de sumar els gestos poc clars de CiU en les negociacions de l'Estatut que van ajudar a eixamplar la divisió entre CiU i ERC.

P: Vostè, en les dos úniques preguntes que li he formulat, ha buscat sempre la manera de culpar CiU. No creu que la responsabilitat d'aquesta escissió pot ser compartida?

R: Evidentment hi ha molts factors que la condicionen. Jo he estat durant molt temps diputat d'oposició i he combatut els governs de CiU i ara que formo part del grup del Govern continuo tenint-los com el partit de l'oposició. Per tant, és normal que critiqui a CiU en tant que la meva feina és controlar la tasca del Govern i de l'oposició. Però no tinc cap fixació ni problema amb ells. És més, crec que estem abocats a entendre'ns!

P: Aquesta frase s'ha dit sempre des dels dos cantons i de moment res de res!

R: Home, ERC els va oferir dues vegades pactar i CiU el va mossegar per anar amb el PP.

P: Però CiU també els hi ha ofert pactar el 2003 i el 2006, no?

R: Nosaltres el 2003 varem optar per una opció diferent. Una opció d'alternança política i per intentar fer més transversal el catalanisme d'esquerres a Catalunya. Pel que fa 2006 ERC opta de nou per un Govern catalanista i d'esquerres per una raó molt simple: el marc de l'autogovern ja ha estat fixat anteriorment per CiU i PSC en l'Estatut, i per tant, optem per fomentar les polítiques socials.

P: Una manera de refer aquest discurs catalanista seria tenint ministres d'un partit d'obediència catalana, ja sigui de CiU o d'ERC?

R: Jo no crec, com d'altra gent, que a Madrid no se'ns hi ha perdut res. A Madrid se'ns hi ha perdut absolutament tot! La il•lusió de la nostra vida no és tenir ministres al Govern de Madrid. Però mentre no hi hagi la majoria social i política que faci possible assolir la màxima sobirania de Catalunya, des d'una òptica reformista en què es faciliti la convivència entre nacions, es podria plantejar una implicació com aquesta.

P: I ja per últim, encara creu que ETA ha fet més gestos per la pau que Zapatero?

R: Jo no crec que ara sigui el moment de la crítica. Ara, el que cal és posar-nos al costat del Govern espanyol i basc per buscar el consens entre les forces polítiques per intentar solucionar aquest problema.