Entrevista a Albert Rivera

Albert Rivera Díaz (Barcelona 1979) era un desconegut per la majoria de catalans fa tan sols un any. Però amb un discurs i una campanya poc ortodoxa, Ciutadans, amb jove Rivera al capdavant ha aconseguit situar-se dins d'un arc parlamentari que molts ja donaven per tancat. Ara, la incògnita per a molts és saber si el fenomen Ciutadans ha estat producte de la conjuntura del moment o pel contrari es consolida i perdura.

P. Ciutadans va presentar-se amb una campanya molt potent que, ara, un cop al Parlament sembla que es desinfli.

R. Bé, suposo que la vida parlamentaria comporta que els grans partits i el Govern, sobretot, acaparin totes les mirades. Ciutadans només tenim tres escons, i per tant, la nostra capacitat al Parlament és molt menor que la que puguin tenir altres partits més grans. Tot i així, també he de dir, que durant la campanya no és que ens féssim molt coneguts ja que no sortíem enlloc.

P. Llavors, encara continua el boicot informatiu que es va denunciar, fa uns mesos, des de Ciutadans?

R. Jo, ara, no parlaria tant de boicot sinó d'interès. Ja que hi ha determinats mitjans que no tenen cap mena d'interès en que hi sortim. El seu interès només es desperta en determinats assumptes.

P. Com per exemple?

R. Mira, no sortim quan denunciem que hi ha una manca de places sanitàries al Vallès Occidental o quan reivindiquem que canviïn els guardarails actuals de les carretes catalanes sinó que només sortim quan un dia repliquem a Carod-Rovira sobre un tema lingüístic.

P. Molt bé. Però així, doncs, què ha fet Ciutadans al Parlament?

R. Per exemple, una resolució per incrementar les places sanitàries al Vallès Occidental. I en els propers dies, de fet, les nostres propostes aniran en aquesta línia ja que volem denunciar que Catalunya és la tercera Comunitat Autònoma que fa esperar més als seus pacients en les llistes d'espera.

P. Així, volen aconseguir que Ciutadans es vegi com un partit normal?

R. De normals ja ho som!

P. D'acord. Però molta gent encara no els hi veu.

R. Sí. Però també és cert que cada dia hi ha més gent que veu en Ciutadans un partit que defensa unes idees, que fins ara, ningú defensava al Parlament. I aquesta normalització es demostra en el fet que la intenció de vot de Ciutadans s'ha multiplicat per tres en la darrera enquesta de la Generalitat.

P. I ja que estan en alça i només queda quatre mesos per les eleccions municipals ja tenen alcaldable per Barcelona?

R. No. De fet, no en tenim ni per Barcelona ni pels altres llocs. Ara estem començant a confeccionar les llistes.

P. Però la intenció de Ciutadans és presentar llistes en les quatre capitals de província, no?

R. Aquesta és la intenció. Ara bé, no ens llançarem a la piscina. Només si tenim bons candidats, podem fer bones llistes i veiem que podem créixer en aquella zona presentarem llistes.

P. Fent un canvi de tema. Ciutadans du com a bandera que vol ser representatiu de totes les persones que viuen a Catalunya, oi?

R. Sí.

P. Llavors perquè no parlen en àrab, gallec o anglès?

R. Home, perquè no són llengües oficials.

P. Però no havíem quedat que “només ens importaven les persones”?

R. El problema no és aquest. Jo, no discriminaré a ningú per parlar àrab, català o castellà, com fa altra gent. Però la realitat és que a Catalunya les dos llengües oficials són català i castellà. I el castellà, justament, el parla el 51% de la població. El que no vol Ciutadans és que es parli de primeres i segones llegües sinó que es parli de les llegües oficials de Catalunya.

P. I ja per últim, què és el més singular d'Albert Rivera?

R. Res. Sóc una persona normal sense cap mena de singularitat.

P. Doncs en tant que vostè diu no tenir cap singularitat pot ser que Ciutadans quedi, al final, com una anècdota en la història de la política catalana?

R. Clar. Però Ciutadans està molt per sobre de les persones puntuals. Ciutadans és un projecte amb unes idees i per tant jo, aquí, sóc una persona més.