Entrevista a Antoni Bassas- Conductor del Matí a Catalunya Radio

Entrevista a Antoni Bassas- Conductor del Matí a Catalunya Radio
“Les persones no poden ser objectives, per que no som objectes, sino subjectes, i en conseqüència som subjectius”

Antoni Bassas s'ha convertit en la veu de Catalunya, ja que fa anys que condueix i dirigeix els Matins a Catalunya Radio que any rere any són líders d'audiència. Bassas ha demostrat que amb una radio de qualitat i amb segell propi es pot competir, i el més important: guanyar.

P. Com es va iniciar en el món del periodisme?
R. Llegint “La Vanguardia” des de crio ( a casa n' estàvem subscrits), escoltant la ràdio de ben petit ( a casa s' escoltava molt), de manera que als 16 anys vaig debutar a Ràdio Joventut de Barcelona en una col•laboració setmanal. Després van venir diumenges al matí a camps de regional on jo entrava fent una mena de “carrousel deportivo”, i d' aquí en Puyal i en Boet van portar-me a Ràdio Barcelona.

P. Com valoraria la salut actual dels mitjans de comunicació?
R. Impossible contestar breument. Es un panorama canviant: en premsa han aparegut els gratuits, els diaris de pagament dubten, la ràdio s' especialitza però les generalistes fem una oferta bastant semblant, la televisió s'ha convertit en la dictadura de l' audiència, i Internet puja i canvia hàbits de lleure. Temps de canvi.

P. Creu que vivim en una època en que els “exercits” de comunicació cada dia són més extremistes i distants entre si?
R. Si tingués consciència de treballar en un exèrcit, plegaria. Treballo en una empresa, porto “la samarreta” i la suo, però per la feina no mataria.
Dit això: és veritat que ara la consciència de treballar per una empresa que té interessos en altres mitjans pesa més que mai.

P. Creu que la població com a producte del distanciament viu instal•lat en “trinxeres” informatives, on es creen grans oasis de desconeixement de l'altra “bàndol” ideològic?
R. Hi ha una part que sí. Però el zàpping funciona, només cal veure quants oients que no ho diries confessen haver escoltat la COPE alguna vegada.

P. Creu que hi ha una manera de veure el món des dels mitjans catalans que no es comparteix a la resta del Estat?
R. En part, sí. Aquí hi ha més respecte, més reconeixement de l' altre. Aquí obres un diari i no cauen ganivets a terra. Bé, potser cada vegada més, però lentament. I lògicament, un país és una perspectiva, veure el món des de Barcelona (i encara més si treballes en català) no és el mateix que fer-ho a 620 km. de distància d' aquí.

P. Al fet de treballar a una emissora pública li ha suposat que alguna vegada ha de callar coses que voldria dir?
R. Probablement, les mateixes que si treballés en una emissora privada. Ni a la ràdio ni a la vida pots dir tot el que voldries.

P. S'ha vist molt tocada CatRadio des de l'entrada dels socialistes?
R. Vejam: les audiències continuen sent bones. El pais ha canviat de govern però els seus mitjans públics no han canviat com un mitjó, com sempre ha passat als mitjans públics. El mèrit és enorme i es deu a la lluita diària per la independència de molts professionals de la CCRTV. Això roman intocat. O sigui que els socialistes ni han entrat ni han sortit. Som la ràdio de la Generalitat, però no del seu govern.

P. Ha rebut mai pressions politiques alhora d'informar?
R. Sí. Dels governs i de les oposicions.

P. Creu que l'objectivitat en els mitjans de comunicació vindria a ser com la felicitat en les persones, una utopia que tothom persegueix però que ningú acaba d'obtenir?
R. Jo sóc dels que creu que les persones no poden ser objectives, per que no som objectes, sino subjectes, i en conseqüència som subjectius. Aleshores quina diferència hi ha entre un periodista i un ciutadà normal i corrent? Doncs que el periodista és un professional que ha d'informar des d'una subjectivitat responsable: buscant el pluralisme, donant tots els angles de la notícia.

P. Com s'aconsegueix ser líder radiofònic a Catalunya i mantenir-se any rere any?
R. No ho sé, de debó. Només puc dir que al meu equip hi ha molt de talent, moltes hores de feina, un enorme respecte per l' oient, i una gran vocació.

P.El fet de fer radio en català li ha tancat algunes portes?
R. No ho sé. Crec que no. Si me n'ha tancat algunes, jo no he sabut.

P. Creu que és millor que els mitjans siguin neutrals o s'han de mullar i dir de part de qui estan en cada moment?
R. La neutralitat, en periodisme és horrible: Des de quant sóc la Creu Roja? M'és igual la victima que el botxí? Els mitjans s'han de poder mullar, més o menys depenent de què estiguem parlant. Ara, el que més mulla és la capçalera per la que treballes. Quan treballes a la ràdio nacional de Catalunya parteixes d'un punt de vista del país i del món dificlment defugible.

P. Probablement no respondrà però jo li pregunto: Antoni Bassas seguirà la tònica de Clapés i Basté o es quedarà a la “nova” Catalunya Radio?
R. Per a mí, Catalunya Ràdio continua sent tan nova o tan vella com sempre. I pel que fa al meu futur, tinc contracte en vigor i, de moment, això és el que val.