Entrevista a Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya

Entrevista a Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya
”Si intueixo que aquest és un càrrec polític plego demà mateix”

Només entrar a TV3 tens la sensació que tu ets petit, i encara més quan et fan ensenyar més de 10 cops seguits l'identificació quan els dius que vas a entrevistar al director. Però tan sols entrar al despatx d'Escribano i fer un breu intercanvi de paraules, tens la sensació com d'estar per casa, com si allò ja ho haguessis viscut abans per la senzillesa que t'atén i et tracta que et dispensa. Tot i comprovar amb escreix que aquell home sap el que és l televisió, perceps per tot el que diu que està en allà una mica per una estranya carambola.

P. Com es mesuren les audiències?
R. jaja…mira, hi ha dues maneres de mesurar-les; una dient a la gent que es el que veu i confiant en el que ells et diran, que tècnicament es més una enquesta d'opinió que no pas de consum i l'altra és intentant mesurar el consum, que és realitza actualment mitjançant l'audiometria, que es fa seleccionant unes persones que puguin ser representatives de la totalitat, i se'ls hi posa un aparell a casa que mesura el seu comportament com a espectadors. En aquests moments l'audiència quantitativa es mesura a través de l'audimetria. Per exemple, a Catalunya hi ha 1.100 persones que tenen l'aparell a casa i d'aquests surt el consum de tota Catalunya. Les audiències i altres coses per mesurar l'audiència televisiva són de nivell més qualitatiu, ja que pregunten a la gent que es el que veu encara que no té la influència en el mercat que té l'audimetria.

P. L'audimetria pot fallar?
R. És fiable en la mesura que la mostra està ben dibuixada, és a dir, si les variables de control son encertades, jo crec que en el cas de Catalunya hi ha prou audimetres, tot i que crec que l'audimetria està concebuda a nivell estatal, i que els audimetres d'aquí van en conjunt de l'estat. Les variables de control aquestes podrien canviar si hi haguessin més audimetres, i podrien canviar sobretot en el tema de la llengua, ja que per nosaltres un factor determinant es l'ús social del català, és a dir, estàs en un país en el que casi tothom entén el català, però no tothom l'utilitza, i per tant tothom no té l'hàbit, i per tant molta gent l'entén però no li és el mateix veure una pel•lícula en català que en castellà.

P. Vostè coneix algú que tingui un audímetre a casa?
R. Jaja,no,jaja… Però sí que sé que això sí que es fiable, el que passa es que sempre fallen les minories, i en el fons nosaltres, els catalans, som una minoria.
És fiable, però mesura el que tu consumeixes encara que no valora si t'agrada o no allò que veus, per tant, estem parlant d'audiència quantitativa. A molts països es tan important l'audiència qualitativa com la quantitativa, per saber que en pensa la gent de la oferta televisiva.Crec que s'ha de dotar d'elements qualitatius els elements quantitatius

P. Però vostè va dir que per fer TV3 no s'havien de mirar les audiències, i que s'havia de mirar per la qualitat…
R. Això mateix… Quina és la diferència entre una televisió pública i una comercial? Doncs que tot el que s'emet no es fa per l'audiència que pugui tenir, sinó que s'emet pensant en el públic que pugui veure-ho. Pensem en la contribució cultural i pensem en continguts que són importants i que creiem que han d'arribar a la gent. La diferència es que el públic està molt ben educat en aquest sentit i que l'audiència que tenen aquests espais és molt positiva. És a dir, a més de ser una cosa difícil i dura des del punt de vista dels continguts televisius actuals, la gent respon i es pot dir que tenim un públic interessat i interessant,interessat en aquests continguts i interessant per la qualitat de la oferta que se'ls hi pot oferir.

P. TV3 ha passat en 6 mesos del primer al tercer lloc
R. No,no.

P. TV3 era líder d'audiència, en canvi, ara és tercer…
R. TV3 és una televisió pública que disposa de menys diners que la competència, i a l'hora de fer el pressupost es troba que disposa de menys recursos que la competència. Això ha fet que TV3 no hagi estat líder d'audiència durant la seva història excepte en tres moments molt concrets. Només hem sigut líders d'audiència als anys 1996 i 1998, quan van coincidir el “boom” del Buenafuente amb el Malalts de Tele i el Nissaga de Poder i el període del 2000 al 2003, que és una època que conec bé perquè era el cap de programes . La resta de temps, TV3 ha estat segona, tercera o quarta. Va haver-hi un moment en el qual TV3 va decidir diversificar els seus continguts creant el Canal 33, perquè com que no pots competir amb les generalistes de tu a tu, perquè per exemple, una ficció nostra val quatre, cinc o sis vegades menys que el mateix producte a la competència. El fet de tenir el 33 fa que no només sigui important el fet de tenir audiència a TV3, sinó que també sigui important que la oferta en català arribi. Així, entre les dues podem aconseguir la quarta part del públic català.El que passa es que TV3 perd audiència cada cap de setmana perquè el públic potencial va de cap de setmana i no ens veu o se'n van a segones residències, que no es conten als audimetres. El problema de la baixada al rànquing d'audiències es que la diferència entre cadenes es molt petita i que productes com el futbol han baixat,ja que el Pay per View ha fet que per exemple un vagi al bar a veure un partit i quan torna a casa ja no veu el partit de TV3, que només té audiència quan juguen el Barça o el Madrid.Un altre factor és la pèrdua d'espectadors de Televisió Espanyola, i el fet que la gent que mirava aquest canal s'ha passat a un de parla castellana, així que TV3 no agafa audiència i la competència sí. Crec que la situació no és dolenta i també crec que no s'ha de fer una lectura política dels resultats, perquè si es fa una lectura política d'això es qüestiona l'essència d'un model com el de TV3. Si TV3 no és líder has de mirar qui és i fent què.

P. No hi ha perill,que si no es miren les audiències, TV3 quedi com un gueto o un reducte cultural?
R. Home, no… Nosaltres tenim un 25%, és a dir, una quarta part del consum entre el 33 i TV3. Si fos una situació com a altres teles autonòmiques o Televisió Espanyola a Catalunya seria preocupant, ja que es mouen al voltant del 15%. Per tant ,i en referència als que barregen política i televisió, la gent no mira televisió perquè governa un partit o un altre, sinó que la miren perquè si senten a gust i un canvi de govern no té res a veure amb les audiències.

P. Fa una estona ha dit que TV3 ha de ser representativa del model de població de Catalunya. Llavors, com és que TV3 no fa res en castellà?
R. A veure, TV3 té tres opcions. Una, ser totalment monolingüe catalana; dues, ser monolingüe castellana ;i tres, ser bilingüe. Com has comentat, TV3 es monolingüe catalana, però la realitat d'aquest país es que un 50% de la població utilitza el castellà. Nosaltres podríem fer com fan els bascos, que tenen un canal on tot és en euskera i un altre on tot és en castellà, però em sembla d'una pobresa terrible, ja que etb 1 té menys audiència que el nostre 33.Nosaltres emitim en una sola llengua però tothom pot expressar-se en la llengua que desitgi

P. Com és que es fan anuncis en castellà?
R. Perquè hi ha una política en que volem aconseguir ,que a tu, aquesta televisió et costi menys, i per això, hem de fer anuncis en castellà, encara que a tots se'ls ofereix traduir-los al català. A més, la major part dels anunciants els captem a Madrid, però intentem repartir la quota de llengües en els anuncis.

P. TV3 va emetre una pel•lícula en castellà…
R. Sí,… Jo com a cap de programes vaig emetre una pel•lícula que es deia Dias Contados

P. Com és això?
R. Bé…, perquè vam fer un especial del País Basc i vam creure que la millor pel•lícula per emetre era aquesta. Nosaltres el que no farem serà comprar pel•lícules en castellà i doblar-les en català, en canvi, les que comprem en anglès les doblem al català.

P. Com veu aquest model d'IB3, on es comparteix català i castellà?
R. Jo només crec en un model que aposti per una sola llengua, però crec més complicat el model basc que el balear, ja que a Euskadi les arrels són diferents. El model balear és com el valencià, i ells, doblen les pel•lícules al castellà.

P. Fan les pel•lícules en castellà?
R. Sí, i es un factor molt important, ja que per a nosaltres una pel•lícula està penalitzada amb un 5 o 10% de quota pel fet de que sigui en català, ja que hi ha gent que no vol veure pel•lícules en català. Crec que tot es degut a la manca d'hàbit, és a dir, que no es solen oferir pel•lícules en català, als cinemes. Hi ha un greu problema, perquè, per exemple, no es massa lògic que Antena 3 tingui més audiència amb una pel•lícula que nosaltres ja hem ofert quatre cops, com Homes de Negre. Per solucionar-ho, hem d'intentar engegar campanyes, com la de doblar films per oferir el català als DVD's, però serà molt difícil.

P. Però si només es fa als DVD's, la gent deixarà aparcada la opció del català…
R. Pot ser, però tu tindràs la opció d'escollir idioma.

P. Vostè que ha sigut un periodista brillant, que ha inventat nous formats, què el va portar a accedir a un càrrec polític com és el de director de TV3?
R. Bé, jo vaig accedir a aquest càrrec pensant que no era un càrrec polític, perquè no tinc la sensació que ho era ni que ho és, i si intueixo que aquest és un càrrec polític plego demà mateix. El que sí que té el càrrec és que es de dimensió política, ja que ocupes la presidència d'una gran institució i té aquesta dimensió política, però no és un càrrec polític. El que si que ho és més es el de director general de la Corporació, que és nomenat pels polítics i ell és el que et nomena a tu. Ara, Perquè estic aquí?, doncs encara no ho sé, suposo que he anat fent coses i m'he anat implicant amb la casa i si et proposen intentar millorar-la ho fas.

P. Vostè rep pressions polítiques?
R. De tot tipus, però és que això és normal. Aquesta televisió, al marge que tingui una dècima més o una dècima menys representa una audiència brutal, i la credibilitat també és brutal. El fet de sortir o no sortir a la televisió és molt important, ja sigui per un escriptor, per un polític, per un cuiner, per una colla de castells, per tothom. Això vol dir que una part de la nostra feina és rebre pressions i l'important és saber administrar-les, tenir un criteri professional. Això fa anys que existeix i s'ha de saber administrar.

P. Quan tens queixes de tots els cantons se suposa que va bé…
R. Quan tens queixes de tots els cantons tens un problema perquè acabes fart, però es evident que rebràs pressió perquè es una eina per denunciar que alguna cosa s'ha fet malament i sembla que estiguis en deute i ho hagis de compensar

P. En Joan Oliver ens va dir que aquí a TV3 hi havia hagut una direcció més conservadora i els periodistes havien estat més d'esquerres, i que d'aquesta tensió entre els dos pols sortia una informació més objectiva i contrastada. Ara un d'aquests pols s'ha diluït?
R. No… Jo tinc una bona relació amb en Joan. Crec que, això és una teoria d'ell, i hi ha una cosa que diu molt a favor de la gent que va muntar aquesta televisió, que és que es va buscar gent que fos el més professional possible, sense importar el color polític. El que sí que és veritat és que probablement, quan es va crear TV3 es tenia molt clar quin era el model a seguir, que s'ha anat perfeccionant al llarg del temps. Crec que la única raó de ser de TV3 és que és una televisió nacional, no regional, que és el que passa, per exemple, amb Castella la Manxa Televisió, que ocupa el lloc que hauria d'ocupar La2 i que no hauria d'existir, ja que només hi haurien d'haver-hi 2 canals públics nacionals, i per tant, en sobra un. Nosaltres no estem en aquesta divisió; som una televisió nacional i Catalunya s'ha de dotar de diverses eines com si fos un estat, perquè sinó no podrà defensar el seu lloc al món, la seva llengua i la seva raó de ser i d'existir. Llavors, és un tòpic que els periodistes siguin més aviat espanyolistes, ja que han estat més reacis i crítics amb el poder, i quan el poder feia una cosa que no estava bé ho criticaven, i això no vol dir que siguin més o menys espanyolistes. Aquí hi ha hagut de tot, i no n'hi ha més d'uns que d'uns altres. El que és important és que marquem tendència de televisió nacional, i jo crec que això no està en qüestió, ni ara ni abans, i que per molt que tu puguis dir, qui dirigeix cada programa el fa com vol i no acata ordres. S'ha d'entendre que hi hagi llibertat creativa, encara que dins d'uns marcs. El més important és que sàpiguen on treballen.

P. Carles Francino sabia on treballava. Perquè ara molts li diuen que per fi torna a casa?
R. Sí, però fixa't-hi, ara feu cas d'aquestes coses i després diuen que molts dels professionals que hi ha aquí son independentistes o que son convergents…A mi no m'importa el que siguin, sinó que facin la seva feina bé, que expliquin el que passa en el seu entorn. Llavors, només té sentit que ho facin en català i en clau catalana, és a dir, sabent a qui va dirigit el que tu expliques, encara que hi ha gent que accentuaria els paràmetres catalans i hi ha gent que li molesta.

P. Com al temps…
R. Sí, i com a la fórmula 1, on hi ha gent que et diu que es defensa molt a l'Alonso i hi ha gent que et diu que no li diuen pilot espanyol, que es trepitja l'himne. El mateix producte rep cops de les dues bandes, això forma part de la normalitat. En el tema catalanista, també hi ha un punt antiespanyol, que t'alegres d'allò que fas bé i d'allò que l'altre fa malament

P. Igual que el Barça i el Madrid, que t'alegres de que guanyi el teu i de que perdi l'altre!
- Sí,sí… recordo una vegada, que va ser emblemàtica, que es votava el gol del més al programa “Gol a Gol” i va sortir un gol que es va fer l'Spacic, que era un central del Madrid. Amb això el que et vull dir és que es normal i s'equilibren les dues coses

P. Moltes vegades s'associen el Barça, Catalunya i TV3, ja que hi ha llocs on et criden “a la mierda TV3” en lloc de cridar contra Catalunya o contra el teu equip, si es tracta d'un acte esportiu…
R. Si, jo recordo quan TV3 començava ja existia, però ara és més normal, està dins de la normalitat. Nosaltres aprofundim en la visió catalana dels fets i hi ha gent que considera que es una visió provinciana. Jo crec que hi ha una cosa, que la va dir en Joan Fuster, que va dir que s'havia de ser o bé catalans, o bé provincians, aquest és el dilema. Nosaltres no som una televisió provinciana, som una televisió nacional i catalana, que no vol dir antiespanyola. Ha de ser una televisió on s'hi trobin moltes sensibilitats

P. TV3 pensa en Catalunya i en català o pensa més lluny de Catalunya?
R. Jo crec que nosaltres no pensem en els països catalans, sinó que pensem en la nostra àrea de cobertura, perquè nosaltres no podem pensar en un terme que és clarament polític.

P. A vegades el govern valencià talla la senyal de TV3, com en el cas del futbol
R. Aquí nosaltres tenim un problema, ja que hi ha productes que comprem juntament amb les altres televisions que formen la FORTA, com els valencians i els balears. Comprem coses com el futbol o les pel•lícules. El futbol s'ha d'emetre en el mateix moment, ja que sinó no té sentit, però el dia d'estrenes de cinema pot ser diferent i no hi entrem. Però en el tema del futbol es va arribar a un pacte, anys enrere, de no enfosquir el futbol per no perjudicar-nos

P. Com és que no hi ha cap televisió catalana privada, excepte CityTv?
R. Fer televisió és molt car, que és el problema que hi ha. Després…, nosaltres tenim molt adreçat al públic català i el que vol fer televisió sap que ha de combatre amb una televisió que està molt ben situada i vol dir que cal una inversió molt forta. I perquè quan surt un nou diari és en castellà? Perquè s'ha de dirigir a un mercat més ampli, que no és limiti tan sols a Catalunya. Ja m'agradaria que la situació que es dóna en les ràdios es donés a la televisió.

P. Però si hi hagués 2 televisions catalanes estarien condemnades a menjar-se terreny, a lluitar entre elles.
R. Jo voldria creure que seriem capaços de…, bé, la veritat es que és difícil.

P. És com els votants d'esquerra i els convergents, que es disputen un lloc, que no pot ser més gran del que és, però traslladat a la televisió?
R. Jo no ho crec, jo crec que si es fes la llengua no seria una barrera, el problema és el tamany, ja que si hi haguessin 40 milions de catalanoparlants hi haurien 3 ó 4 cadenes en català i per tant, el problema es que hauria de gastar-me molts diners per fer una televisió que tindria un mercat limitat