“La nostra raó de ser és la llengua”

Francesc Escribano ( Vilanova i la Geltrú 1957) és d'aquelles persones que se sol considerar “de la casa”. Va arribar a Tv3 fa més de vint anys de mà del 30 minuts i ha passat per infinitats de programes referents de la cadena. Juntament amb Joan Úbeda, va crear programes emblemàtics com Ciutadans, El cangur, Les coses com són, Vides privades o Bellvitge Hospital. Va dirigir l'Actualitat i Nous Formats de Tv3 a l'època en què es van produir sèries documentals d'èxit com Veterinaris i Jutjats. Al 2000 es va situar al front de Programes de la cadena, càrrec que ha desenvolupat fins al 2003 quan, ell diu que per casualitat, va arribar a ser director de la TVC.

Guillem Carol/ Sant Joan d'Espí

P. Qui o què condueix a un periodista brillant com vostè a assumir un càrrec polític com el de director de Televisió de Catalunya?

R. Mira, si t'he de dir la veritat, em sembla que no ho sé.

P. Com?

R. Bé, primer de tot gràcies per això de brillant ja que és una apreciació totalment subjectiva.

P. Home! Programes de gran èxit com Veterinaris, Jutjats, 30 minuts o magnífics reportatges com el de Casaldàliga o el de Llach són obre seva. Però bé, retornem a la pregunta inicial: què el porta assumir el càrrec?

R. Si t'he de ser sincer no m'ho havia plantejat mai això de ser director. Però un si realment s'estima una empresa i aquesta empresa li demana més implicació arriba un moment en que t'hi has d'implicar. Però bé, jo crec que més que un càrrec polític és un càrrec amb dimensió política el meu. En fi, com d'altre banda són tots els càrrecs d'aquells que treballem en una televisió pública. O com a mínim, això vull pensar.

P. Alguns també els hi agrada pensar que és responsabilitat seva el fet que Tv3 hagi baixat tant d'audiència.

R. L'audiència ha baixat principalment per l'aparició de nous canals i perquè aquest país ha crescut en un milió de persones en molt poc temps. Jo crec que el problema no és que haguem perdut audiència sinó que no en sabem guanyar de nova.

P. Però vostè en més d'una ocasió ha denunciat que els audímetres a Catalunya estan mal ubicats i aquest fet els dóna uns resultats, a la baixa, que no els pertocarien.

R. Sí, és cert. Ja que els audímetres a Catalunya estan ubicats en mentalitat espanyola i no nacional catalana. És a dir, que no tenen en compte el fet diferencial de la llengua a Catalunya. I clar, nosaltres ens trobàvem que els resultats que ens donava Sofres no coincidien, ni de lluny, amb les enquestes qualitatives que ens arribaven ja que unes tenien en compte la llengua de la llar i la de sofres no.

P. Ha dit que es trobaven. És a dir, ara ja no passa?
R. Després de fer la denúncia publica s'ha sabut rectificar. Tot i això, crec que encara no s'ha fet del tot.

P. Abans ha parlat de nacional catalana. Anava referit a Tv3, no?

R. Sí ja que Tv3 és una televisió que pensa en clau nacional.

P. I el País Valencià i les Illes hi entren en aquesta clau nacional?

R. La nostra dimensió nacional, en un principi, és Catalunya però la nostra raó de ser és la llengua. Ja que quan tu fas televisió exclusivament en català, i ets de les poques que ho fas, penses que el teu mercat ha de ser tot l'àmbit lingüístic de parla catalana.

P. Doncs al País Valencià sembla que Tv3 hi té els dies comptats.

R. Aquestes ja són qüestions que no depenen directament de nosaltres. Però és evident que el País Valencià i tenim un mercat potencial molt elevat i per nosaltres no quedarà.

P. Ja que entenc que aquestes són qüestions més polítiques que res, vostè creu que a Catalunya li falta una televisió privada de l'estil de Tv3?

R. Jo crec que el veritable problema és que el català en els mitjans de comunicació és un bé escàs perquè surt molt car produir-lo. I això vol dir que l'hem de cuidar i preservar perquè pugui competir amb el castellà i l'anglès.

P. Molt bé. Però això com ho fem?

R. Doncs bé, jo crec que no només Tv3 hauria de tenir la responsabilitat de fer continguts en català, sinó que hi haurien d'haver altres emissors.

P. Però la majoria són privats!
R. Doncs se'ls hi hauria d'exigir que tinguessin un compromís amb el català en tan que emeten a Catalunya!

P. I qui els hi hauria d'exigir?

R. Jo crec que haurien de ser aquells que els hi ha donat la llicència.

P. L'Estat?

R. És que aquí passa un fet anòmal ja que, a diferència de la resta d'Europa, quan neix una televisió mai es demana cap tipus de contrapartida. Bé, només la contrapartida, però aquesta és una normativa europea, d'invertir el 5% dels seus beneficis en producció audiovisual independent.

P. Ja per acabar. Josep Puigbó va explicar la setmana passada en una entrevista al diari Avui que va venir a oferir-li un programa i que encara espera resposta seva.

R. Jo li tinc molt de respecte al Josep però tinc la sensació que vaig contestar. De fet, la gent que em coneix ja ho sap: sóc accessible i contesto sempre a tot.