Entrevista a Felip Puig

Felip Puig i Godes (Barcelona, 1958) és, aquestes alçades, tot un històric de CiU . Ha passat per infinitat de càrrecs durant els Governs de Pujol, des de conseller de Medi Ambient fins a conseller d'Obres Públiques passant per portaveu del Govern o Secretari General del Departament de Benestar Social. Actualment, exerceix com a portaveu de CiU al Parlament, càrrec amb el qual ha rebut El Singular Digital per parlar de l'actualitat política catalana.

P: Esquerra, en un article a la seva web deia que Felip Puig “xalava” en pensar que CiU podia tenir un ministeri. És veritat, que xala en pensar-hi?

R: Esquerra creu allò de “cree el ladrón que todos son de su condición” perquè, com va quedar demostrat la setmana passada, el preu que està pagant Catalunya per l'obediència d'ERC al PSOE i per l'acomodament de Carod com a vicepresident fictici del Govern és molt elevat . I la veritat, és que a nivell personal no tinc cap mena de pretensió en continuar fent política, en un futur, des de Madrid.

P: Però en tot cas CiU s'ho ha plantejat!

R: CiU ve analitzant, des de ja fa temps, que estem en una etapa política nova i que com a tal ve marcada per diferents factors. En primer lloc, tenim una etapa ja consolidada en la política espanyola en que tots els actors ja són coneguts. En segon lloc, tenim el nou Estatut que reclama una major ambició en el desplegament de l'autogovern. I que evidentment, no pot seguir el ritme de desplegament de l'Estatut del 79. I en tercer lloc, tenim uns nous protagonistes i un nou cicle en la política catalana. I a tot això, se li ha de sumar que el Tripartit II no serà un govern combatiu en el desplegament de l'Estatut. Per tot això, CiU està disposada a arriscar de nou sempre tenint en ment que la prioritat és el país.

P: D'acord. Però la seva posició, com a independentista, és la mateixa que la del partit? Vull dir, si aquest “arriscar” vol dir tenir ministres, com ho veu?

R: Home, evidentment s'han de donar unes premisses. Primer, hi ha d'haver un compromís clar per part del Govern espanyol de desplegar l'Estatut d'acord amb el nou marc polític que tenim i no pas en conveniència a les tensions internes del PSOE, de les que avui n'està subordinada també ERC. Segon, hi ha d'haver una coincidència ideològica pel que fa el programa econòmic i social. I finalment, això s'ha de visualitzar en el fet que CiU és la primera força política a Catalunya.

P: Doncs Carme Laura Gil ha escrit en el seu bloc personal que de cap manera CiU ha de tenir ministres.

R: Aquest serà un dels futurs debats que ha de tenir CiU. Però no cal que es precipiti abans d'hora. Primer hem d'arribar a les següents eleccions Generals i analitzar quin panorama polític tenim. I un cop aquí serà quan Convergència i Unió, com sempre hem fet, tindrà un debat intern, democràtic i serè.

P: Quan un partit es planteja noves vies polítiques és perquè creu que ha tocat sostre?

R: No. És simplement pels canvis que s'han donat en l'escenari polític.

P: Però si vostè mira els escons de CiU i ERC sumats, aparentment els partits nacionalistes, fa dos legislatures que no canvien.

R: Doncs s'haurà de pensar com augmentar la força nacionalista a Catalunya. Però vull recordar que, tot i la suma, avui qui governa a Catalunya és Montilla.

P: CiU ha fet alguna cosa malament, doncs?

R: No. Però com he dit abans el canvi d'estratègia de CiU no es deu a un error sinó a un canvi d'actors i d'escenari.

P: El filòsof català Francesc Pujols deia amb la Lliga, i ara segurament ho podria dir amb CiU, que el “governar Espanya els manllevaria del Govern de Catalunya”.

R: Segurament, per això era filòsof i no es dedicava a la política. I segurament, no havia vist mai un partit d'obediència espanyola dirigint el Govern de Catalunya.