Entrevista a Gaspar Hernàndez

Gaspar Hernàndez va visitar Vilafranca dissabte passat per dur a terme la tradicional subhasta del Firart. Hernàndez és, a aquestes alçades, una de les veus més conegudes del nostre país. Actualment allunyat de la pressió de la trinxera mediàtica que suposava el “Catalunya Nit”, presenta “Una nit a la Terra”, un programa de to intimista sobre la conducta humana. -Es preparen prou les entrevistes?
En general se solen preparar poc. És important preparar-se bé una entrevista ja que cada cop se'n fan més i més mal fetes.
- A una persona que normalment entrevista d'altres persones li costa ser entrevistat?
Sí… però no té res a veure una cosa amb l'altra. El fet d'entrevistar és sinònim d'escoltar. I crec que aquest escoltar ha d'anar acompanyat d'un punt d'admiració o, si més no, de voluntat d'admiració. A part, saps que sempre acabaràs reduït als minuts mentals de l'entrevistador.
- Com?
Miri, si vostè és una persona intel·ligent, oberta de ment i sensible, l'entrevista probablement sortirà intel·ligent, oberta de ment i sensible. Però si vostè veu la realitat a través d'unes ulleres fosques perquè és un amargat, en l'entrevista sortiré com un amargat.
- Llavors sempre depèn de l'entrevistador?
Bé, sobretot les de la premsa escrita, que és on veritablement es manipula. Pel que fa a la televisió o a la ràdio, es pot manipular poc ja que el que tu dius va a missa. En canvi, en premsa escrita, el que jo dic ha de passar el filtre de l'entrevistador i jo sóc poca cosa.
- I de la mateixa manera que a un entrevistador sovint li és difícil ser entrevistat, li és difícil a un gran presentador que es mou a primera línia de la trinxera mediàtica que el releguin a una segona?
Bé, primer de tot jo no em considero a la segona línia. I això de relegat ho diu vostè ja que Catalunya Ràdio no em tracta com un segona línia.
- Però no costa passar de fer un “Catalunya nit” en el qual cada dia es rodejava amb personalitats de primera línia a fer un programa més reduït a la una de la matinada?
No, perquè va ser una decisió meva. Jo, després de vuit anys fent el Catalunya Nit, vaig decidir deixar de fer informació i política i vaig presentar un projecte a Catalunya Ràdio que es deia “Una nit a la Terra”, que era el programa que em venia de gust fer. Catalunya Ràdio ho va acceptar i ara estem fent això. Per tant, com que era una decisió meva no em va costar gens.
- Així que tu vas presentar un projecte personal per fer un programa a la una de la nit?
L'hora no estava ben clara però jo estava obert. La una de la matinada, lògicament, no era l'hora que més il·lusió em feia però quan la direcció de Catalunya Ràdio m'ho va proposar ho vaig veure amb bons ulls. Però de fet la direcció de la Montserrat Minobis em va proposar de fer “Una nit a la Terra” en l'horari del “Catalunya Nit”.
- I doncs, què va passar?
Doncs que després, la direcció actual, a la qual jo li estic molt agraït i de la qual estic molt content, va entendre que aquest programa de to més intimista s'avenia més a una hora de matinada.
- I no s'enyora el dia a dia de la trinxera?
Com he dit, la decisió va ser meva.
- Ja, però jo de vegades prenc decisions personals de les quals després me'n desdiria!
És que la meva vida no ha canviat gaire. És cert que ara parlo amb molts més psicòlegs que polítics. Però el meu dia a dia és el mateix.
- Bé així no et van tirar del cavall sinó que vas ser tu qui el va abandonar. Però m'has de reconèixer que sobta que algú, del dia a la nit, decideixi canviar d'un programa de 75.000 oients a un de 25.000.
Sé que costa d'entendre, però és així!
- Hi podries tornar?
Jo crec que sí. Jo tinc un avantatge i és que el públic no em té encasellat i puc passar d'un programa de política a un to més intimista com el que faig ara.
- I per últim, com és que als periodistes pro-socialistes no els costa dir la seva afinitat i en canvi els pro-convergents se n'acomplexen?
Sí, és cert: hi ha un complex convergent en el periodisme.
- I a què creus que és degut?
Doncs que a l'etapa convergent es van fer moltes coses, algunes bé i d'altres malament. Quan va governar, CiU no es va saber fer seus els periodistes i intel·lectuals. Llevat de Sostres, cap periodista es defineix convergent.