Entrevista a Joan Ferran

Joan Ferran i Serafí (Barcelona 1951) és actualment diputat i portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, membre de l'Executiva Nacional del PSC i Primer Secretari del PSC de Barcelona, és a dir, un home de partit. Ferran dóna la sensació de ser un home afable i tranquil amb les idees de partit clares i disposat a parlar de tot.

P. El tripartit ha superat els primers seixanta dies. Creu que podem parlar d'un govern sòlid?

R. Jo crec que sí. Les formacions que l'integrem hem aprés de les errades anteriors i ens hem aplicat per trobar-hi una solució. Sabem que aquesta és una segona oportunitat que, si ara no funcionés, seria molt difícil que els ciutadans de Catalunya ens la tornessin a donar. Però bé, jo crec que es pot palpar el canvi de rumb. Aquest és un govern seriós, rigorós i amb una gran càrrega de direcció col•lectiva.

P. Doncs pel que fa al tema de la tercera hora de castellà no ho sembla!

R. Però aquests són temes absolutament puntuals .

P. Home, i pel que fa als temes de la MAT, el 4t Cinturó, les Vegueries, la Fira de Frankfurt, etc. ja tenen una posició unitària?

R. És evident que hi ha diferències, però el que és innegable és que els adversaris polítics d'aquest nou govern intenten dues coses: una, erosionar el Govern i dir que ho fa malament; i dues, intentar generar contradiccions entre les formacions polítiques que l'integren. I bé, busquen aquestes contradiccions en els fets nacionals, l'estructuració territorial i l'autogovern ja que pel que fa als temes socials hi ha un comú denominador entre els tres grups.

P. Ja que parla de temes socials, el Consell Consultiu ha exposat que la llei de dependència, que van votar els tres socis del Tripartit, envaeix competències de l'Estatut. Ja que no és vinculant, li pensen fer cas?

R. No ho sé. Primer hem d'estudiar tot el que diu el Consell Consultiu però jo, personalment, davant la disjuntiva de donar uns drets a les persones o no donar-los-hi en funció de si envaeixen una competència o no, sóc partidari de donar-los-hi.

P. Així, podrien optar per no respectar-la?

R. Com tu, molt bé has dit, no és obligatori respectar-la.

P. Ja, però vostès en el tema de l'Estatut predicaven que s'havia de respectar al 100% les seves decisions.

No. Nosaltres varem dir que posàvem el límit constitucional allà on el situés el consultiu.

P. I per què abans sí i ara no? Per què abans les decisions del consultiu eren gairebé sagrades i ara ja no?

R. Anem per pams, el consultiu com diu la seva mateixa paraula, és un òrgan de consulta el qual tu pots fer-li cas o no. En aquell moment, nosaltres varem optar per la postura del consultiu ja que crèiem que era l'encertada. Ara bé, davant la tessitura actual , prefereixo que envaeixi competències estatutàries però que el ciutadà tingui uns serveis assegurats que no el fet que es respectin les competències però no poder oferir aquests serveis al ciutadà.

P. Però...

R. Mira això és fals patriotisme. Ves i explica-li a aquell home gran que d'aquí una setmana podria estar catalogat i que d'aquí tres mesos podria tenir assistència personalitzada al seu domicili que no serà així perquè aquella competència és d'aquella altra administració. Jo, davant d'una qüestió pragmàtica com aquesta prefereixo discutir amb el Govern Central però que l'home estigui assistit.