Entrevista a Joan Oliver, ex-director de televisió de Catalunya

Entrevista a Joan Oliver, ex-director de televisió de Catalunya
“La tendència majoritària en el periodisme a Catalunya i específicament també de TV3 i Catalunya Ràdio és la de ser molt progres”

Joan Olivé ens rep al seu despatx de la fundació Catalunya Oberta, que actualment dirigeix. És un home sense pels a la llengua que té molt clar que: “Ara ja no dirigeixo TV3” .

P. Quan estava a TV3, va rebre algun tipus de pressió política?
R. No sé a que et refereixes quan dius pressió política…

P. Que un partit polític et digui que aquesta notícia no m'agrada, o això no s'hauria d'haver posat!
R. Tots, i no només partits polítics, organitzacions també…bé tothom. Però, això es un principi essencial d'un mitjà de comunicació influent, tothom vol que es diguin coses d'ells i que es diguin coses que els hi agradi. Jo crec que aquí hi ha un mite, que és aquest de la pressió,i que la gent pensa que es dolent i jo penso que això es normal, no és inevitable. Aquí el problema no és si rep pressions o no en rep, si no com les manegés, és a dir, el problema no és que tothom intenti que les coses vagin de la manera que els convé, el problema es si des de la direcció del mitjà tu cedeixes massa a les pressions que et puguin arribar, però pressions és obvi que n'hi han de tot arreu.

P.Home, però vostè va cedir a algunes pressions…
R…. Crec que es un tema d'equilibri, és a dir, deixa-m'ho dir d'una altra manera …

P. Qui marca aquest equilibri?
R. Un mateix i com pot, bé ara et poso un exemple i m'allunyo de la política expressament. Les discogràfiques catalanes, són un sector que els hi costa molt guanyar-se la vida i tenen la percepció que estan maltractades, perquè només es fa cas de les grans multinacionals que porten música en anglès. Això es veritat, però també es veritat que en general l'audiència prefereix el rock fet a Texas que no sé quina cançó feta al Penedès. Llavors has de buscar equilibris, has de buscar maneres que aquesta gent que es queixa amb una certa raó tingui una certa presència superior de la que té, però d'una manera que la gent no et foti el camp, és a dir, el que tu no et pots permetre en un mitjà de comunicació és fer el que vulguis, crec que ningú ho pot fer. El que tu acabes fent és un cert compromís entre el que a tu t'agradaria i el que penses que la gent vol, perquè al final l'èxit d'un mitjà de comunicació es que s'ho miri molta gent, ho escolti molta gent o ho llegeixi molta gent. I en política passa una mica el mateix, tu has de mantenir una posició de relatiu equilibri i et mous entre les diferents opcions,és a dir, la situació ideal es que tothom t'odiï una mica. L´amor universal no existeix en aquest negoci, no pots esperar que tots t'estimin i et diguin que ho fas molt bé, tu sempre els has de tenir una mica enfadats a tots, però no gaire i això és l'equilibri.

P .El PSC va estar molt enfadat amb vostè, no?
R. El PSC no, gens . El PP en algun moment i Convergència depenia de les vegades, és a dir, a tots els tenia una mica emprenyats, tu no pots dir que sí del tots ni tampoc pots dir no del tot a ningú. Aquest és l'equilibri del que us parlava abans

P. Creu que una televisió pública ha de fer el que la gent vol o ha de marcar les tendències, perquè al final la gent vulgui allò que tu marques?
R. No, això no és veritat.

P. El què la frase? Però això es diu moltes vegades que la gent vol aquell producte.
R .Fins a cert punt sí! Però pot passar que algunes vegades ho intentes i et claves una hòstia com un piano!

P. O et trobes amb la TV porqueria!
R. Primer, el concepte porqueria es un concepte que cadascú ha de valorar per si mateix. La televisió té una gran avantatge que és que puc decidir mirar-la o no. Tots tenim el nostre comandament a la mà per fer el que vulguem. Per tant, si un decideix fer una producte que l'espectador considera porqueria, aquest no té perquè queixar-se, perquè pot decidir no mirar-ho. Una altre cosa és que la gent amb relació a la televisió sigui molt hipòcrita i s'escandalitzi molt i digui que són una porqueria les coses que mira, això ja és un problema d'hipocresia social.
Que ha de fer una televisió pública? Primer, no sóc un defensor de les televisió pública, el que passa és que si parlem específicament de TV3 , s'ha de tenir en compte que TV3 ,a més a més, de ser una televisió pública és d'única televisió en català. Jo crec que això és fonamental per entendre el que ha de fer, és a dir, en un país normal on hi ha moltes cadenes la televisió pública pot prendre la decisió de ser o no una televisió competitiva, ja que les altres es reparteixen els diferents continguts. Un exemple d´això serien els Estats Units,on tens una televisió pública relativament petita i centrada en l'anàlisi i el debat. Aquesta té uns índexs d'audiència baixos i si fas una aposta per aquest tipus de programació tindràs una audiència baixa, però és una cosa que a mi em sembla raonable i em semblaria també raonable a Espanya però no es pot fer a Catalunya. A Catalunya si duguessis a terme aquesta opció deixaries el consum de televisió a televisions que tenen una característica especial: que són espanyoles!.

P. I…?
R. El motiu essencial de ser de TV3 és el que hi hagi una oferta de televisió en català i contribuir a l'expansió i ús de la llengua. En aquest sentit si tens en compte que TV3 és més que una televisió pública, tens l'obligació de fer-la el màxim competitiva, per tant tens l'obligació de tenir futbol, pel•lícules, has de fer certes coses que en un altre context no faries.

P. Però, que li sembla el model de City Tv?
R. Que es veu poquíssim i que té una part essencial de la seva programació en espanyol. A part, no crec que existeixi el model de City Tv

P…
R. No saben el que fan

P. City Tv és una televisió privada, del Grup Godó, no? I és en llengua catalana?
R. A estones…, hi ha franges. La majoria de pel•lícules no les doblen, o les doblen l'espanyol, perquè en versió original no te les donen. Jo crec que el problema que té City és un problema de recursos, és a dir, fer televisió és molt car i … segons la meva impressió és que fins al dia d'avui City no ha estat disposada a invertir els calers que cal per fer una televisió potent i no sé si ho faran al futur , però ara com ara omplen les hores com poden.

P. Com veu la situació actual de TV3?
R. Crec que TV3 té un problema que no és el seu director, no és el Paco. El problema és que està perdent el paper de lideratge que havia tingut sempre, de fet, si anem a les estadístiques havia estat líder durant molts anys, ara està segona,tendint més cap al tres que cap al u, ha perdut prestigi.

P. Igual que Catalunya Ràdio?
R.Han anat avall, i jo crec que el problema bàsic és: la televisió i la ràdio són productes contradictoris i diversos, a veure si m'explico… TV3 i Catalunya Ràdio aconseguien expressar els diversos punts de vista i les diverses maneres de fer i de pensar que hi ha al país posant-hi un accent en el que es el seu públic natural, que per dir-ho és catalanista. Jo crec que això s'ha perdut i això fa que estiguin en un moment complicat i no sé valorar- lo com molts catalans.

P. Però a TV3, no s'ha produït una renovació externa, és a dir, s'ha agafat gent de la casa i se'ls ha canviat de lloc, com, per exemple, el Jaume Masdeu, que estava a Brucel•les l'han posat com a cap d'informatius . Llavors, a que es deguda la pèrdua de prestigi?
R. A que no hi ha atracció.

P. Com?…
R. Per entendre'ns, la tendència majoritària en el periodisme a Catalunya i específicament també de TV3 i Catalunya Ràdio és la de ser molt progres. Els hi agrada ser progres. Fins ara tradicionalment hi havia una direcció no progre i catalanista i els periodistes són més aviat progres i espanyolistes i de la tensió entre aquestes dues coses sortia un cert equilibri. Llavors, en el moment en que un dels pols desapareix tot és massa pla, massa homogeni, massa uniforme, massa progre i massa poc catalanista , des del meu punt de vista.

P. I que n´opina sobre els consells de savis que s'estan posant molt de moda?
R. Són una collonada, una imbecil•litat. No sé.. els podrien fotre a la presó! I que no toquessin els collons parlant de coses de les que no tenen ni idea, no en tenen ni puta idea, però de res!

P. I perquè els tenen?
R. Per fer cuento. Si teniu interès en el tema, agafeu l'informa dels savis de TVE, que el trobareu a Internet ,és molt llarg, no cal que us el llegiu tot però al final hi ha un tros particular d'un senyor que no ha estat d'acord amb el que s'ha fet , que es diu González Urbaneja,un home que ha fet periodisme econòmic i que té en compte els aspectes de gestió,empresarial i tal. Els fot a parir, i massa poc el que diu, no serveixen per res, tots a la presó!

P. Vostè creu que el director de TV3 ha de ser un periodista o un bon gestor?
R. Jo crec que l'idea'l és que sigui les dos coses alhora, si és possible. I si no és possible hi ha d'haver-hi dues figures que es compensin, un a Catalunya Ràdio i un a TV3.

P. Com li va sorgir la possibilitat d´entrar a l´Avui?
R Això fot molts anys. A mi m'ho havien proposat fa molts anys cap al 1994 o al 1995, farà uns deu anys o una cosa així. M'ho havien proposat moltes vegades i sempre havia dit que no. Llavors,en l'època en que m'ho van proposar l'Avui passava per una època de crisi i el que llavors era director em va dir: “Joan, ara et necessitem, no em pots dir que no, estem fotuts i hem de donar imatge de fortalesa” i vaig començar i fins ara.

P. Pot ser que l'Avui vagi canviant i amb el temps faci un canvi?
R. No ho sé, això s'haurà de veure. Jo crec que els que agafin les rendes hauran de complir l'objectiu de l´Avui que es fer créixer les ventes i tenir més publicitat i ingressar més diners.

P. Per que creu que l´Avui no ha pujat tant com la Vanguardia o el Periódico?
R. Perquè no ha tingut un amo clar. Els mitjans de comunicació han de tenir un amo i l´Avui sempre ha tingut l´etiqueta de ser un diari de la Generalitat. Ara potser les coses canvien

P.Per que la gent compra un diari o un altre si, a priori, tots porten la mateixa informació?
R. Es un error pensar que la gent compra diaris per la informació. Això passava fa 30 anys. Ara, la gent no es compra el diari per informar-se, perquè ja sap que ha passat al món abans de comprar-se´l., en l´actualitat se´l compra per formar-se una opinió i saber que ha de dir.

P. Als Estats Units,o a d´altres llocs, quan una persona compra un diari, sap quina es la ideologia del diari. Com és que a Catalunya s´amaga la tendència o no es veu tan fàcilment?
R. No crec que es vegi tan clar, per exemple, com a lector del Financial Times no es tan fàcil saber la tendència que té. Aquí, a Catalunya, l'únic exemple de tendència clara es El Periódico