Entrevista a Jordi de Diós

El Jordi ara farà 19 anys i, tot just fa un mes, va rebre un telegrama on el citaven a declarar a l'Audiència Nacional per respondre d'uns fets irrisoris ocorreguts fa més de 2 anys. El cas és que l'acusaven d'injúries a Espanya, ultratge a la bandera i apologia del terrorisme. Per sort, després de la declaració a Madrid, el cas va quedar arxivat. I ara és ell qui vol donar la seva versió dels fets. Una versió que costa de comprendre si realment és veritat que vivim en un país que s'autoproclama lliure i democràtic.

- Quan va començar tota aquesta odissea surrealista?

Doncs tot va començar fa tres dissabtes quan vaig rebre un telegrama a casa citant-me a declarar a l'Audiència Nacional de Madrid, sense dir el perquè d'aquella citació. Tan sols deia el dia, l'hora i el lloc però ni rastre dels motius! És a dir, em citaven sense dir-me de què m'acusaven.

-Llavors què vas fer?

El primer que vaig pensar és que s'havien equivocat. Però al consultar-ho amb els advocats em van confirmar que veritablement era jo l'acusat. I que en principi se m'acusava d'injúries a Espanya. I no em va tocar cap més remei que anar a Madrid a declarar.

- I com va anar la pel·lícula?

Bé, vaig anar a la Fiscalia de Menors amb els meus pares i l'advocat. Allà un policia ens va escortar fins al primer pis on hi havia una mena de saleta. I allà vam esperar fins que ens van fer entrar en un despatx on hi havia el fiscal de menors i una secretària que anava transcrivint tota la declaració.

- I en concret de què t'acusaven?
En principi em van dir que d'injúries a Espanya. Però un cop vaig ser allà m'hi van sumar apologia del terrorisme i ultratge a la bandera.

- Però els fets concrets quins van ser?

El delicte era penjar en un grup de messenger que teníem amb uns amics meus unes banderes espanyoles cremant juntament amb fotos de combatents de Terra Lliure i dos textos curts. Un parlant sobre 11M on, en un debat, jo li atribuïa l'autoria dels atemptats a un grup islàmic tipus Al-Qaida i no pas a ETA com deia el PP i l'altre, contestant a un tio que no parava d'insultar Catalunya i els catalans amb el típic “putos catalanes de mierda”. Aquests van ser els meus delictes!- Tot això quan va passar? Doncs mira, si ara en faré 19 tot això va passar quan en tenia 16. És a dir, fa uns dos anys i escaig dels fets! Per allà el 2004.
- L'Èric Bertran explicava que quan el van citar a declarar a l'Audiència, si fa o no fa pel mateix que tu, va tenir un gran suport per part de la gent. Aquest va ser el teu cas també?
Els del Lokal de Sant Sadurní, la gent d'Endavant, de la CUP, del col·lectiu anti- repressiu del Penedès i els de ERC van estar el meu costat en tot moment. - Hi vas trobar a faltar algú? La veritat és que no. Al contrari, vaig trobar molt més del que m'esperava. RAC1, Catalunya Ràdio i TV3 van cobrir els esdeveniments. I el diputat Miquel Carrillo i en Joan Tardà d'ERC es van posar en contacte amb mi.

- I al revés? Has trobat gent que no ho comprengui i que et pregunti que coi vas fer?

Doncs no. Tot el meu entorn més immediat m'ha donat ple suport.- I tota la teva família què? Ves… al principi força malament. Però va canviar a mida que veien que les coses anaven pintant millor. És que de fet, els vaig haver de trucar mentre estaven de vacances per dir-los que m'havien citat per declarar a l'Audiència Nacional per injúries a Espanya. I la cosa, a part de sobtar no és del tot agradable!
- Ara, un cop acabat aquest culebrot penses fer algun cosa?

Presentar alguna demanda o alguna cosa per l'estil? Jo no puc demandar ningú. Sóc l'acusat i ells són la llei. Són ells els que em van demandar! Sort que ara ja s'ha demostrat que anaven errats.

- Així doncs, ho penses deixar tot aquí i tal dia farà un any ?

Home… penso seguir endavant explicant a la gent què és el que passa realment. Explicant com són les coses un cop ets tu el subjecte. De fet, arran dels esdeveniments m'he vinculat amb el col·lectiu anti- repressiu del Penedès amb el cas dels Monjos. I bé, continuo estant al Lokal de Sant Sadurní…

- I ara que ja han passat uns dies i has tingut temps per reflexionar en fred de tot el que t'ha tocat viure . Què creus que buscaven amb tot això?

Bé, jo crec que l'esquerra independentista catalana els fa por. I l'únic mitjà que tenen per tancar boques és aquest: a cop de llei!