“Hi ha persones molt capacitades sense cap sentit d'autocrítica”

Ser intel·ligent forçosament no vol dir ser llest. Però per sort, en comptades excepcions, una qualitat va acompanyada de l'altra. El Jordi n'és una. Va treure un 9,14 de nota mitja, entre batxillerat i selectivitat, fet que el va portar a accedir a unes proves que es feien entre els que havien aconseguit més bona nota de Catalunya. Ell diu que no acaba de creure en la sort. I és ben cert que les capacitats individuals són les que són per cada persona però si un no les treballa són com un grapat de fulls en blanc: totalment estèrils.

- De què serveix estudiar?

- Ja sé que sonarà molt típic, però a part de conèixer, és per aconseguir una feina, no vull dir digne perquè totes ho són, però sí una feina que t'agradi.

- Però creus que hi ha una relació directe entre més estudis i millor feina?

- Home, no és l'única causa però sí que hi afecta. Però bé, hi ha gent que no té estudis i té molt bona feina i al revés, però no acostuma a ser lo normal.

- Només cal veure a Montilla per veure que la cosa no sempre es compleix!

- Sí, sí. I també passa amb persones que estudien una cosa i n'acaben treballant d'una altra. Jo que faig econòmiques veig que moltes vegades hi ha polítics que s'encarreguen d'economia i no tenen pas els estudis d'econòmiques.

- Suposo que et deuen haver dit, més d'un cop, “empollon”, no?

- De petit m'ho deien molt. Després a l'ESO ja no tant perquè hi havia un altre noi al Institut dels Monjos que també treia molt bones notes i ja no estava sol. Però com que els que t'ho deien sempre acostumaven a ser els mateixos, i la veritat és que m'importava molt poc el que ells diguessin de mi, en passava.

- Hi ha una màxima que diu que aquell que treu molt bones notes sempre es queda a casa i no té relacions socials. És el teu cas?

- No. Mira, entre setmana no surto gaire perquè entre la música i els estudis vaig una mica ocupat però al cap de setmana surto a la tarda i a la nit amb els amics. Bé, excepte quan hi ha exàmens que llavors he d' apachugar com tothom. Però en general no he hagut de renunciar a gaires coses pels estudis.

- I a part de la música i estudiar fas alguna cosa més? Vull dir, tens altres interessos?

- Llegir. Sobretot ara que estic força temps al bus per anar a la universitat miro de llegir aquells llibres que han influenciat a la literatura i el pensament en general.

- Per exemple?

- Doncs ara mateix estic llegint Nietche, que de fet, ja l'havíem estudiat una mica a batxillerat. I per casa en tinc un del Porcel.

- I la política t'interessa?

- Sí. La política sempre m'ha interessat i amb els amics, tot i que en molts casos divergim, sovint en parlem.

- Per la samarreta que portes (samarreta independentista) ets nacionalista, no? Què fas, doncs, per Catalunya?

- Intento parlar sempre en català amb tothom. És a dir, sent amable amb tots però sabent qui som i com estem no renunciant a res de la meva cultura.

- Canviant de tema. Treus un 9,14 , desprès treus uns resultats excel·lents d'una selecció d'estudiants i pel que dius t'esforces molt. Després d'això encara hi ha algú que t'hagi dit quina sort que tens?

- M'ho han dit. No molts cops, però sí que m'ho han dit.

- I no ho trobes injust?

- Home, molts m'ho han dit en el sentit de quina sort que tinc que se'm quedessin memoritzades les coses. Però avera, pel que fa el batxillerat sí que he hagut d'estudiar força però per l'ESO, no vull semblar prepotent ni molt menys, però no em requeria molta dedicació. Prestava una mica d'atenció a classe, feia la feina, estudiava una mica a casa i m'ho treia fàcilment.

- I això no és sort?

- Jo crec en la sort de tenir una certes capacitats o no. Però a l'hora d'aplicar-les no n'hi ha de sort. De fet, hi ha persones molt capacitades sense cap sentit d'autocrítica.

- Ja per últim què vols ser quan siguis gran?

- Home...no ho sé, encara és molt d'hora i no vull semblar prepotent, però ja que toco el piano i faig econòmiques m'agradaria alguna cosa relacionada amb això.