Entrevista a Salvador Sostres- Articulista de l’Avui

Entrevista a Salvador Sostres- Articulista de l'Avui
“Crec que els meus lectors més fidels són els meus enemics, perquè l'odi necessita molta més atenció que l'amor”

Via Veneto, 4 de la tarda, un plat de fuet i dos basos d'aigua. Passen 10 minuts de l'hora i entra Salvador Sostres, ens dona la mà i ens saluda cordialment. Tot seguit ens pregunta si volem alguna cosa – silenci — es mira el fuet i ell mateix es respon : “jo sí, un gintónic, si us plau. Bé nois comencem?”.

Pregunta. Primer de tot, com et vas iniciar en el món del periodisme?
Resposta. Sobretot deixant la carrera a temps, que és una cosa que s'ha de fer si un es vol dedicar a això. Escriure no és una professió, és un ofici. Professió es fer d'advocat o de metge, per això si que cal tenir els estudis, perquè per molt bones idees que tinguis sobre com fer una casa sinó tens idea de l'estructura no té cap sentit, per moltes brillants argumentacions que se t'ocorrin. El periodisme es tracta que si saps escriure escrius i sinó, no. Jo vaig començar quan tenia 9 o 10 anys i tenia clar que volia escriure. Un moment de la meva vida vaig decidir que volia escriure en un diari i vaig trucar al director de la Vanguardia fins que vaig aconseguir el que volia, però abans havia treballat al programa del Puyal a Un tomb per la vida seguint el mateix mètode de la Vanguardia.

P. Quina feina tenies a La Vanguardia?
R. A La Vanguardia vaig començar a la secció de societat en dos estius, i desprès em van donar un escrit a la secció Vivir, en l´espai Hoy Sugerimos , que actualment ocupa la Margarita Puig

P. I a l´Avui?
R. L´Avui va ser el any de les Torres Bessones, per tant, al 2001. Amb el director, el Vicent Sanchis, ens vam conèixer amb molta mala sort a Catalunya Ràdio en l'època de La Vanguardia, però ara som amics!. L'època on vaig entrar va ser quan estaven canviant coses del diari i es va pensar en mi per ocupar un dels nous llocs, però jo tenia clar que volia una columna oberta, no per parlar de la política, sinó també per parlar de la vida. Per això vaig buscar aquella part tan allunyada, perquè no tenia res a veure amb el que hi havia a les pàgines davanteres, encara que més d'un ha intentat convèncer el director perquè em posin més endavant.

P. Quan et poses a escriure un article, l'escrius amb la finalitat de crear polèmica o de crear opinió o què?
R. Aquesta és la pregunta que tenia esperança que no em féssiu perquè es la típica pregunta, encara que heu tingut el detall de fer-la a la tercera. Jo no vull provocar, ni crear polèmica. Jo escric per explicar les coses que veig. Si jo vulgues crear polèmica, estaria boig, perquè hauria d'estar atent al que diuen els altres. Jo escric les coses de la manera en que les sento, no puc fingir i crec que la gent es provoca. Hi ha gent a la que li agraden els meus escrits, hi ha gent que no.

P. Sí! com per exemple a e-notícies, on la gent et posava a caldo amb els comentaris deia que no et tornaria a llegir i el dia següent ja i tornaven a ser!
R. Crec que els meus lectors més fidels són els meus enemics, perquè l'odi necessita molta més atenció que l'amor

P. Hi ha articles que fins i tot t'han costat la feina com de e-notícies quan vas parlar de les subvencions al Triangle i al dia següent vas deixar el diari!
R. Jo havia deixat un article per publicar al dia dels Innocents i era un article sobre el Triangle. Desprès, el director d´e-notícies em va trucar i em va dir: “No vull més problemes amb el tema, ja d'hem tingut massa ”. I jo li vaig dir:”O publiques aquest article o deixo l´e-notícies”. I me'n vaig anar. Però hi ha una cosa que si tornéssim enrere no faria que seria treure l'article d'aquell dia i penjar-ne un explicant-ho tot, però es van veure obligats a mantenir l´article perquè sinó la gent hauria protestat.

P. En canvi, Xavier Rius, va escriure un article on deia que li havies enviat un mail dient que era una innocentada
R. Això és mentida.

P. Com es pot explicar que per tu e-notícies passi a ser un bon diari a carregar-te'ls a tots(director, articulistes,…)
R. E-notícies és un diari digital, que com a diari digital no està malament per la capacitat que ha tingut de ser un dels centres d'informació de la classe política catalana. Això d'una banda, d'altra banda és un diari que massa sovint, segons el meu criteri, publica notícies que no són exactament notícies i desprès, evidentment, l'únic articulista que valia la pena era jo.

P. No creus que t'havies creat un nom i amb la teva entrada a Crónicas Marcianas pots perdre el prestigi?
R. Jo estic molt orgullós de treballar al Crónicas Marcianas. És el millor programa que s'ha fet mai a la televisió,el més modern, el més valent, el més innovador i el més ben fet , per tant, només entenc que es un pas positiu a la meva carrera.

P. No creus que el programa és teleporqueria?
R. Què trobes millor del que es fa allà? L´Urdaci mentint? Fer sortir un periodista des de Jerusalem explicant les coses al revés? Allò es un espectacle. Funciona o no funciona? Sí, i perquè? Perquè està ben fet. Els recursos estètics no van per aquí, què prefereixes, un documental d´animals, els telenotícies, els reportatges culturals, perquè no em diràs que t´agraden?

P. Prefereixo l´humor del Buenafuente que no pas el que es fa a Crónicas.
R. Allò es una televisió passada de moda,caduca, que saps com acaben els monólegs, que no tenen cap gràcia. Però està molt bé que t'agradi, però no es pot dir que lo nostre sigui una merda, i per cert ,el guanyem.
Per mi el concepte teleporquerí no és si es bo o dolent, és si està ben fet o mal fet. Per mi el pitjor programa és el que té més diferència entre el que es proposa i el que fa.

P. I que va passar amb l´Arús i el Crónicas
R. Oi que tu no ho entens? Doncs jo tampoc. Em vaig posar el nas de pallasso abans d´entrar al plató i el Xavier(Sardà) em va dir que com li recordava a l´Arús, bé doncs, vaig parar el programa i li vaig dedicar no ho sé 3, 5 o 7 segons al senyor Arús i el dia següent vaig agafar al Tram Baix per anar als estudis i a mig camí em truca la dona de l´Arús i em diu que no cal que hi vagi més perquè no volien tenir problemes amb el Sardà. I li vaig dir això amb el Xavier, i em va pujar el sou, tot el que em pagava l´Arús m'ho va pagar ell.

P. Reconduïm el tema . Perquè la gent compra un diari o no un altre si, a priori, porten la mateixa informació?
P. Per una qüestió de costum,en certa manera, perquè hi ha gent que compra La Vanguardia perquè sempre l´ha comprada i desprès per una qüestió ideològica, és a dir, El País no entra a casa meva, però és que ni per fregar la minyona. Saps que cada diari t'interpreta el món d'una manera diferent i compres el que saps que t'agradarà

P.Creus que El Periódico manipula la informació?
R. Crec que el Periódico és el diari més deshonest ,cutre i barato de tota Europa; és el diari de pitjor gust i més hortera que s'ha fet mai ,és a dir, quan creguis que no es pot caure més baix en el món del periodisme llegeix el Periódico i veuràs com sí.

P. Per què?
R. Perquè es un diari de pèssima factura, pèssimament escrit,d'una qualitat de la informació que dóna funesta, una deshonestedat intel•lectual escandalosa

P. Però té l´Espinàs
R. Sí, però quan escrivia a l´Avui era una de les referències del país i ara passa casi desapercebut, està sol enmig d'aquella escombraria.

P. Encara que funciona bé! el compra molta gent.
Sí d´acord! Però l´audiència no és la justificació de tot. Resumint i per acabar amb el tema del Periódico, es un diari pels que no volen llegir diaris, amb això està tot dit

P. Per què l´Avui no ha quallat tant com La Vanguardia o El Periódico?
R. Perquè La Vanguardia fa cent anys que existeix. Ara no crec que L´Avui no hagi quallat perquè que no es vengui tant no vol dir que no es llegeixi tant. Però crec que és un bon diari i amb una bona estratègia comercial ,suposo que se'n sortiran.

P.Creu que la compra de l´Avui per part del grup Planeta el pot fer gaudir de més publicitat?
R. Sí i això pot anar molt bé per fer els petits canvis que ha de fer els diari o noves incorporacions. També convé perquè l´Avui tindrà unes vies de difusió més franques, més clares

P.Creu a llarg termini l´Avui pot perdre la seva essència?
R. També pot ser que un dia algú compri El País i es faci de dretes, també pot ser que Catalunya desaparegui, pot passar de tot. Encara que el grup Planeta sap que ha comprat l´Avui, sinó hagués comprat El Mundo.