Entrevista a Jordi Vilajoana

Jordi Vilajoana i Rovira (Barcelona 1949) és un del màxims càrrecs institucionals que actualment té la formació nacionalista de CiU. Vilajoana, que va ser director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i posteriorment Conseller de cultura durant els governs de Pujol és ara vicepresident segon del Congrés de Diputats.

Guillem Carol/Madrid

P. Vostè que va viure la negociació de l'Estatut en primera persona des de Madrid com veu el seguit d'invasions competencials que s'estan produint?

R. Mira, la veritat és que no es poden contemplar des de la indiferència aquestes invasions flagrants del Govern espanyol. I encara menys després de veure el gegantí esforç social i polític que s'ha fet des de Catalunya per aconseguir-lo.

P. I d'això qui en té la culpa?

R. Principalment el Govern espanyol ja que els costa molt aguantar la pressió diària del PP.

P. I el Tripartit català hi té alguna cosa a veure?

R. Evidentment! I molt especialment els socialistes catalans, ja que tot i tenint un ministre al Govern espanyol, que a priori hauria d'influenciar en la creació de les lleis, opten per callar. Ells van aprovar aquest Estatut igual que nosaltres, i ara resten totalment absents en la seva defensa.

P. I una mostra d'això seria la posició canviant del PSC respecte el valor dels dictàmens del Consell Consultiu?

R. Més que una posició és una actitud. L'actitud de fer veure que aquí no passa res i que tot marxa bé quan és evident que s'estan duent a terme unes invasions molt greus. Per exemple, en la llei de dependència s'ha demostrat que hi ha seixanta articles inconstitucionals i aquí no ha passat res.

P. Vostè parla del Govern de la Generalitat com si només hi hagués el PSC de Montilla però també hi ha ERC !

R. Bé, és que ERC juga un doble paper. Mentre l'ERC del Congrés de tant en tant encara manté una actitud de defensa, o si més no de gesticulació, els seus consellers de la Generalitat opten per callar.

P. Però CiU en moltes ocasions ha fet just el contrari, no? Com per exemple en l'Estatut!

R. Però aquí hi ha una diferència molt clara.

P. Quina?

R. Doncs que nosaltres varem defensar a Catalunya un Estatut potentíssim i el varem anar a defensar a Madrid sense presentar-hi cap mena de renúncia des de Catalunya, mentre que el PSC just el dia següent de l'aprovació de l'Estatut al Parlament ja va anunciar que hi presentaria noranta esmenes. És a dir, varem mantenir-nos forts a Catalunya per poder negociar forts a Madrid.

P. Retornant a les invasions i possibles retallades, quin pas s'ha de fer si al final es confirmen?

R. Pel què fa el tema de les invasions competencials, nosaltres, seguirem defensant llei per llei les competències que ens pertoquen. Ara bé, pel que fa el tràmit del Tribunal Constitucional si s'acaba confirmant una lectura a la baixa de l'Estatut seria un fet gravíssim al qual hauríem de respondre. Ja que si després de seguir tots els tràmits constitucionals amb les seves respectives conseqüències ens trobem amb un Estatut retallat pel Constitucional seria un fet gravíssim que ens obligaria a preguntar a Espanya què espera de nosaltres i a nosaltres què esperem d'Espanya.