Entrevista a Vicenç Villatoro II

“Aquest llibre és un homenatge al Tripartit”

Vicenç Villatoro Lamolla (Terrassa 1957), ha passat a aquestes alçades de la vida, per tots els papers de l'auca. Ha estat diputat per CiU, director del diari AVUI, director de la CCRTV, ha escrit diversos llibres (molt d'ells guardonats), ha presentat programes de televisió, ha col·laborat en infinitat de programes i, fins i tot, ha col·laborat amb l'exposicio “Veus” al Fòrum de les cultures. Actualment és el president de la fundació Trias Fargas i habitual col·laborador en diferents mitjans de comunicació. Avui, però, l'entrevistem com l'autor de “L'engany” un llibre que narra l'entramat de la formació del Govern Català. Una formació, que segons el mateix autor, ha estat un engany.

P. Aquest llibre és fruit d'un ressentiment?

R. No. I una prova de que no és fruit d'un ressentiment és que jo no l'hauria escrit si no m'ho haguessin demanat. Aquest no és un llibre que neixi d'un impuls vital sinó que neix, simplement, d'un encàrrec editorial. Ara bé, un cop em fan aquest encàrrec jo l'accepto perquè crec tenir arguments totalment racionals per escriure'l.

P. Doncs així, el fet que sonés el seu nom com a possible conseller de cultura d'un govern de Mas no hi ha tingut res a veure?

R. No, perquè si algú fa plans a la seva vida en funció d'uns hipotètics resultats electorals té molts punts per equivocar-se. Els plans de la vida s'han de fer sempre sobre coses previsibles, i unes eleccions mai ho acostumen a ser. De fet, la majoria d'arguments del llibre són gestats abans de la formació del Govern!

P. Vostè repeteix de forma insistent en el llibre que aquest pacte tripartit és molt més que una simple repartició de càrrecs, ja que segons vostè, és un cavi de model polític que va molt més lluny. Per què?

R. És que en certa manera aquest llibre és un homenatge al Tripartit ja que presento aquest pacte no com un acord conjuntural de caràcter frívol sinó com una aposta estratègica que vol canviar la manera de llegir la política catalana. I lògicament, aquesta forma de llegir va a favor seu.

P. I quina és aquesta forma?

R. La simple separació de dretes i esquerres.

P. I això per què és tan greu?

R. Home, és que amb aquesta lectura que ens presenta el Tripartit de dretes contra esquerres qui hi surt perdent és el catalanisme.

P. Per què?

R. Doncs perquè devalua la política catalana i la converteix en una política com la d'Itàlia o la de Múrcia, quan és evident que nosaltres no som ni Itàlia ni Múrcia. O al menys això crec i espero!

P. I aquest canvi de lectura fins a quin punt és preocupant? És pitjor que el franquisme?

R. No! En el franquisme l'enemic volia destruir els fonaments i això és brutal. Ara no tenim enemic sinó que tenim adversaris i aquests adversaris tenen una lectura que a mi em sembla nefasta.

P. Però per què el troba tan nefast?

R. Perquè és una divisió, des del meu punt de vista, enganyosa. Un no pot llegir la història de Catalunya o la de l'últim segle al món amb aquest eix.

P. Per?

R. Per la simple raó que no podem fer carregar a les dretes amb Hitler i a les esquerres amb Stalin. La línia aquesta és totalment errònia per llegir el mapa ja que no és ni certa ni positiva.

P. Per finalitzar i retornant al tema del llibre, vostè diu que segurament des de CIU no s'han sabut fer bé algunes coses. Com per exemple?

R. Segur que s'han fet errors. Tothom s'equivoca i prova d'això és que ara qui governa és el Tripartit.

P. Molt bé. Però algun en concret?

R. Creure en el mite de la sociovergència des d'alguns sectors de la formació i creure, a més, que allò era possible i desitjable. Des del cantó socialista en cap moment van tenir el dubte intern: ells tenien molt clar que allò de la sociovergència no passaria.